29.06.2021 - 19:50
Imagineu-vos un moment que teniu a casa una calaixera antiga molt grossa que fa nosa a l’habitació de la mainada. I un bon dia, després de pensar-hi molt, decidiu de traslladar-la al costat del menjador. Els nens tenen més espai per a les seves coses i al menjador estem una mica més estrets, però, com que és més gran, no hi fa tanta nosa… La pregunta és si el problema és l’emplaçament de la calaixera o el volum. Bé, sembla que ja hem decidit que el problema és l’emplaçament. Quant trigarem a pensar que fa nosa també al menjador?
Aquest exemple familiar el podem traslladar perfectament a les pensions. La calaixera és el dèficit d’uns 20.000 milions de la Seguretat Social (SS). És la diferència entre els ingressos, cada vegada més minsos, i les despeses, cada vegada més altes. Com que ningú no vol que les pensions perillin i Europa amenaça de no donar fons si no ho resolem, hi hem trobat una solució, que és traslladar el dèficit al pressupost. És a dir, que no es pagui amb més aportacions a la SS (cosa que em sembla molt assenyada per a les empreses), sinó que es faci amb imposts que tots paguem, tant si treballem com si no. És a dir, hem traslladat la calaixera de cambra, però el problema, que és el volum de la calaixera, no l’hem resolt, ni tan sols l’hem fet més petit, perquè no molesti tant.
Segur que a hores d’ara ja sabeu tots que ahir el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i CEPYME van arribar a un pacte per a reformar alguns apartats de la llei de pensions. Per una altra banda, el ministre José Luis Escrivà va aprofitar la participació en un fòrum econòmic a Madrid per explicar una mica com va la cosa. D’entrada, va assegurar que amb el nivell actual d’ingressos i despeses en pensions, la Seguretat Social, no hauria de reflectir dèficit i ho va atribuir als més de 20.000 milions de “despeses impròpies” que l’acord en pensions tancat pel govern espanyol i els agents socials preveu de traslladar completament a imposts el 2022.
I quines són aquestes “despeses impròpies”? El document esmenta les reduccions en la cotització per a fomentar l’ocupació, la prestació per naixement i cura de fills, el complement de pensions per maternitat, les mesures de suport (“subvencions implícites”) a règims especials per a ajudes a sectors, el cost de complementar les llacunes de cotització per al càlcul de la pensió de jubilació…
Tanmateix, el ministre no va dir la situació real de la SS el 2020, que s’ha agreujat per les despeses de la pandèmia. Si s’analitza això que en termes empresarials seria un resultat d’explotació, és a dir, el resultat de restar a les cotitzacions que paguen empreses, ocupats i beneficiaris de prestacions, els subsidis per desocupació i totes les prestacions econòmiques (contributives i assistencials), s’obtindrien uns nombres vermells molt més greus. Exactament de 45.927 milions d’euros. La diferència entre aquesta xifra i els 20.000 milions oficials de dèficit són diverses transferències que ha anat fent l’estat.
I el 2021, què? Doncs els comptes públics que finalment el govern espanyol va aprovar per a aquest exercici, preveuen de mantenir i intensificar el finançament de despeses de la Seguretat Social amb transferències de l’estat. En concret, aquesta partida puja a gairebé 31.000 milions, dels quals quasi 10.000 són destinats a “complir la recomanació primera del Pacte de Toledo per finançar altres conceptes”, sense precisar quins seran aquests conceptes.
L’embolic és fort, perquè, per una altra banda, les paraules del ministre topen amb l’estudi que va fer la gent de FEDEA el desembre passat sobre el futur de les pensions, en què apuntaven que les “despeses impròpies” que explica el ministre de fa temps, realment són tan sols una quarta part del dèficit. Qüestions de concepte. Bé, el cas és que l’afer és molt complicat i encara més ara, que comença a jubilar-se la gent de la generació dels anomenats baby boomers. És a dir, la generació nascuda entre els anys 1960 i 1975, una època amb un augment fort de la taxa de natalitat. Són el grup d’edat més nombrós a l’estat espanyol i quan es jubilin s’enduriran més les diferències entre ingressos i despeses a les pensions.
El cas és que ahir es va pactar només la primera fase de la reforma de les pensions, la més simple, tot s’ha de dir. A més del trasllat comptable del dèficit, es va decidir que les pensions aniran vinculades a la inflació, perquè els jubilats no perdin poder adquisitiu; que retirar-se anys abans de l’edat legal tindrà més cost que no fins ara i que allargar la vida laboral tindrà més incentius.
En tornant a les revaloracions amb l’IPC, la reforma actual desfà l’ajust que feia la reforma del 2013, que actualitzava les pensions al 0,25%, mentre el sistema no fos equilibrat. Aquesta mesura significava un estalvi d’uns 2,5 punts de PIB, uns 30.000 milions de l’actualitat. Per tant, d’ara endavant seran més diners a repartir entre els pensionistes i més a pagar per l’estat. Hi ha una altra diferència entre el sistema que s’aplicarà ara i el que hi havia abans del 2013. Llavors les pensions pujaven sobre la inflació estimada de l’any següent i al final, si era superior a l’estimada, es regularitzava. Ara això no passarà, perquè el càlcul es farà sobre la inflació ja coneguda de l’any en curs.
També s’ha derogat l’anomenat factor de sostenibilitat, que s’havia de començar a aplicar el 2023. És a dir, el mecanisme pel qual la quantia de la pensió es vinculava, entre més factors, a l’esperança de vida del nou jubilat. Era una condició imprescindible imposada pels sindicats per arribar a un acord. De totes maneres, Escrivá ha dit que hi haurà cap mecanisme substitutiu en cinc mesos o sis, per a no sobrecarregar més els joves que hauran de pagar les pensions dels baby boomers.
El principi d’acord assolit ahir, que serà aprovat pel consell de ministres de la setmana vinent, després de rebre l’aval formal dels òrgans directius dels interlocutors socials, només és la primera fase de la reforma. Les qüestions pendents són més complicades: el règim dels autònoms o l’ampliació del període de càlcul de les pensions, per exemple. Ara com ara, hem canviat el problema de lloc, comptablement, sense tocar-lo. A la segona fase haurem d’entrar a resoldre’l. Ah, i els compromisos del govern davant Brussel·les estableixen que aquesta reforma s’ha d’haver acordat abans de final d’any. Caldrà córrer, com sempre.
