11.11.2022 - 12:17
La Comissió Europea ha elevat en cinc dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol per al 2022, tot i que ha rebaixat en més de la meitat la millora de l’economia estimada per al 2023. Segons les previsions econòmiques publicades avui, el PIB espanyol s’incrementarà un 4,5% aquest exercici, per sobre la taxa del 4% que calculava l’executiu comunitari el juliol passat. No obstant això, Brussel·les situa en l’1% el creixement per al 2023, molt per sota la variació del 2,1% que apuntava en el darrer butlletí. Pel que fa al 2024, la Comissió preveu un repunt del 2%, situant la millora de l’economia espanyola per sobre la mitjana de la Unió Europea al llarg dels pròxims tres anys.
Les estimacions de l’executiu europeu per al 2022 estan en línia amb les espanyoles, ja que el govern de Pedro Sánchez apunta a un creixement del 4,4% per aquest exercici. No obstant això, les del 2023 s’allunyen de forma considerable. A hores d’ara, el govern espanyol manté que l’economia registrarà una millora del 2,1%, molt per sobre l’1% previst per Brussel·les i de l’1,2% previst pel Fons Monetari Internacional (FMI).
El comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, ha atribuït la diferència a les estimacions que ha fet l’executiu sobre el consum privat. “El govern espanyol preveu que les inversions i el consum privat seran components que creixeran de forma més robusta”, ha indicat.
Pel que fa a la inflació, la Comissió Europea també fa una revisió a l’alça respecte a les dades publicades el juliol passat. Per al 2022, l’executiu preveu que Espanya tanqui l’any amb un increment mitjà dels preus del 8,5%, quatre dècimes més en comparació a les últimes estimacions. També creix la taxa d’inflació prevista per al 2023, del 3,4% publicat al juliol al 4,8% actual, mentre que pel 2024 se situa en el 2,3%.
Millores en l’ocupació
Malgrat la desacceleració de l’economia, la Comissió Europea veu que el mercat laboral espanyol no perdrà empenta. Després de la caiguda de l’ocupació registrada el 2020 arran de la pandèmia (-4,2%), el país va recuperar part dels llocs de treball el 2021 (+2,5%). De cara a aquest 2022, Brussel·les espera que l’ocupació registri una millora encara més accentuada (+3,1%), mentre que pel 2023 i 2024 preveu que el nombre de persones ocupades augmenti un 0,8% i un 0,9%, respectivament.
D’aquesta manera, s’espera que la taxa d’atur per al 2022 se situï en el 12,7%, dos punts per sota la de l’exercici anterior (14,8%). Pel que fa al 2023 i al 2024, la xifra es mantindrà estable, en el 12,7% i el 12,6%, respectivament. No obstant això, la taxa d’atur espanyola continuarà sent la més alta al conjunt de la Unió Europea, que de mitjana estarà al voltant del 6,5% al llarg dels pròxims tres anys.
Deute i dèficit
Pel que fa al deute i al dèficit, la Comissió Europea confia que l’estat espanyol millori les xifres registrades durant la pandèmia, que van afegir encara més pressió a les arques públiques. Brussel·les preveu que l’estat tanqui aquest 2022 amb un dèficit públic del 4,6% del PIB, més de dos punts per sota el del 2021 (6,9%), mentre que pel 2023 i pel 2024 rebaixa encara més la xifra, situant-la en el 4,3% i el 3,6% del PIB, respectivament.
Quant al deute públic, aquest es quedarà en el 114% del PIB aquest 2022, per sota la dada registrada l’exercici anterior (118,3% del PIB). De cara al 2023, la Comissió estima que aquest baixarà fins al 112,5% del PIB, mentre que pel 2024 preveu una caiguda encara més accentuada, fins al 112,1% del PIB.
Tant en el cas del deute com del dèficit, però, l’estat espanyol presentarà pitjors dades respecte a la mitjana de la UE. En el cas del deute, l’executiu europeu el situa al voltant del 85% del PIB durant els pròxims tres anys, mentre que el dèficit el posa al 3,5% del PIB.
L’estat espanyol esquiva la recessió
Més enllà del creixement interanual de l’economia, l’estat espanyol també aconseguirà esquivar la recessió segons la Comissió, un escenari que, per contra, no es donarà al conjunt de l’economia de la UE. Es considera que un país entra en recessió tècnica quan acumula dos trimestres consecutius registrant caigudes en els nivells de PIB.
En el cas espanyol, Brussel·les estima que l’economia caurà un 0,3% el quart trimestre de 2022, mentre que preveu una variació intertrimestral del 0% el primer trimestre de 2023. Al conjunt de la Unió Europea, en canvi, la Comissió sí que preveu una recessió. Segons les dades presentades aquest divendres, el PIB de la UE es reduirà un 0,5% el quart trimestre de 2022 i un 0,1% el primer trimestre de 2023.
En aquest sentit, l’executiu europeu identifica un total de 12 estats membres on es donarà aquest escenari. És el cas de Bèlgica, Alemanya, Estònia, França, Itàlia, Lituània, Àustria, Portugal, Finlàndia, la República Txeca, Dinamarca i Suècia.
Previsions al conjunt de la UE
Pel que fa a les previsions de PIB per als pròxims exercicis, la Comissió Europea ha elevat en sis dècimes la millora prevista aquest 2022 al conjunt de la UE, del 2,7% anunciat el juliol al 3,3% actual. Pel 2023, en canvi, el creixement de l’economia passa al 0,3%, molt per sota les darreres estimacions (+1,5%), mentre que pel 2024 la variació se situa en l’1,6%.
Quant a la inflació, l’executiu europeu preveu que els preus tancaran aquest 2022 amb un increment mitjà del 9,3%, un punt més en comparació amb les últimes estimacions. De cara al 2023, la taxa se situa en el 7% -més de dos punts per sobre el que es va dir al juliol-, mentre que pel 2024 es queda en el 3%.
Tal com ha indicat Gentiloni, la situació econòmica al conjunt de la Unió Europea “s’ha deteriorat” i ha reconegut que els estats membres s’enfronten a “dos trimestres de caiguda”. No obstant això, confia que l’activitat econòmica s’estabilitzarà durant la segona meitat de l’any vinent.
En aquest sentit, Gentiloni ha volgut enviar un missatge d’unitat per fer front a la situació actual. “Si ens mantenim units podrem navegar de forma exitosa per aquestes dificultats i emergir encara més forts a l’altra banda”, ha conclòs.
