24.03.2025 - 16:49
|
Actualització: 24.03.2025 - 18:11
Brussel·les s’obre a regular a escala europea els lloguers de temporada. En una conferència avui sobre la crisi de l’habitatge al Parlament Europeu, el comissari europeu d’Energia i Habitatge, Dan Jorgensen, ha dit que està disposat a estudiar “més legislacions” en l’àmbit europeu per abordar l’impacte dels lloguers de temporada en l’accés a un habitatge assequible.
La Comissió Europea no preveu d’adoptar un pla d’acció fins al 2026, ja que enguany es vol dedicar a avaluar la crisi de l’habitatge al bloc europeu i a dialogar amb tots els actors implicats. De totes maneres, Jorgensen ha puntualitzat que si identifiquen alguna mesura sobre l’habitatge que es pugui adoptar ara, no s’esperaran.
La presidenta de la comissió especial del Parlament Europeu sobre la Crisi de l’Habitatge a la UE, Irene Tinagli, ha obert la sessió d’avui advertint que és un “gran obstacle per a la productivitat i el creixement econòmic” del bloc europeu.
“Quan els costos de l’habitatge consumeixen una part desproporcionada dels pressupostos familiars, la gent té menys oportunitats d’invertir en educació, en el seu benestar o fins i tot en la seguretat financera bàsica. Però la crisi de l’habitatge que afrontem avui no és només una qüestió de política i justícia social, també és un repte econòmic fonamental”, ha dit.
Per la seva banda, el president del Comitè Econòmic i Social Europeu, Oliver Röpke, ha defensat que els promotors “sense ànims de lucre”, les cooperatives d’habitatge i les autoritats locals puguin obtenir “tipus d’interès baixos o inclús del 0%”. En concret, ha demanat que tinguin aquest avantatge a través de la nova plataforma d’inversió paneuropea que està preparant el Banc Europeu d’Inversions.
Petició de Collboni
A mitjan febrer, el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, va demanar a la Unió Europea que doni “cobertura legal” a les ciutats que regulen el lloguer temporal i que estableixi un “marc regulador de mínims” per tal que les polítiques aplicades a Barcelona siguin el punt de partida.
Juntament amb una dotzena de capitals europees, Collboni també va demanar que les ciutats tinguin “accés directe” als fons europeus per poder-los destinar a la construcció d’habitatge “social i assequible”.