Brussel·les inaugura l’exposició ’55 Urnes per la llibertat’ sobre l’1-O

L’exposició ’55 urnes per la llibertat’ ha obert al públic per primer cop aquest divendres a Brussel·les en un acte que ha comptat amb la presència dels exconsellers Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret i Oriol Sànchez, fill de l’ex-president de l’ANC empresonat Jordi Sànchez. Fins al 15 de juliol s’exhibiran en una cèntrica església de la capital belga reconvertida en centre cultural, Saint Jean Baptiste au Béguinage, les obres d’art de 55 artistes catalans i internacionals que mostren la seva visió dels fets de l’1 d’octubre a partir d’urnes utilitzades el dia del referèndum. Una mostra on els contenidors de plàstic protagonistes l’1-O es transformen en creacions artístiques per fer reflexionar al visitant sobre la cita electoral. Durant la inauguració, feta per l’exconseller Puig, Oriol Sànchez ha llegit una carta del seu pare recordant que l’exposició ‘no hauria d’haver existit mai”. ‘Volent silenciar les urnes les van convertir en una icona més esperada i protegida per milers de ciutadans en el camí cap a la República’, recull el missatge escrit des de Soto del Real.

Segons Sànchez, ‘pocs artistes podien imaginar temps enrere que utilitzarien una urna com a expressió de denúncia’. En aquest sentit, ha convidat a mirar no només la caixa de l’urna ‘sinó també l’ètica de la moral’. ‘El que hem viscut a Catalunya és una autèntica revolució i totes les revolucions es construeixen a través d’icones’, ha llegit Oriol Sànchez en nom del seu pare. Per la seva banda, Puig ha agraït la tasca de totes les persones que s’han abocat a fer possible l’exposició i el festival City Zen.

Hervé Pi, del Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord, ha destacat que van tenir la ‘sort’ de tenir les urnes per l’1-O. Sobre l’exposició ha apuntat que més d’un centenar de persones s’hi han implicat i ha acabat sent un ‘projecte col·lectiu’. ‘L’urna és una icona de l’1-O, un signe de llibertat’, ha afegit.

Memòria i denúncia
En declaracions a l’ACN, la comissària de la mostra i historiadora Fina Duran ha explicat que a l’exposició hi ha ‘dues tendències’, una més ‘simbòlica de memòria i respecte’ i una altra de ‘denúncia’. Per exemple, Núria Batlle, una de les artistes que exposa la seva urna, ha explicat que volia captar ‘l’alegria’ i ‘la bona sintonia’ que hi havia als col·legis quan es va anar a votar. En aquest sentit, el també comissari de la mostra i conservador assistent del Museu de Ceret, Esteve Sabench, ha considerat ‘molt important’ donar la paraula a artistes ‘francesos, nord catalans i catalans’ per ‘expressar tot el que l’art pot dir’ sobre els fets de l’1 d’octubre.

De fet, els organitzadors han anunciat que és possible que la mostra vagi a Barcelona a l’octubre, però encara no ho tenen tancat. L’exposició ara a Brussel·les es podrà veure a Perpinyà, i ciutats com València i Girona també estan interessades a acollir-la, segons ha confirmat Duran.

Mes català a Brussel·les
La inauguració de l’exposició s’emmarca dins dels actes del mes català a Brussel·les, organitzat per la llavors del futur ‘Consell de la República’ que agrupa els consellers a l’estranger actualment a Bèlgica, el Comitè per la Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord i l’entitat musical SceneOff.

Durant aquest mes de juny estan previstes a Bèlgica actuacions musicals i debats amb l’objectiu d’explicar què està passant a Catalunya i la llibertat d’expressió i els drets fonamentals al món.

Recull de la mostra
En el pròleg del catàleg de l’obra, el president Carles Puigdemont afirma que ’55 Urnes’ mostra que l’esperit i el compromís dels ciutadans que ‘defensen la llibertat i la república continua viu’. ‘Cadascun dels creadors ha convertit una urna, com les que es van utilitzar aquell dia, en una obra que expressa de manera diversa, però sempre potent, tot allò que l’artista com a ciutadà ha volgut comunicar i fer conèixer’, diu. El recull de l’exposició també inclou reflexions dels artistes sobre les seves creacions, un reportatge fotogràfic de l’1-O i l’anàlisi de Vicenç Altaió, Joan Maria Minguet, Xavier Antich, David Fernández i Vicenç Partal.