17.09.2021 - 21:50
Si als darrers Jocs Olímpics de Tòquio s’hagués disputat l’activitat esportiva de tret al peu, els independentistes catalans haurien guanyat les tres medalles i tots els diplomes. Podríem donar deu o mil explicacions per ajudar a entendre la intolerància caïnita que hi ha aquests últims anys entre els dos principals partits independentistes catalans (ERC i Junts), podríem detallar totes les anàlisis que se n’han elaborat, podríem intentar de fer un repartiment rigorós de responsabilitats… Però no és possible d’explicar-ho.
Tenint en compte l’evolució de la cara mostrada per l’estat des del 2017 fins avui dia, potser no resultaria perjudicial recórrer a la suada pregunta Cui prodest (‘qui beneficia?’), perquè per aquell temps l’estat mostrava el semblant d’algú angoixat i ara, en canvi, el d’algú bastant despreocupat. Per què estava angoixat el 2017? Perquè l’acció basada en la unió reunia amb més facilitat la gent al voltant de la proposta: als qui estaven convençuts, sí, però també als qui no ho veien tan clar. Però qui s’afegirà a un projecte en què els responsables s’embranquen constantment en diverses disputes? Aquests últims anys, els estrategs espanyols estan tranquils veient com es dessagnen els independentistes; tranquils i feliços.
Quin missatge van captar ERC i Junts en la multitudinària manifestació de la Diada de dissabte passat? Què diran els responsables d’aquests dos partits als ciutadans que van conformar aquella manifestació de dimensions inesperades? Que aquesta vegada la culpa també és de l’altre? La multitud que hi va participar no es mereix la irresponsabilitat que han demostrat aquests dies els dos partits sobre qui podia assistir i qui no a la reunió entre el govern de Catalunya i el govern d’Espanya. Difícilment avançarà el procés català si l’actitud no canvia notòriament.
Quan al president espanyol Pedro Sánchez li va fallar la carta d’ampliació de l’aeroport del Prat –amb un pressupost de 1.700 milions d’euros–, ja no va saber què més oferir als catalans; perquè les inversions són la part més important de la seva estratègia. Però s’ha quedat tranquil quan ha vist l’últim capítol de l’enfrontament entre ERC i Junts.
