18.02.2020 - 12:00
|
Actualització: 18.02.2020 - 22:47
Una ronda de presentacions que serà molt més que això i que es convertirà en un homenatge. Així prepara l’editorial Bromera el llançament de la novel·la pòstuma de la Isabel-Clara Simó, El teu gust, que es publicarà el proper dia 9 de març. El primer dels actes es farà a València, mentre que l’endemà, el dia 10, la cita serà Barcelona, amb tota seguretat a l’Ateneu Barcelonès. També estan previstes presentacions-homenatge a Alcoi, Alacant i altres indrets dels Països Catalans.
Com ja va avançar Vilaweb, El teu gust, l’obra està dedicada a les passions humanes com l’amor, el sexe, l’art i la cultura. El director literari de Bromera, Gonçal López-Pampló, ha assegurat que és un llibre ‘radicalment apassionat i molt brutal’ amb ‘picades d’ullet autobiogràfiques’. En aquest sentit, El teu gust és una novel·la ‘molt vehement’ que tot i que la protagonista no és Isabel-Clara Simó, sí que recorda molt a ella. ‘La mateixa Isabel em va dir que remarquéssim aquestes picades d’ullet autobiogràfiques’.
La nova novel·la de la Isabel-Clara Simó és la principal aposta de l’editorial valenciana per aquest Sant Jordi, però no l’única, ans al contrari. De fet, la narrativa centra aquestes noves apostes, però l’editorial ha volgut destacar que compta amb altres línies que caldria destacar, com pugui ser, per exemple, la publicació d’obres de teatre. Segons López-Pampló, ‘és una línia que ens interessa molt i que hem consolidat. ‘Sembla com si la vida literària només fes èmfasi en la narrativa, quan en realitat hi ha molts altres aspectes que consoliden una editorial com la nostra, i el teatre n’és un’.
En aquest sentit s’ha de destacar que s’han publicat les noves novel·les d’Anna Maria Villalonga, Els dits dels arbres, i de Vicent Usó, No sabràs el teu nom. En aquesta ocasió Uso s’endinsa en el món del robatori organitzat de criatures acabades de néixer. ‘El llibre arrenca del coneixement del robatori sistemàtic de nens que ve de la guerra de 1936-39 i que sorprenentment es va allargar fins a la dècada dels noranta’. Entre el 2007 i el 2008 aquest tema va començar a aparèixer massivament als mitjans i Usó va començar a preparar els materials per a la novel·la, on destaca la polifonia de veus narratives i la complexitat tècnica, ja que hi ha fragments en primera persona, en segona i fins i tot un reportatge d’autoficció. La novel·la va aconseguir el premi Ciutat d’Alzira, possiblement el de major prestigi dels que s’atorguen al País Valencià.
Per la seva banda, Villalonga ha explicat que el seu llibre va néixer del dolor de la pèrdua del seu marit i que es tracta d’un joc metaliterari sobre la malaltia mental. ‘Parlo de la gent que té dificultats per viure’, ha indicat l’autora, que assegura ‘és una novel·la dura amb moments impactants, però que no té voluntat de ser misteriós, tot i la tensió que hi ha per atrapar al lector’ i que aquests temes estan gairebé sempre presents en tota la seva literatura.
La darrera gran aposta de l’editorial és una traducció: Sota les bombes, de l’Hervé le Corre, una novel·la negra ambientada en els darrers dies de la Comuna de Paris i que es va presentar a la passada edició de BCNegra. L’obra segueix el camí de les grans traduccions de la casa, com puguin ser les novel·les de Pierre Lemaitre (un dels principals fitxatges i èxits de l’editorial) o les de Benjamin Black, el pseudònim negre de John Banville.
Bromera sol celebrar dos cops a l’any la trobada amb els mitjans de comunicació a Barcelona per presentar les seves novetats. Aquesta política naixia de la constatació que l’editorial tenia poca presència a Catalunya, un dels seus mercats naturals. En aquesta ocasió, la trobada es produïa després de la publicació el passat diumenge a aquest diari del reportatge en què es confirmava les dificultats per crear un mercat editorial comú en tot el territori de parla catalana. En aquest sentit López Pampló afirma que ‘s’ha generat un debat sobre la capacitat de ‘la infraestructura cultural valenciana de projectar-se a Catalunya. La coincidència de tres obres d’autors valencians en segells catalans que han rebut premis a obra publicada, pot marcar un abans i un després de la crítica i en l’imaginari col·lectiu dels lectors’.
En aquest sentit, l’editor de Bromera explica que ‘nosaltres tenim una percepció que en tres anys han canviat les coses per a nosaltres: tenim més distribució i millor arribada a les taules de novetats, però continuem tenint uns elevats índexs de devolució que hem de millorar. El que constatem és que les nostres traduccions es venen millor a Catalunya que al País Valencià i que les obres publicades originalment es venen millor al País Valencià que no pas a Catalunya’.
