30.10.2024 - 07:50
|
Actualització: 30.10.2024 - 08:20
L’acte multitudinari de diumenge al cèlebre Madison Square Garden de Nova York, la darrera gran demostració de força de la campanya de Trump abans de les eleccions del 5 de novembre, no ha estat ni de lluny el cop d’efecte que l’ex-president i els seus aliats esperaven.
Tot i haver aconseguit omplir les gairebé 20.000 localitats del pavelló, situat en un dels indrets més fermament demòcrates de tots els Estats Units, l’atenció mediàtica i política s’ha centrat en un aspecte molt concret de l’acte: el racisme i sexisme descarnats del discurs de bona part dels oradors, amb un èmfasi especial en una broma en què el còmic Tony Hinchcliffe, adreçant-se a desenes de milers d’assistents, equiparà Puerto Rico a “una illa de brossa que flota al bell mig de l’oceà“.
Tot i ser legalment nord-americans, els ciutadans de l’illa de Puerto Rico –un territori no incorporat dels Estats Units sense la condició d’estat– no disposen de dret de vot a les eleccions presidencials. Qui sí que pot votar, tanmateix, són els gairebé sis milions de porto-riquencs que viuen als cinquanta-un estats dels Estats Units, com també els seus descendents.
La importància del vot porto-riquenc és particularment alta a Pensilvània, l’estat que molts analistes consideren que podria decantar el resultat final de les eleccions en un sentit o un altre. Prop de 500.000 electors d’ascendència porto-riquenca viuen a Pensilvània, un estat en què els sondatges coincideixen a pronosticar un empat tècnic entre Trump i Harris. Conscients de l’oportunitat, els demòcrates han enviat missatges de text amb el vídeo de la broma de Hinchcliffe a centenars de milers de votants.
La importància electoral de l’estat –sobretot en uns comicis que alguns experts consideren que es podrien decidir per menys de 150.000 vots– és tan gran que la campanya de Trump s’ha trobat obligada a fer un pas que rarament sol entrar en els càlculs de l’ex-president: admetre l’error.
“La broma no reflecteix les opinions del president Trump ni de la seva campanya”, va dir Danielle Alvarez, assessora de la campanya de Trump, en un comunicat publicat abans-d’ahir.
“Puerto Rico no és brossa, és la llar de ciutadans americans com nosaltres que han fet contribucions enormes al nostre país”, escrigué a X el senador republicà Marco Rubio. I afegí: “No van ser paraules de Trump, sinó les d’un còmic de l’insult que es dedica a ofendre.” Rubio és un dels dos representants al senat nord-americà de Florida, un estat de majoria republicana en què prop d’un 30% de la població és d’origen hispanoamericà.
La controvèrsia –que ha esperonat celebritats porto-riquenques, com ara l’actriu Jennifer López o bé el cantant Bad Bunny, a fer costat a Kamala Harris– arriba en un moment particularment dolent per a la campanya de Trump. Aquests darrers mesos, els assessors de l’ex-president han identificat els homes hispanoamericans com una demografia clau en el camí a la Casa Blanca: segons un sondatge d’NBC News publicat el setembre passat, el suport dels homes hispanoamericans es divideix a parts iguals entre Harris (47%) i Trump (47%). La demografia va afavorir el candidat demòcrata per una diferència de 17 punts el 2020 i de 42 punts el 2016, dues eleccions en què Trump també fou el candidat republicà. Aquesta evolució no s’observa en el cas de les dones hispanoamericanes, que continuen afavorint Harris per una diferència de 26 punts.
“Sóc el contrari d’un nazi”
La reacció de l’equip de Trump a l’afer, particularment remarcable per a un candidat que ha fet de la negativa a disculpar-se el seu segell polític, evidencia també el temor dels assessors que la campanya sigui percebuda com a excessivament extremista. El to de l’acte al Madison Square Garden difícilment pertorbarà els seguidors més fervents de Trump, però sí que pot alinear part dels pocs electors d’arreu del país –generalment d’ideologia més moderada– que encara no s’han decidit entre l’un candidat i l’altre.
Acusar l’ex-president de radical ha estat, durant anys, una de les línies d’atac predilectes dels demòcrates. Fins ara, la campanya de Trump s’havia mostrat impassible a aquestes acusacions, que ja van caure en sac foradat fa vuit anys. Aquesta setmana, tanmateix, el mateix Trump ha entonat un to inusualment defensiu quan Harris l’ha acusat de ser un feixista. “No sóc un nazi. Sóc el contrari d’un nazi“, es defensà abans-d’ahir en un acte electoral. I afegí, en al·lusió a la candidata demòcrata. “Ella sí que és una feixista, entesos? Sí que ho és.” Fins i tot l’ex-primera dama dels Estats Units, Melania Trump, ha hagut d’intervenir per defensar la reputació del seu marit. “És terrible que se’n digui això. […] No és Hitler”, digué ahir en declaracions a la cadena Fox.
Bezos afegeix llenya al foc del Washington Post
Lluny –però no gaire– dels contorns de la política electoral, la crisi interna al Washington Post no dóna senyals d’amainar. La decisió del propietari del diari, Jeff Bezos, de no donar suport a cap dels dos candidats a les eleccions, una tradició que es remunta gairebé mig segle enrere, ha empès més de 200.000 subscriptors, pel cap baix, a donar-se de baixa del diari. La manca de suport del rotatiu a Harris, imposada per Bezos quan l’equip de redacció ja havia preparat un esborrany de declaració a favor de la candidata demòcrata, també ha desfermat una petita revolta interna al diari, amb dimissions pràcticament a tots els nivells de l’organigrama del Washington Post.
El daltabaix no sembla haver fet canviar d’opinió el multimilionari, també propietari d’Amazon. “Les declaracions de suport dels diaris no fan res per a decantar la balança de les eleccions. […] L’única cosa que fan és crear una percepció de no-independència”, escrigué ahir en un article breu publicat a la pàgina web del Washington Post. I afegí: “Posar-hi fi és una decisió amb principis, i és la decisió correcta.” Pocs dies abans de la publicació del text de Bezos, vint-i-un columnistes del diari havien titllat la decisió de no donar suport a cap candidat, en un article d’opinió signat conjuntament, “d’error terrible” i “abandonament de les conviccions editorials, que considerem fonamentals, d’aquest diari que estimem”.
