24.10.2024 - 21:40
The Washington Post · Francesca Ebel
Kazan, Rússia. L’organització de la cimera anual dels BRICS (el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica), que enguany ha recaigut fortuïtament en Rússia, ha concedit a Vladímir Putin una oportunitat imperdible per a presumir de la posició diplomàtica del seu país en el panorama geopolític mundial, tot i els esforços occidentals per a condemnar Rússia a l’ostracisme d’ençà de la invasió d’Ucraïna l’any 2022.
La cimera, de tres dies de durada, és l’esdeveniment geopolític més important a Rússia d’ençà del començament de la invasió. La cimera ha estat l’escenari de les primeres converses formals en cinc anys entre els dirigents de la Xina i l’Índia i de tota mena de xerrades i debats sobre alternatives al sistema financer actual, però pràcticament no s’hi ha esmentat una de les principals crisis geopolítiques de l’actualitat: la guerra d’Ucraïna.
Dirigents i delegacions de 36 països –incloent-hi el Brasil, Sud-àfrica i l’Iran– han acudit aquesta setmana a Kazan, una de les ciutats més grans i pròsperes de Rússia, per debatre sobre la percepció creixent d’hipocresia occidental quant a les guerres d’Ucraïna i Gaza, i també sobre el mal funcionament de l’arquitectura d’organitzacions internacionals creada després de la Segona Guerra Mundial.
No obstant això, la guerra de Rússia contra Ucraïna ha continuat dominant l’esdeveniment – per l’impacte de les sancions occidentals en el dia a dia a Kazan, pels esforços d’alguns membres fundadors dels BRICS per cercar una solució pacífica al conflicte, i per l’absència, pràcticament, de qualsevol esment al conflicte en la declaració final de la cimera, signada abans-d’ahir.
La Declaració de Kazan, de 43 pàgines, demana un alto-el-foc a Gaza i assenyala avenços positius en la construcció d’un sistema internacional de pagaments no controlat pels poders occidentals, però tan sols esmenta una vegada Ucraïna.
Els membres dels BRICS han anat amb molt de compte a l’hora de demanar públicament la fi del conflicte: tan sols el Brasil s’ha atrevit a criticar directament la invasió de Moscou, que ha titllat d’inacceptable.
“Donem suport al diàleg i la diplomàcia, no a la guerra”, va dir abans-d’ahir el primer ministre indi, Narendra Modi, en declaracions recollides pel Ministeri d’Afers Estrangers indi. La visita a Kazan és el segon viatge del primer ministre indi a Rússia en tan sols tres mesos.
Un pla de pau de sis punts encapçalat per Lula da Silva (Brasil) i Xi Jinping (Xina) demana una desescalada militar, l’assistència humanitària mútua, la prohibició de l’ús d’armes de destrucció massiva i l’organització d’una conferència de pau a la qual tant Rússia com Ucraïna acceptin d’assistir. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha rebutjat la iniciativa perquè considera que serveix els interessos de Rússia.
En resposta a The Washington Post, els delegats indis s’han negat a aclarir si havien participat de manera activa en els esforços per a impulsar el pla de pau.
Membres de la delegació brasilera, que parlen amb la condició d’anonimat pel fet de ser informació delicada, expliquen a The Washington Post que a Brasília preocupa que la guerra d’Ucraïna esdevingui un conflicte d’abast mundial. Alhora, remarquen que tant Rússia com Ucraïna probablement esperaran al resultat de les eleccions presidencials dels Estats Units abans de fer cap pas cap a una resolució pacífica del conflicte.
“Militarment parlant, l’equilibri del conflicte és difícil que canviï en aquest moment, però sí que crec que després de les eleccions veurem canvis diplomàtics”, diu un dels diplomàtics brasilers, que afegeix que les “demandes maximalistes” dels ucraïnesos han estat un obstacle per a l’avenç d’unes hipotètiques negociacions de pau. “Les demandes que Rússia es retiri del tot, pagui reparacions, enviï funcionaris russos al Tribunal Penal Internacional… és difícil pensar que els russos estan disposats a acceptar res d’això”, afegeix.
Un altre diplomàtic diu que ni la Xina ni el Brasil no esperen cap acord entre Rússia i Ucraïna. “És important que ja es vegin signes de bona voluntat, però és massa aviat per a dir res: tot això trigarà molt de temps”, diu sobre el procés de pau.
El Ministeri d’Afers Estrangers ucraïnès, per la seva banda, va dir abans-d’ahir que la declaració de la cimera demostrava que els BRICS no tenien una posició unificada sobre Ucraïna. “Els intents de Moscou d’imposar la idea que l’anomenat Sud Global té una posició alternativa i consensuada sobre l’agressió russa contra Ucraïna han tornat a fracassar”, deia el text.
L’assistència del secretari general de l’ONU, António Guterres, a la cimera ha sorprès. Els dirigents de la Unió Europea, per la seva banda, s’han limitat a demanar als membres dels BRICS que exigeixin a Putin la fi del conflicte.
El portaveu de Política Exterior de la UE, Peter Stano, ha condemnat “l’ús indegut” per part de Rússia de la presidència dels BRICS, i ha recordat que hi havia una ordre de detenció contra el president rus, dictada pel Tribunal Penal Internacional, per presumptes crims de guerra. Putin no va assistir a la cimera dels BRICS de l’any passat, que es va fer a Sud-àfrica, perquè Johannesburg havia advertit que es veuria obligada a acatar l’ordre del tribunal si hi assistia.
Aquests darrers anys, Putin i els membres dels BRICS s’han esforçat per posar de manifest la influència creixent del grup. Durant el discurs d’obertura, Putin va citar l’aprofundiment de la cooperació financera entre els membres dels BRICS i l’expansió del grup com les prioritats de la cimera, i va afegir que trenta països més, com a mínim, havien manifestat interès a afegir-se al grup.
“Tots som testimonis del creixement dinàmic dels BRICS i de l’enfortiment de la seva autoritat i influència”, va dir Putin als dirigents del grup, i va afegir que el grup era “particularment important en les condicions geopolítiques actuals, en què hi ha canvis veritablement radicals a tot el planeta i es comença a configurar un món multipolar”.
Kazan, una ciutat situada uns 800 quilòmetres a l’est de Moscou, va ser triada com a seu en un intent de mostrar la resiliència de l’economia russa i el fracàs de les sancions occidentals. Coneguda com “la tercera capital de Rússia”, Kazan és una de les ciutats més riques del país, amb infrastructures ben mantingudes i projectes d’inversió milionaris.
La tria de Kazan també evidencia la voluntat de Rússia d’acostar-se al món musulmà. La ciutat, capital de Tatarstan, és una regió semiautònoma situada a mig camí entre Europa i l’Àsia. La població és d’ètnia majoritàriament tàtara i de fe predominantment musulmana.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
