05.02.2023 - 21:40
Quan la Juliana Tapiero, de vint-i-set anys, va arribar a l’estiu a Catalunya de Colòmbia, no s’imaginava que al cap de dos mesos hauria de patir la mort del seu marit i pare dels dos fills. “El somni d’una vida digna aquí s’ha convertit en un malson”, diu en una conversa amb VilaWeb. El seu home es deia Brian Ríos i era un jove de vint-i-vuit anys que va ser detingut la matinada del 21 d’agost a Rubí. Els agents de la policia local el van traslladar al CAP Rubí – Mútua Terrassa, on li van administrar dosis d’un sedant i un antipsicòtic. Tal com va destapar la Directa, Ríos va morir hores més tard, sota custòdia policíaca, en els calabossos de la comissaria de Mossos d’Esquadra de Rubí.
Han passat cinc mesos d’aleshores ençà i la família de Ríos encara té un enorme dol a pair i uns quants interrogants sobre què va passar la nit del 21 d’agost. La família demana la col·laboració ciutadana per esclarir els fets i ha engegat una campanya de denúncia del cas. Per això, juntament amb entitats socials, convoquen una concentració demà a les 19.00, davant l’Ajuntament de Rubí. Segons Tapiero, encara no han rebut cap nota de condol del consistori, ni tampoc dels Mossos d’Esquadra, de la policia local i de la Generalitat de Catalunya. Per part seva, Elisabet Garcia, advocada del cas, denuncia la manca d’acompanyament a la família del jove.
Set policies detenen el jove en un aparcament
La tarda del 20 d’agost, Juliana Tapiero, els nens, de 6 anys i 7, Brian Ríos i la mare i el padrastre de Ríos van celebrar una festa familiar en una urbanització a l’extraradi de Rubí. Es van passar la tarda cantant, ballant i bevent cervesa. Quan ja era de nit i la resta de convidats se n’havien anat a casa, es va acabar la cervesa i Ríos i el seu padrastre van anar en cotxe al centre per comprar-ne més.
Una hora més tard, el padrastre va tornar a la urbanització, sol i sense cervesa. Li va dir a Tapiero que havia estat esperant-lo aparcat i que el jove no havia aparegut. Ben preocupats, Tapiero i el padrastre van anar a cercar-lo per la zona. Allà, ella va veure una patrulla de policia a l’aparcament de l’equipament municipal Rubí Forma i va veure com uns quants agents envoltaven algú. Li va semblar que podia ser Ríos i va baixar del cotxe corrents. Efectivament, era ell i estava retingut i envoltat per set policies locals.
“Em fan menjar la gespa!”, cridava ell, segons que relata Tapiero. L’atestat de la policia diu que el jove estava en un “estat d’embriaguesa elevat”, que es va comportar d’una manera agressiva i violenta quan va veure la dona i que fins i tot va provar d’agredir un agent. El document l’acusa de delictes d’amenaces, injúries, resistència i atemptat contra l’autoritat.
El traslladen al CAP i es mor a la comissaria
Tot i que Tapiero va provar de calmar la situació i endur-se Ríos a casa, la policia local li ho va negar i li va dir que passés l’endemà a comissaria dels Mossos per veure’l. “Em van dir que me n’anés tranquil·la, però aquella nit no vaig dormir”, relata.
Aleshores, van dur el jove al CAP Rubí – Mútua Terrassa i va entrar emmanillat a la consulta. Elisabet Garcia remarca que l’atenció mèdica és un dret dels detinguts, però en cap cas una obligació: “Volem saber si va triar voluntàriament de rebre atenció mèdica, o no.” Tal com explica l’informe mèdic, al CAP van subministrar-li dosis de Sinogan, un sedant; i Midazolam, un antipsicòtic, sense especificar-ne la quantitat.
La família lamenta que el jove no restés sota supervisió mèdica i detalla que va sortir del CAP al cap de mitja hora. Va sortir-ne totalment adormit i en cadira de rodes, tal com mostren les imatges de les càmeres. Tanmateix, l’atestat policíac contradiu això i diu que els agents el van traslladar en braços a causa del seu estat d’embriaguesa. A la 1.00, el vehicle policíac va arribar a la comissaria. Els agents van portar Ríos al calabós i el van col·locar en posició lateral de seguretat per evitar que es pogués ofegar.
Hores més tard, la policia va veure que no responia als estímuls i van provar de reanimar-lo sense èxit. Un equip d’emergències també ho va provar durant trenta minuts, però tampoc va funcionar. El van donar per mort a les 04.58. La seva família retreu que els agents tan sols entressin a veure’l una vegada a la cel·la en tota la nit, a les 1.27 d’acord amb les imatges. Segons l’informe forense del cadàver, la mort de Ríos és una mort per causa indeterminada. En canvi, l’informe elaborat per la Unitat Territorial d’Investigació Metropolitana dels Mossos diu que és una “mort natural/biològica”. En tots dos casos, s’exclou una mort traumàtica violenta.
Un dol sense acompanyament, però amb un suport inesperat
Aquell dia, Juliana Tapiero, que no havia pogut dormir en tota la nit, va rebre una trucada a les 7.30. Eren els Mossos, que li van dir que anés a la comissaria. Hi va anar amb el padrastre de Ríos, però a ell no el van deixar entrar. Una vegada allà, segons que relata Tapiero, li van dir que la situació era “molt delicada”. “Quan em van dir això, vaig pensar que ens deportarien a Colòmbia, però no em vaig imaginar que el meu marit era mort”, diu.
“Em van demanar si en Brian havia consumit alguna substància, els vaig dir que no. Em van preguntar si tenia alguna malaltia, vaig dir que no. Em van començar a parlar en passat d’ell i em vaig ensumar que alguna cosa no anava bé”, relata. Així doncs, li van donar la notícia i va esclafir a plorar. “Només pensava com li hauria d’explicar a la meva sogra i als meus fills. De cop i volta, em va baixar la pressió i em va haver d’atendre una ambulància.”
La família lamenta no haver rebut cap mostra de condol per part de les institucions sanitàries, policíaques ni tampoc de l’ajuntament, si bé els grups municipals Alternativa d’Unitat Popular (AUP) i ERC sí que els l’han fet arribar. “Vaig anar a demanar ajuda psicològica al CAP i em van dir: ‘El dol dura un any. Si passa un any i continues així, vine i ja et donarem cita. Però de moment és normal estar així.’”, diu. També conta que van haver de fer-se càrrec de les despeses de l’enterrament, que van finançar gràcies a una campanya de recol·lecta. “No teníem diners per a pagar el funeral. Van engegar una campanya a xarxes socials perquè no fos enterrat en una fossa comuna. Volíem acomiadar-nos d’ell dignament.”
La mort de Brian Ríos va deixar moltes preguntes sense respondre a la seva família. Feia pocs mesos que vivien a Catalunya, acabaven de perdre un familiar i no sabien a qui demanar ajuda. Aleshores, va aparèixer Elisabet Garcia, que hauria d’haver estat l’advocada d’ofici de Ríos. El 21 d’agost es va llevar amb una trucada perduda dels Mossos al telèfon. Quan els va trucar, li van dir que el detingut s’havia mort, i, que, per tant, ja no caldrien els seus serveis. Tanmateix, ella va persistir i es va posar en contacte amb Tapiero per les xarxes socials. Per motius personals, Garcia diu que no tenia pensat d’assumir el cas, però ha acabat fent-se’n càrrec, amb l’assessorament del Centre Íridia de Drets Humans. “El pare d’en Brian em va demanar que no els deixés sols. Vaig veure una família destrossada… Hi havia proves que havien d’anar immediatament al jutjat i la família necessitava accedir a l’atestat, de manera que me’n vaig fer càrrec.”
Per Garcia, és necessari que les morts en custòdia policíaca surtin a la llum: “No per generar una alarma pública, sinó perquè no torni a passar, perquè es fiscalitzin. En casos així, els advocats d’ofici haurien de poder actuar de manera automatitzada i també se n’hauria d’informar el síndic de greuges. També és necessari assistir la família del difunt i acompanyar-los.”
El cas espera l’autòpsia mentre la família prova de refer-se’n
Ara com ara, el cas és sobresegut provisionalment, atès que el fiscal no ha vist cap indici que s’hagi comès cap il·lícit legal. Per a aquest reportatge, els Mossos d’Esquadra s’han limitat a dir que el cas s’ha judicialitzat i no han fet més declaracions al respecte. L’Ajuntament de Rubí tampoc no n’ha volgut parlar.
El futur del cas depèn de les conclusions que s’extreguin de l’autòpsia. Juliana Tapiero diu que l’Institut Forense de Catalunya li ha dit que trigarà entre dos anys i tres. Mentrestant, la família és capficada en la campanya de denúncia del cas, que comença amb la manifestació de demà: “No es coneix el cas d’en Brian. Volem donar-ho a conèixer per pressionar perquè ens donin una resposta. Gairebé tots els mitjans ens han donat l’esquena.”
“També noto un component de discriminació per no ser d’aquí. No tenim papers. Tampoc no tenim feina i això ens dificulta les coses en un país que fa poc que coneixem. Sigui com sigui, la mort d’en Brian no pot quedar així”, explica Juliana Tapiero. En acabar la conversa amb VilaWeb, la jove se’n va amb la seva mare a passejar per la platja de Barcelona. “És un lloc on és difícil de tornar, perquè és el que més li va agradar de la ciutat. Sé que d’alguna manera continua amb nosaltres”, rebla.
