04.02.2022 - 21:50
|
Actualització: 04.02.2022 - 21:54
El músic britànic Brian Eno dóna suport a les nuclears com a mesura a curt termini per a lluitar contra el canvi climàtic. Teclista de música electrònica conegut a tot el món, productor de Talking Heads, U2, Coldplay i David Bowie, columnista del diari The Observer i fundador de Long Now Observer, centre d’estudis especialitzat a visualitzar el futur, Eno va participar en el debat “Arreglem el clima que el capitalisme ha fet malbé”, organitzat per DIEM 25, el partit de Ianis Varufakis, qui el va confrontar. Al costat de tots dos hi havia Roger Waters, de Pink Floyd; la periodista turca Ece Temelkuran; l’actriu índia Dipti Bhatnaga, el productor anglès Frank Barat i l’activista antiracista Asad Rehman, en un debat que es pot veure sencer ací, i que té l’opció de subtítols en català:
“La raó per la qual dono suport a l’energia nuclear és perquè és l’única tecnologia que tenim, que funciona a gran escala, és molt neta i molt segura, i pot produir grans quantitats d’energia. No ho proposo com una solució a llarg termini. No crec que sigui una solució a llarg termini. Crec que trobarem noves maneres meravelloses de generar energia, però ara mateix la tecnologia que tenim que pot substituir el carbó, el petroli i el gas és la nuclear”, va dir Eno (minut 63:48). Ianis Varufakis no es va mossegar la llengua, i es va obrir un debat prou intens, que va acabar amb Eno en retirada:
—Varufakis: Brian, digues a la gent de Fukushima que la nuclear és segura. Però, en fi, oblidem-ho, diguem que és completament segura.
—Brian Eno: Ningú no va morir per intoxicació de radiació a Fukushima.
—Varufakis: No entrem en això, perquè m’escalfaré. Però posem-nos d’acord per poder debatre. Han de passar quinze anys abans que les nuclears siguin operatives, i serà enormement car. I crearà un estat policial. Finançarà els oligarques, destruirà el nostre moviment! Parleu com si les nuclears fossin una cosa que es pot fer funcionar ara mateix. I no pot.
—Eno: Ja funcionen ara, Ianis!
—Varufakis: Ah! Si parles de mantenir les centrals que tenim en funcionament, és una cosa. Però les que tenim ara representen una proporció molt petita de l’energia necessària. En necessitaràs moltes més. Però veig, Brian, que no suggereixes que construïm noves centrals, doncs.
—Eno: De fet, crec que també ho hauríem de fer.
—Varufakis: El 70% de l’electricitat de França és produïda per les nuclears. Els ciutadans francesos, especialment els pobres, paguen amb el nas la seva electricitat. No paguen menys que els alemanys, o que els grecs, que no tenen energia nuclear, o sigui que l’energia nuclear no és mai en interès de molts. Sempre és en interès de les grans corporacions que les gestionen. És exactament el contrari del que es deia abans: les coses descentralitzades, propietats del barri, i que es pugui fer funcionar demà, no d’aquí a quinze anys!
—Eno: No vull que aquesta conversa acabi dominada per un debat sobre l’energia nuclear, de manera que ara mateix no diré res més, però crec que podria respondre a totes aquestes preguntes, amb la condició que estiguem d’acord que som en una emergència real, on hem de fer canvis radicals, no en vint anys, sinó en dos o tres anys. Però no ho faré, no parlaré més d’això.
Més enllà d’aquest punt calent –llançat just la setmana en què la Comissió Europea, en la línia dels postulats que manifestava Brian Eno, ha declarat les nuclears i el gas eines útils per al canvi climàtic a curt termini, davant l’astorament d’experts i organitzacions ecologistes–, durant l’hora de debat, els ponents van expressar punts de vista coincidents sobre la lluita contra el canvi climàtic, amb moments de sentit de l’humor i tot: “Som a l’espera que Ianis s’apoderi del món per relaxar-nos tots sabent que tenim un bon govern de DIEM”, deia el músic Roger Waters, que va proposar que les estrelles del rock es fessin servir per atraure l’atenció i espargir el missatge ecologista: “Cal organitzar un circ que la gent miri, que cridi l’atenció de la gent, de l’exèrcit que vols galvanitzar”. Brian Eno, sempre tan “mesurat”, anava més enllà: “Hem d’assumir la representació mediàtica d’aquest moviment, i treure’l de les mans dels idiotes que actualment expliquen la història.”
L’escriptora i periodista turca Eme Temelkuran, crítica amb el govern del seu país, va afegir: “Per desgràcia, vivim en una època on els fets, les dades, no convencen la gent. Es tracta de fer política d’emocions i de màquines de propaganda, de com dius les coses, de com fas sentir la gent, etc. Així doncs, una de les coses que a mi em crida l’atenció és que tota aquesta por [del canvi climàtic], tota aquesta confusió, no es tradueix en res pel que fa a l’acció política.”
L’actriu i model india Deepti Bhatnagar, va afegir: “Què fa el sistema capitalista? Extreure. Extreure de la terra, extreure del cos de les persones, extreure del cos de les dones.” I va acabar dient: “No oblidem que també hi ha un component de justícia de gènere i un component de patriarcat en tot això.”
Un debat entre membres de l’esquerra global que demostra la cruïlla en què es troba l’ecologisme en aquests moments, davant la situació imparable de canvi climàtic.
