El bressol de l’orxata és a Alboraia

Refrescant, nutritiva, deliciosa… Qui no coneix l’orxata? La tradicional beguda valenciana, típica de l’estiu, és considerada un superaliment per les seves propietats i es consumeix de cap a cap del país. Un gran rètol a l’avinguda de l’Orxata d’Alboraia (Horta Nord) dóna la benvinguda a l’Orxateria Daniel, una de les més emblemàtiques. Tot just entrar, una decoració a l’estil tradicional valencià ompli l’interior del local. Criden l’atenció dos murals de taulells. En el primer, un grup de llauradors renta i asseca la xufa, amb què es fa l’orxata, a la vora d’una séquia. En l’altre, un imponent Jaume I sosté un got d’orxata, en al·lusió a la coneguda llegenda que dóna nom a la beguda. Diuen que el Conqueridor passà per una de les alqueries de l’horta d’Alboraia, és clar, i una llauradora li va oferir un líquid blanc. Aleshores, Jaume I, quan el va tastar, va exclamar: “Açò és or, xata!”

Tal com mostra la contalla, l’origen de l’orxata és casolà, especialment de les famílies llauradores d’aquest municipi de l’Horta Nord que cultivaven la xufa, un tubercle que, en principi, es donava a menjar als animals. Cadascú es feia l’orxata a casa. Daniel Tortajada va decidir de començar a comercialitzar-la. Tot es remunta a l’any 1949, quan ell i la seva dona, Concha Aguilar, regentaven l’Ateneu Alboraier. Ella preparava els entrepans i a Daniel se li va ocórrer d’incorporar l’orxata per als berenars. Quan van veure que funcionava, van començar a fer orxata a sota de casa seva, on un bon dia van rebre la visita sobtada de Salvador Dalí. El famós pintor volia tastar l’orxata i algú, avui dia encara no se sap qui, li va recomanar la de Tortajada. L’equació perfecta entre l’elaboració artesanal i el boca-orella van fer que el negoci fos tot un èxit.

Una vegada consolidat el costum d’eixir a berenar orxata, el 1960 van obrir un establiment ja definit com a orxateria. Abans, era costum de sucar a l’orxata llesques de pa o rosquilletes, però Tortajada es va obsessionar a trobar un forn que produís per a ell un dolç, a l’estil de la tonya, que es pogués introduir dins el got i es xopés encara més. En va trobar un en el carrer de Sagunt de València on es van originar els fartons. Quan aquest forn va tancar, va insistir a un altre d’Alboraia perquè els fes. Aquest darrer forn, finalment, es va acabar dedicant a la producció industrial de fartons i van acabar la relació comercial.

El 1979, de bracet del seu fill, també Daniel, van fer un altre pas endavant: construïren el que és el local actual, un edifici pensat exclusivament per a ser orxateria, amb obrador inclòs. “Daniel sempre ha volgut innovar, fer coses. No tenia por de fracassar, ell havia de fer-ho. Quan van construir açò, tampoc les tenia totes. Vindrà la gent, no vindrà?”, diu Toni Peinado, un dels propietaris actuals. Però, unes quantes dècades després, la bona fama de Daniel Tortajada es manté intacta. Aquesta ja és la tercera generació familiar que regenta el negoci, amb Daniel i Carmen Tortajada, néts de l’avi Daniel, i Toni Peinado, l’home de Carmen, al capdavant.

Situada al costat de l’horta, a la seva terrassa es veuen els camps verds de xufa. Precisament, aquest n’és el secret principal: només utilitzen xufa denominació d’origen d’Alboraia. Sempre dels llauradors locals, que els trien les millors. L’orxata l’elaboren allí, amb la mateixa recepta i de la mateixa manera que ho feia l’avi Daniel. A l’estiu, poden arribar a fer entre 3.500 litres d’orxata i 4.000, i uns 12.500 fartons. Hi ha una setantena de treballadors i diuen que el diumenge a la tarda és plena de gom a gom. Per allí han passat personalitats de tota mena. Peinado recorda entre rialles el dia en què Babalà, la famosa mascota de l’antic Canal 9, va anar a prendre orxata amb ells. Però una de les visites més cridaneres va ser la del príncep sultà Bin Turik, que va aterrar allí mateix amb l’helicòpter i va deixar 10.000 pessetes de propina. No hi ha prou paret per a posar totes les fotografies que il·lustren aquest passeig de la fama particular. Ara també tenen dues seus a València.

En la dècada dels vuitanta, es va fundar el Gremi d’Orxaters Artesans d’Alboraia, es va sol·licitar oficialment la denominació d’origen Xufa de València i Orxata Valenciana de Xufa, i es va crear el Consell Regulador de la Denominació d’Origen per a l’Orxata, amb Daniel Tortajada, el fill, al davant. Això va fer que es valoràs el producte i es mantingués la tradició fins avui. Tanta importància va tenir la seva figura que el van nomenar fill predilecte d’Alboraia i li van dedicar un carrer.

D’una altra banda, Toni Peinado lamenta que, abans, a l’avinguda de l’Orxata hi havia dotze orxateries, d’ací venia el nom de la via. Ara, a penes n’hi ha tres; les noves generacions no han volgut agafar el relleu i dedicar-s’hi. Enguany, l’ajuntament ha impulsat el club d’Artesans de l’Orxata, per potenciar el sector i reivindicar que el bressol d’aquesta beguda tradicional no és un altre que Alboraia. Per a formar-ne part, és requisit obligatori produir l’orxata al municipi i també de manera artesanal.

Més enllà de l’orxata i els fartons

La carta de l’Orxateria Daniel va molt més enllà de l’orxata i els fartons. Fan tot un seguit de delícies, com ara la corona de xufa, coberta de merenga, i els Danielets, una pasta fullada farcida de crema. A les vitrines hi ha una infinitat de dolços. Molts fan homenatge a amics i membres de la família. Així, trobem la Clareta, el Marquet i el Parmenidet, entre més llepolies. A més, també fan productes de temporada, com ara els bunyols d’orxata per a les Falles. I, per a posar la cirereta al pastís, també elaboren gelats artesanals, no solament d’orxata, encara que és l’especialitat de la casa.