Lula i Bolsonaro s’ho juguen tot a les eleccions més importants de la història del Brasil

Avui hi ha la segona volta de les eleccions presidencials del Brasil, en què 156 milions de brasilers són cridats a les urnes per elegir entre el progressista Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (PT) i l’ultraconservador i actual president, Jair Bolsonaro, del Partit Liberal (PL). Com a guanyador de la primera volta, Lula continua essent favorit, però la imprevisibilitat dels resultats de la primera votació i la pèrdua progressiva de pes als sondatges deixen totes les possibilitats obertes per a unes eleccions que els experts titllen de clau per al futur del país i el planeta.

Què va passar, a la primera volta?

Lula da Silva s’imposà a la primera volta de les eleccions, tal com els sondatges havien pronosticat, però per un marge molt més estret que no s’esperava. Bona part de les previsions estimaven que Lula s’imposaria a les eleccions amb una majoria absoluta dels vots, cosa que l’hauria fet president del Brasil sense la necessitat d’una segona volta.

Tanmateix, el resultat final de la primera volta fou força més ajustat. Lula aconseguí un 48,43% dels vots, pel 43,20% que obtingué Bolsonaro –més de sis punts per sobre del resultat que li havia atorgat el darrer sondatge publicat abans de les eleccions. La xifra fou prou per a assegurar la victòria en la primera volta al dirigent petista, però no prou alta per a estalviar-li una segona volta en què, tal com mana el sistema electoral brasiler, s’enfronten els dos candidats més votats en la primera.

Més enllà de la contesa presidencial, a la primera volta també feien les eleccions al congrés (la Cambra dels Diputats) i el senat del Brasil. En totes dues, el partit liberal de Bolsonaro va assolir uns resultats molt més bons que no preveien els sondatges: va guanyar seixanta-sis escons a la cambra dels diputats –ara en té noranta-nou– i onze escons al senat –ara en té tretze. Actualment, el PL té vint escons més al congrés i quatre més al senat que no la coalició tripartida que encapçala el PT de Lula. Els aliats de Bolsonaro, de fet, controlen la meitat dels escons del congrés, cosa que implicaria un obstacle important perquè Lula pugui aplicar la seva agenda legislativa si finalment és elegit president.

Com arriben els candidats a la segona volta?

Els sondatges s’han mantingut relativament estables al llarg de les darreres setmanes. En un reflex precís dels resultats de la primera volta, els sondatges publicats el 10, 14 i 19 d’octubre per la principal agència demoscòpica del país, Datafolha, han donat pràcticament el mateix resultat: un 49% dels vots per a Lula i un 44% per a Bolsonaro, en els primers dos sondatges, i un 49% per a Lula i un 45% per a Bolsonaro en el tercer. Si fa no fa, és la mateixa distància que en la primera volta, tot i que la distància entre tots dos candidats sembla haver-se reduït lleugerament aquesta darrera setmana de campanya.

L’agregador d’enquestes PollingData coincideix a assenyalar que la diferència entre Lula i Bolsonaro és com més va més estreta: a l’agost era de deu punts (49%-39%), al setembre era de nou punts (49%-40%), el 21 d’octubre era de quatre (48%-44%) i dimarts, el darrer dia de què es disposa de dades agregades, la distància era de tan sols dos punts (47%-45%).

Els sondatges publicats a final d’aquesta setmana suggereixen que aquesta tendència es podria revertir i que Lula mantindria –o fins i tot podria ampliar– el marge d’avantatge respecte de Bolsonaro. El sondatge més recent de l’agència AtlasIntel, per exemple, atorgà a Lula un 52% dels vots, sis punts per sobre del 46% de Bolsonaro. És una diferència més gran que no en el darrer sondatge de l’agència, publicat ara fa dues setmanes, que atorgà a Lula un 51% i a Bolsonaro un 46,5%.

L’últim sondatge de Datafolha, publicat ahir, també sembla confirmar aquest canvi de rumb, i atorga un 53% dels vots a Lula i un 47% dels vots a Bolsonaro. Això representa una diferència de sis punts per al candidat petista, dos més que no el sondatge del 19 d’octubre, però continua essent massa estret per a fer cap predicció concloent.

Si més no, la història sembla ser al costat de Lula, que no ha anat mai per darrere de Bolsonaro als sondatges. D’ençà que es va instaurar la segona volta, l’any 1989, en les primeres eleccions després de la dictadura militar, cap dels sis candidats que s’ha imposat a la primera volta ha perdut després en la segona –incloent-hi Lula dues vegades, l’any 2002 i l’any 2006, i Bolsonaro una, l’any 2018.

Per què són tan importants, aquestes eleccions?

Fetes en un ambient de gran polarització política, les eleccions han estat descrites pels experts com les més importants de la història recent del Brasil. Un temor estès entre els ciutadans i els analistes brasilers és que les tensions entre els partidaris de Lula i els partidaris de Bolsonaro desemboquin en una espiral de violència política als carrers.

La primera volta de les eleccions es va dur a terme amb normalitat, si bé enguany s’han registrat gairebé quaranta incidents de violència política al carrer. Diumenge passat, l’aliat de Bolsonaro i ex-diputat Roberto Jefferson va obrir foc contra un agent de policia que el va provar d’arrestar, un episodi que la campanya de Bolsonaro tem que pugui afectar negativament les perspectives electorals del president.

La previsió de la violència sembla créixer, atès que Bolsonaro, seguint el camí obert pel seu aliat Donald Trump, ha qüestionat unes quantes vegades la legitimitat del procés electoral al Brasil. Insisteix que respectarà els resultats sempre que siguin “nets i transparents”, si bé ha repetit unes quantes voltes l’afirmació sense fonament que el sistema de votació electrònica del Brasil, vigent d’ençà del 1996, és susceptible al frau.

En aquest sentit, preocupa el fet que el recompte començarà per les àrees del país més favorables a Bolsonaro, cosa que podria fer que el president encapçalés el recompte durant bona part de la nit abans de ser superat per Lula. Segons algunes estimacions, Bolsonaro podria encapçalar-lo fins que no s’hagi quantificat un 88% dels vots, un sorpasso prou tardà per a refermar entre els votants del president la creença d’un suposat frau electoral.

Per si tot això no fos poc, a la segona volta també és en joc el futur de l’Amazònia. Durant el seu mandat com a president, Bolsonaro ha donat carta blanca a minaires, llenyataires i ramaders per arrasar sense por de represàlies el bosc tropical més gran del món, que d’ençà del 2019 ha perdut una àrea forestal de més de 37.000 quilòmetres quadrats –més que la suma del territori andorrà, català i illenc.

El mes de març, més de dos-cents experts internacionals aplegats en el Comitè Científic per l’Amazònia van alertar que la selva era a prop d’un punt de no retorn: si la desforestació no s’atura en els cinc anys vinents, l’Amazònia deixarà d’existir tal com la coneixem avui i esdevindrà una sabana.

Tot i la tendència descendent dels darrers sondatges, Lula –que ha promès de restaurar les proteccions ambientals revocades per l’administració Bolsonaro a l’Amazònia– continua confiant en la victòria del seu partit. “Sempre he pensat que guanyaríem les eleccions, i les guanyarem. Això tan sols és una pròrroga”, declarà en una conferència l’endemà de la primera volta.