Boye rebrega la instrucció de Llarena i reclama al Suprem que faci ‘tabula rasa’ amb Puigdemont

“Ningú dels qui avui porten toga no és responsable d’aquest embolic, però hem de viure amb això. Ens correspon de reconduir la situació.” Així s’ha expressat l’advocat dels eurodiputats de Junts, Gonzalo Boye, adreçant-se a la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem espanyol, a la qual ha demanat que esmeni la instrucció del jutge Pablo Llarena en la causa contra el procés i comenci el procediment de cap i de nou.

En la vista, el lletrat ha exigit que s’anul·li la nova interlocutòria de processament –amb data del 12 de gener–, que Llarena va reformular per adaptar-la a la reforma del codi penal espanyol que deroga el delicte de sedició. Així mateix, ha demanat que es retirin les ordres de detenció espanyoles contra Puigdemont i Comín, tal com ha passat amb les euroordres (desactivades d’ençà de gener).

Boye ha recordat que els seus clients tenen immunitat i que qualsevol actuació penal en contra seu s’ha de fer amb un nou suplicatori, perquè l’anterior –fonamentat en la sedició– ja és desfasat. Sobre la retirada de les ordres de detenció, ha dit que són jurídicament inviables perquè es basen en la interlocutòria de processament original, que es va dictar el 22 de març de 2018. “Aquest document ja no ens val. Necessitem una nova resolució que ho depuri tot”, ha insistit. I ha recordat que la sentència de Manuel Marchena contra el procés i la reforma del codi penal han convertit la instrucció de Llarena en un garbuix processal. “S’han alterat tant les coses que ja no sabem de què parlem”, ha afegit.

A més, ha avisat la sala que aquesta pot ser l’última oportunitat perquè el Suprem rectifiqui la seva visió esbiaixada sobre l’abast de la immunitat dels eurodiputats, tenint en compte que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) entrarà de ple en la qüestió en la sentència del 5 de juliol. “Aquest procés ha de tornar a un cabal que sigui sustentable no solament per a Espanya, però també per a la UE”, ha declarat. Alhora, ha recordat que la sentència del TJUE del 31 de gener ja posava en dubte la competència del tribunal.

La sala d’apel·lacions resoldrà els recursos dels acusats en un termini d’una setmana o dues, és a dir, abans de les eleccions espanyoles del 23 de juliol.

La situació de Puigdemont, Comín i Ponsatí

L’exercici de tabula rasa que Boye ha reclamat al Suprem implicaria que Puigdemont i Comín podrien tornar al Principat perquè no hi hauria cap ordre de detenció contra ells. I, en tot cas, si es posessin en marxa, no serien vigents fins que el Parlament Europeu no aprovés un nou suplicatori en contra seu.

En aquesta situació, el lletrat ha dit que Puigdemont i Comín –ara processats per malversació i desobediència– només es poden encarar a una pena màxima de presó de vuit anys, i no dotze, com argumenten la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i Vox. Aquesta variació faria que la causa s’hagués de reconvertir en un procediment abreujat.

Sobre Ponsatí, Boye ha recordat que si es recondueix el procediment i s’invalida el processament del 2018, serà lliure de qualsevol persecució penal perquè l’acusació de desobediència ha prescrit. Ara per ara, Ponsatí pot tornar al Principat perquè el Parlament Europeu en tramita la petició d’empara de la immunitat i el jutge Llarena no s’ha atrevit a dictar una nova ordre estatal de detenció.

I Lluís Puig?

L’advocat de Lluís Puig, Miquel Sàmper, s’ha adherit a tot això que ha esgrimit Boye davant el tribunal, però recordant que el seu client no és eurodiputat i no té immunitat. Així mateix, ha reclamat que es retirés el processament per malversació perquè la sentència de Marchena en contra del procés detalla que el Departament de Cultura no va pagar a l’empresa Unipost per l’enviament de les targetes censals de l’1-O.

Sàmper ha admès que Dolors Bassa, com a titular del Departament de Treball, va ser condemnada a presó per uns fets similars, però hi ha volgut llevar importància, dient que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) encara ha de resoldre el recurs de l’ex-consellera d’ERC. “Encara no sabem si es van vulnerar drets fonamentals amb aquella sentència”, ha afegit.

El 30 de gener, el TJUE va deixar clar que les autoritats judicials espanyoles podien enviar a Bèlgica una nova euroordre contra Puig. Però la cotilla dels condicionants és tan important que, sis mesos després de la sentència, Llarena encara no ho ha fet. El 21 de març, quan va desestimar els recursos de reforma dels exiliats contra la interlocutòria de processament, va deixar per escrit que si la fiscalia no feia el primer pas, no hi hauria noves euroordres.

La fiscalia i l’advocacia de l’estat ataquen Boye

El fiscal Javier Zaragoza ha acusat les defenses d’empantanegar el procediment. “La culpa no és del jutge instructor, de la sala penal o les acusacions, sinó de les defenses”, ha afirmat. A més, ha dit que no cal que la sala d’apel·lacions emeti una resolució que depuri el procediment, tal com demana Boye, perquè, a parer seu, aquest document ja existeix i és la interlocutòria de processament de 12 de gener.

Zaragoza ha insistit que l’acusació de malversació agreujada contra Puigdemont, Comín i Puig implica penes de presó fins a dotze anys i ha lamentat que la intervenció de Boye pretengués confondre el tribunal. “Aquí no s’intenta pas de fer enginyeria processal. Les defenses reclamen un abús de dret i un frau processal”, ha afegit.

L’advocada de l’estat, Rosa Seoane, ha dit que demanar ara una revisió o anul·lació de la interlocutòria de processament del 2018 no té solta ni volta perquè ja es van desestimar tots els recursos. “Si avui som aquí, després de cinc anys, és perquè els processats rebels no s’han sotmès a la justícia”, ha afirmat.

Seoane ha assenyalat que d’ençà de l’obertura de la causa han passat moltes coses, com ara unes quantes sentències europees, però ha assegurat que el procediment instruït per Llarena continua essent vàlid. “Si mai aconseguim de desblocar el procediment, farem els escrits d’acusació on tipificarem de manera final els fets”, ha continuat.

Per acabar, ha retret a les defenses que hagin volgut convertir la vista en un atac als fonaments de la causa, perquè el motiu era la interlocutòria de processament de 12 de gener. “Veiem reiteracions innombrables que la sala ja ha tractat. Discussions sobre la competència, la manca d’imparcialitat… Totes aquestes qüestions ja s’han resolt fins a l’avorriment”, ha dit.

El cas de Marta Rovira

La defensa de Marta Rovira, encara exiliada a Ginebra, no ha participat en la vista perquè no va presentar cap recurs contra la interlocutòria de processament. Tampoc no ho van fer la fiscalia, ni l’advocacia de l’estat ni Vox. Això possibilita que la secretària general d’ERC, si s’aclareix definitivament la causa del Tsunami Democràtic, pugui tornar al Principat, perquè només és acusada de desobediència –tal com Meritxell Serret, Anna Gabriel i Clara Ponsatí–, un delicte que implica la inhabilitació per a càrrec públic, però no pas pena de presó.