03.05.2022 - 17:57
|
Actualització: 03.05.2022 - 23:22
L’advocat Gonzalo Boye ha presentat avui a un jutjat de Madrid una querella per l’espionatge de què ha estat víctima amb el programari Pegasus, i en el marc del Catalangate, contra els responsables de l’empresa israeliana propietària del programari espia, NSO, tant a Israel com en la filial europea, a Luxemburg. Concretament contra Niv Karmi, Shalev Hulio, Omri Lavie o els responsables legals de l’empresa.
Boye denuncia que ha estat víctima dels delictes de revelació de secrets i vulneració de la intimitat mitjançant la intercepció de les comunicacions, i de la intromissió il·legítima en un dispositiu d’informació, a més de la vulneració del seu secret professional com a advocat, i que els responsables ho han fet en el marc d’una organització criminal que s’haurà d’anar delimitant al llarg de la investigació judicial. Boye presenta la primera de les querelles del grup d’afectats que ell representa (una vintena), tot apuntant directament a qui considera responsables materials de l’espionatge, és a dir, a NSO, per a poder posteriorment delimitar quins en són els responsables polítics dins de l’estat espanyol.
En la querella, a la qual ha tingut accés VilaWeb, Boye detalla les característiques tècniques de Pegasus i tot allò que se sap sobre el sistema de funcionament que té aquest programari, per a justificar així la necessitat d’adreçar-se en primer lloc als responsables de NSO. “Tot el procés d’espionatge és materialitzat pels treballadors de l’empresa NSO Group, i les dades obtingudes són emmagatzemades en els seus servidors, o sigui que no es duu a terme per funcionaris públics espanyols ni les dades extretes són mantingudes en un servidor dls cossos i forces de seguretat espanyols o del CNI, sinó en els d’una empresa privada a l’estranger. O sigui que realitza l’encàrrec de l’espionatge només rep una còpia d’allò obtingut però mai l’original del material espiat.”
Si bé NSO ha fet públiques algunes característiques del funcionament de Pegasus, “no especifica en quins servidors és allotjada la informació, ni qui l’administra, ni durant quant de temps és conservada i, encara menys, si després d’haver-se utilitzat és destruïda o no, tot i que per algunes informacions aparegudes en mitjans israelians, arran d’un recent escàndol d’espionatge en aquest país mitjançant l’ús del mateix sistema, podem assumir que aquestes dades s’emmagatzemen en els servidors mateixos de NSO Group i, des d’allà, són administrades i remeses, totalment o parcial, als seus clients, que són en definitiva els qui en fan ús”. I Boye afegeix que no es pot descartar pas que els responsables de NSO fins i tot puguin fer ús també de les dades obtingudes, cedir-les o vendre-les a tercers.
Anant a cercar NSO, Boye espera saber exactament qui va ser que va contractar els seus serveis per fer l’espionatge amb Pegasus i quin cost va tenir. “Efectivament els clients de NSO en aquest cas són persones de nacionalitat espanyola, pendents d’identificar, i que haurien actuat emparant-se en un ús indegut de les seves respectives posicions com a membres dels cossos i forces de seguretat de l’estat”, diu l’advocat.
Per això Boye demana al jutge tota una sèrie de diligències que permetin estirar el fil de NSO per arribar fins als responsables espanyols de l’espionatge, és a dir, que es demani a les empreses i les filials de NSO Group la documentació dels contractes, convenis i qualsevol altre acord que hagin subscrit amb el govern espanyol, el CNI o qualsevol altre organisme o empresa públic espanyol o que treballi amb entitats espanyoles per a l’ús de Pegasus; tota la informació bancària d’aquestes empreses per a determinar els pagaments de diners relacionats amb empreses, persones o entitats públiques espanyoles… I no només fer-ho mitjançant la petició de comissions rogatòries a Israel, sinó aprofitant també el fet que NSO té la seu europea a Luxemburg, dins de la UE, per a demanar la cooperació de les autoritats judicials europees per a obtenir-ne les dades bancàries que permetin d’identificar les operacions fetes amb Espanya entre el 2014 i el 2021.
Perquè l’espionatge va tenir lloc d’una manera intensa durant els anys del procés d’independència i de defensa i reacció a la repressió espanyola. Boye ho documenta en la querella, i en el seu cas especifica algunes de les reunions que va tenir amb els seus representats que podrien haver patit intromissions il·legals amb Pegasus. Moltes es van fer amb trucades o vídeoconferències d’ençà del 2020, per les restriccions de la pandèmia, i van ser amb el president Puigdemont, el president Torra i molts altres defensats.
Per això diu: “la limitació al dret fonamental al secret de les comunicacions no només requereix d’una autorització prèvia mitjançant resolució judicial, sinó que, a més, aquella decisió ha de ser prou motivada, dictada per un jutge competent, en el marc d’un procediment judicial d’investigació de determinats delictes, amb una finalitat específica.” Boye afirma que aquest espionatge no va tenir control judicial ni va ser legal.
Aquesta querella s’afegeix a les presentades ja per Benet Salellas en nom dels afectats d’Òmnium Cultural i de la CUP al jutjat número 32 de Barcelona, també contra els responsables de NSO, i a la que han presentat avui Quim Torra i Josep Costa contra Pedro Sánchez com a màxim responsable de l’espionatge polític. Boye anirà presentant aquest pròxims dies les querelles dels afectats a l’exili i dels membres de Junts afectats, i ho farà en diverses jurisdiccions, tant a l’estat espanyol com a Bèlgica, Alemanya, França, Suïssa i Portugal.
