El dia que Boye va escridassar Puigdemont

La lluita a l’exili, el segon volum del dietari del president Carles Puigdemont, elaborat amb el periodista Xevi Xirgo, arribarà demà a les llibreries, publicat per l’editorial la Campana.

Us n’oferim un avançament. Correspon al 2 de juliol de 2019, dia en què deu mil persones es van manifestar a Estrasburg, davant el Parlament Europeu, per a exigir que no vetessin Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras com a eurodiputats.

«Dimarts, 2 de juliol

Avui es constitueix el nou Parlament Europeu. La sessió inaugural es fa aquest migdia a Estrasburg (França) i hi ha una gran expectació per saber si Puigdemont i Comín hi acudiran. Han demanat que, com a mesura cautelar, abans que no es resolgui definitivament si tenen o no immunitat com a eurodiputat –han presentat un munt de recursos–, se’ls permeti ser a la sessió. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però, no ha acceptat aquestes mesures cautelars. I el cas es resoldrà més endavant. A hores d’ara hi ha una gran expectació per si serà a la sessió d’avui, ni que sigui com a públic.

S’ha desplaçat des de Waterloo fins a un hotel de Khel, a la regió d’Alsàcia, en territori alemany, a poc més de tres quilòmetres de la frontera de França i a cinc de la seu del Parlament. Hi vol anar. Però els seus advocats l’hi desaconsellen insistentment. Ahir a la nit, Josep Costa i Gonzalo Boye el van advertir de l’existència de l’anomenat ‘conveni de Màlaga’, que ells desconeixien i que permetria que França el pogués detenir i extradir sense la intervenció de cap jutge. Es tracta d’un conveni pensat en el seu moment per a la lluita contra ETA, que encara es manté en vigor.

Si es presenta al Parlament Europeu, doncs, corre el risc de ser detingut. Però hi vol anar, també perquè hi ha convocada una gran manifestació a les portes del Parlament i a hores d’ara ja hi ha més de deu mil catalans que s’hi han desplaçat en cotxes particulars, en tren, i en més de vuitanta autocars i uns quants vols xàrters. Volen donar-li suport.

‘Hi ha molta gent que m’espera. I hi vull anar. Em sembla  que hi he d’anar’, els insisteix.

N’està tan convençut, de córrer el risc de ser-hi, que aquest matí, abans de sortir de Waterloo, ha deixat enregistrat un vídeo per si el detenen. Hi diu:

Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

Si esteu veient o escoltant aquest missatge és senyal que estic detingut a França, probablement amb la resta o part dels consellers a l’exili, per ordre de les autoritats espanyoles. Estic convençut que a França es respectaran tots els procediments legals i es donaran totes les garanties com anteriorment ja van fer les autoritats belgues, alemanyes, escoceses i suïsses, que permetran defensar-nos una vegada més davant la nova ofensiva repressora. Una ofensiva que només pretén un sol objectiu: eliminar l’independentisme, eliminar la reivindicació catalana de voler construir una república independent basada en la radicalitat democràtica, els drets humans i la llibertat. Ens volen tancats, ens volen espantats, ens volen callats. Per això han dedicat tants esforços a combatre la feina de l’exili, perquè des de l’Europa lliure on hi ha un alt respecte a les llibertats fonamentals hem pogut adreçar-nos al món amb veu lliure i no condicionats. Hem pogut denunciar l’existència de presos polítics, de repressió contra dissidents, de falta de llibertats.

Volen, també, impedir que representants legítims de ciutadans europeus com som l’Oriol Junqueras, en Toni Comín i jo mateix, ens asseguem al Parlament Europeu. Volen impedir també que els vots dels ciutadans que ens van votar serveixin i siguin útils. Volen que callem encara que el mandat de més de 2,2 milions de persones és que parlem, que fem servir la paraula com a eina democràtica per defensar els nostres ideals i els nostres objectius.

La detenció es produeix just el dia que en Toni Comín, l’Oriol Junqueras i jo mateix hauríem d’estar asseguts a l’hemicicle europeu. Es produeix just després que el Tribunal General de la Unió Europea hagi admès a tràmit la nostra demanda contra el bloqueig dels nostres escons. És una interferència greu enmig d’un procés en el qual està en joc el valor que la Unió Europea dona als vots dels ciutadans.

Demano al poble de Catalunya que mantingui l’estat de mobilització i de resistència no violenta que ens ha permès defensar els nostres drets davant d’un Estat autoritari que no té cap respecte per la decisió lliure dels catalans. Venim de moltes lluites que hem mantingut amb resistència i alhora amb serenor, i hem de continuar lluitant de la mateixa manera. Perquè guanyarem. Guanyaren i serem lliures, i el nostre alliberament contribuirà a una Europa més justa, més solidària, més diversa, més democràtica.

Per això també vull adreçar un missatge d’agraïment a tots aquells ciutadans europeus que en aquests vint mesos de llarga repressió han conegut millor la causa dels catalans, han entès alguna de les raons que ens ha portat a defensar la nostra llibertat, a denunciar els abusos de l’Estat espanyol i els silencis de les institucions europees. I que han entès que lluitant per la nostra democràcia estem lluitant també per la democràcia europea; que han denunciat els abusos de l’Estat mentre estem reforçant el millor esperit de l’Europa Unida que volem, en la qual la veu dels pobles i la seva gent compti i sigui respectada. Ajudem-nos mútuament a defensar una millor Europa, pels nostres fills i per tots els qui veuen en la nostra Unió l’esperança inspiradora per a les seves vides amenaçades per guerres, pobresa, devastació climàtica i discriminació.

Visca Europa i visca Catalunya Lliure!

Dues hores abans del ple del Parlament Europeu, encara té dubtes. Diferents líders polítics espanyols, entre ells Pablo Casado, demanen que sigui detingut si trepitja territori francès. Parla, un cop més, amb els seus advocats.

L’alarma definitiva salta quan saben que a l’aeroport de Baden-Baden ahir van aterrar alguns avions amb agents de la policia espanyola. Ho han sabut per una font que consideren molt fiable. Són agents d’operacions especials, els han explicat.

Hi vol anar. L’eurodiputat Toni Comín, que també l’acompanya, té dubtes.
—Hem vingut a plantar cara, ¿no? Doncs no els ho posarem fàcil. No els servirem la nostra detenció— diu.
La discussió s’acaba amb una frase contundent de Boye:
—¡No cruzarás la frontera, y punto!
—D’acord. Em sap molt greu, però, per tota aquesta gent que ha vingut a donar-nos suport —insisteix. I farà, encara, un darrer intent—: ¿I si fem saber a la gent que som aquí? ¿I si convidem tota aquesta gent que ens ha vingut a veure a desplaçar-se fins a territori alemany?
Les gestions, però, ho desaconsellen. La policia alemanya, quan és consultada, els explica que no estan preparats per rebre una allau de deu mil persones travessant la frontera per anar-lo a veure.
—Però jo no me’n vull anar sense dir res —insisteix Puigdemont.

Amb el seu equip, s’apropa a pocs metres de la frontera, al pont del riu Rin que uneix Alemanya amb França. I puja al terrat de l’edifici de més alçada de la zona, des d’on es pot veure el Parlament d’Estrasburg, per enregistrar un missatge que es difondrà per TV3 i per les xarxes socials. Dona les gràcies a la gent que s’ha desplaçat des de Catalunya fins allà.

‘Sou la prova del seu fracàs i del nostre èxit per aconseguir que el Parlament Europeu hagi d’intervenir —els diu. I acusa el president sortint de l’Eurocambra, Antonio Tajani, de ‘propiciar una deriva de repressió, de repressió i de limitació democràtica’ en no permetre-li ocupar l’escó.
Quan el vídeo s’emet, uns minuts més tard, Puigdemont ja és de camí, en cotxe, cap a Waterloo.

‘Potser hi hauria d’haver anat —em diu. I afegeix—: Però  no els ho posaré fàcil; m’hauran de perseguir. Perquè jo em dedicaré des d’allí on sigui a denunciar la meva situació i la de Catalunya. I des de la presó no es pot fer.’»