26.06.2018 - 21:34
|
Actualització: 27.06.2018 - 00:56
Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas tenen apamat el jutge Pablo Llarena; li’n saben tots els punts febles, saben quins són tots els errors (que són molts) que ha anat cometent en tot el procés d’instrucció contra els dirigents independentistes. I transmeten la sensació de veure molt clar i tenir molt calculat com atrapar-lo totalment en les seves contradiccions. Ja ho han començat a fer, amb l’euroordre tombada a Bèlgica, els recels dels jutges alemanys i el procediment contra Llarena tramitat per un jutjat belga.
En un acte amb subscriptors de VilaWeb i moderat per Vicent Partal a l’auditori del CCCB, ple de gom a gom, tots dos advocats han demostrat sintonia i la tranquil·litat, la seguretat i el bon humor de saber que tenen les armes jurídiques per a posar en evidència la justícia espanyola. ‘L’opinió pública i jurídica europea està escandalitzada per les mancances democràtiques del sistema judicial espanyol’, ha dit Alonso-Cuevillas.
‘Faran el que voldran’, afegia Gonzalo Boye, esmolant les paraules d’una manera precisa per fer entendre a tot el públic l’absurditat de les acusacions i dels arguments que Llarena ha anat desplegant i que els seus col·legues de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol han anat aplaudint. ‘Quan arribem a Estrasburg, a ells ja els serà igual, això, perquè ja no seran al Suprem. Però no han previst alguns altres mecanismes europeus àgils que poden donar resultat per a evitar aquestes aberracions.’ Uns mecanismes que Boye no revela però que deixa entendre que tenen molt ben controlats i que activaran en el moment precís. Uns mecanismes, segons que diu, que ni tan sols els jutges espanyols deuen preveure, ‘perquè no van haver d’estudiar-los’, però que també intueixen que hi deu haver i això els fa ‘sentir incòmodes’.
La parella Boye-Cuevillas és de les que reconforta de saber que tens al teu equip. La seva capacitat de bastir una estratègia jurídica que desarmi les argúcies de Llarena va acompanyada d’una potència comunicativa enorme, que dominant els estats d’ànim col·lectiu de vegades amb una sola frase, com els cèlebres ‘…y ahí lo dejo’ de l’advocat xilè. Alonso-Cuevillas fins i tot diu que ‘causen atacs de cor’ entre les files de l’acusació.
El disseny d’aquesta estratègia per a acorralar Llarena els ha dut a demanar a Querellants per la República que aturessin la demanda col·lectiva, de dos mil querellants, contra el jutge del Suprem. I amb una evident tensió. Finalment, han aconseguit un acord perquè els querellants facin un pas enrere. ‘La figura de l’acusació popular és molt útil, però ara està tot absolutament encaixat i volem evitar que això interfereixi en l’estratègia global. No és que la querella no sigui fonamentada, però cal fer-la més endavant, perquè la sala d’admissió no l’admetrà i donarà suport a Llarena’, ha explicat Boye.
Com fer caure el castell de cartes
Boye i Cuevillas veuen clar que tenen la raó jurídica, i amb això, bo i essent conscients que la justícia espanyola és capaç de fer què vulgui, posaran en evidència les mancances democràtiques de tot un sistema jurídic. ‘El problema amb la justícia espanyola ve quan vas pujant i arribes a Madrid, al Suprem, a l’Audiència espanyola i al Constitucional. Aquesta causa posa de manifest totes les contradiccions del sistema. No resisteixen el contrast amb un jutge de primera instància belga!’, ha exclamat Boye. El Suprem fa anys que feia aquestes coses, que feia coses que no havia de fer. Perquè s’atribueix unes competències que no té, reescrivint la llei, i ara ha passat que pràcticament han perpetrat un cop d’estat; han superat els límits que els corresponen.’
L’estratègia va donant fruit, i consisteix a anar impugnant aquest sistema. El castell de cartes anirà caient perquè no té fonament. Cuevillas veu clar que retiraran la rebel·lió perquè no se sosté: ‘Jo crec que l’acusació per rebel·lió caurà perquè no s’aguanta, i només la mantenen en aquest moment per a poder suspendre càrrecs electes. I això és improcedent. Pensem que fiscalia rebaixarà l’acusació de rebel·lió a sedició, i pensem que la sedició pot arribar a dotze anys de condemna i és una pena gravíssima. Aquí, a tot estirar, hi ha desobediència, i hauríem de veure si això és important, perquè tothom ha anat desobeint el Tribunal Constitucional sense que passés res, hi havia una mena de federació nacional de la desobediència al constitucional. Fins al cas del 9-N, quan van canviar el criteri’.
I el canvi de govern espanyol?
Els dos advocats no veuen el problema en Llarena, sinó en el sistema. Per més que ara hi hagi hagut un canvi de govern espanyol, dubten seriosament que canviï res en el criteri de la fiscalia respecte dels presos i els processats. ‘Els fiscals del Suprem faran cas a la nova fiscal general? Tinc dubtes de què farà la fiscalia del Suprem, malgrat que sigui un òrgan jerarquitzat’, ha dit Boye. I Alonso-Cuevillas ha posat un exemple: quan la fiscalia del Suprem es va oposar al criteri de la fiscalia general sobre l’alliberament de Joaquim Forn, es va arrenglerar amb els ultres de Vox i la sala del tribunal va acabar mantenint-lo en presó preventiva. Boye ho veu clar: ‘Aquesta causa no anirà cap a camins raonables. Però tard o d’hora Europa els farà veure si volen ser a Europa o si no hi volen ser.’
Cap a la denegació de les euroordres
Amb un ull posat a la sala i un altre pendent de parlar per mòbil amb l’advocat alemany, Gonzalo Boye avisava de la pròxima resolució del procés d’extradició de Carles Puigdemont. Amb la prudència raonable pel fet de ser els seus advocats, han transmès confiança que l’euroordre de Llarena serà denegada. Perquè els jutges alemanys ja no han vist la rebel·lió i perquè la malversació no té cap fonament. Cap de les acusacions no tenen fonament. ‘En cap país no hem trobat jurisprudència dels delictes imputats. El fiscal escocès intenta trobar un símil de sedició de fa mesos i no el troba. Perquè no hi és’, ha dit Boye.
‘És un euroridícul’, ha resumit Alonso-Cuevillas. ‘Tots els països del món tenen un delicte que es diu rebel·lió o una altra cosa. Però els fets que explica l’euroordre no són això, no és el 23-F.’ I Boye ha afegit: ‘Hem agafat frases de la interlocutòria de processament i hi ha un problema d’enteniment democràtic. Un problema de concepció democràtica.’ Rebla Cuevillas: ‘Hi ha una desconfiança dels jutges envers els jutges espanyols.’ I encara Boye ho exemplifica així: ‘Llarena comet un error de novell: confon la violència contra les persones amb la violència contra les coses, contra un cotxe. Sembla que és una ofensa a l’honor de la bandera i de la Guàrdia Civil! Doncs que vagin a defensar l’honor per la via civil. Però el problema és de concepció democràtica, perquè Llarena veu com un perill una manifestació de dos milions de persones!’
Ací podeu veure l’acte sencer:
