Boye acorrala els guàrdies civils sobre la validesa de les proves contra Borràs

A l’agent de la Guàrdia Civil T94620L li tremolava una mica la veu, perquè ja veia per on el volia encaminar Gonzalo Boye. I, efectivament, aquest agent, que va fer una pericial informàtica de les proves obtingudes pels Mossos en l’escorcoll al domicili d’Isaías Herrero, ha acabat reconeixent que no van segellar amb un codi hash els tres discs durs que van decomissar. Uns discs d’on van sortir, entre més documents, els correus electrònics entre Herrero i Laura Borràs sobre la manera de fer els contractes menors a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Són les principals proves amb què la Guàrdia Civil va fonamentar el relat acusatori contra la presidenta suspesa del parlament. Els experts contractats per Boye, entre els quals hi ha l’assassí d’ultradreta Enrique Hellín, afirmen que entre l’obtenció de les proves per part dels Mossos, el traspàs de la causa a la Guàrdia Civil i la posada en disposició judicial es va trencar la preceptiva cadena de custòdia que ha de garantir que aquestes proves no han estat manipulades. Perquè, segons que conclouen en l’informe, que han confrontat avui al matí amb els dels guàrdies civils, els discs no disposaven precisament d’aquest codi hash.

—Els Mossos no van fer un codi hash dels discs, sinó dels fitxers intervinguts —ha dit l’agent de la Guàrdia Civil, acompanyat de dos col·legues més que li anaven puntualitzant alguns detalls.
—Per què no es va fer constar en les actes d’abocament dels discs durs que van fer [quan els Mossos els van traslladar la causa] els codis hash, si són una garantia d’inalterabilitat de les evidències? —li ha demanat Boye.
—Perquè la lletrada de l’administració de justícia no ho va considerar necessari. Per nosaltres era important codi hash de cada fitxer.
—Però quan parleu d’evidències, a què us referiu? Al disc o als arxius que contenen?
—No entenc bé la pregunta…
—Que dieu “evidències” referint-vos a alguna cosa: al disc dur o a cadascun dels arxius?
—Del disc dur complet en diem “evidència”.
—I per què no protegiu la integritat de l’evidència?

Barrientos els ha interromput i ha demanat al pèrit de la Guàrdia Civil que no respongués a la pregunta. Perquè Boye la reformulés.

—Vau treure un hash de l’evidència 1, 2 i 3 [corresponent a cadascun dels discs durs intervinguts]?
—Es va obtenir un hash amb una clonadora…
—No teniu hash de cadascuna de les evidències, correcte?
—Correcte.

Boye ha aconseguit ací un punt important. Perquè el guàrdia civil ha confirmat una qüestió que forma part de l’argument principal dels pèrits de la defensa de Borràs per a afirmar que no es va garantir la cadena de custòdia. Avui s’ha acreditat que els discs no tenien aquest segell de seguretat, tot i que els agents han dit que no hi donaven importància, que el fet realment important era que en tingués cada fitxer. Però el pèrit Javier Rubio s’hi ha discutit, tot afirmant la contrària: que en la informàtica forense és fonamental aquest codi hash global, sobre tot el dispositiu que es decomissa, perquè fa possible de comprovar d’una manera pràctica que allò que conté, que poden ser milers de fitxers, no s’ha alterat, sense necessitat de comprovar-ho fitxer per fitxer.

I el fet és que poc després de l’escorcoll de la casa d’Isaías Herrero, el 27 de novembre de 2018, els Mossos van passar el cas a la Guàrdia Civil per ordre de la jutgessa d’instrucció, molesta per les filtracions del cas. La Guàrdia Civil va abocar les proves de què disposaven els Mossos, el gener del 2019. Quan van fer aquell abocament no van generar cap hash dels discs durs, tret del primer dels tres intervinguts, que era un dispositiu d’emmagatzematge extern. Durant tot el 2019 i bona part del 2020 la Guàrdia Civil va treballar amb aquell material per a continuar la investigació contra Laura Borràs, i la causa va anar d’un jutjat a un altre segons el càrrec i l’aforament que tenia l’ex-directora de la ILC.

Fins que va passar al Tribunal Suprem, on l’octubre del 2020 es va fer un nou abocament del contingut de les proves, sobre la còpia de què disposava la Guàrdia Civil. I fou en aquell moment que per primera vegada es va generar un hash de cadascun dels tres discs durs d’Isaías Herrero. I en el primer disc, que era precisament l’únic del qual la Guàrdia Civil sí que havia obtingut un hash el 2019, el codi de seguretat era diferent. I això ha portat els experts de la defensa de Borràs a afirmar davant del tribunal que el contingut d’aquestes proves es va alterar, que no podia ser exactament el mateix.

Però què es va alterar? Fins a quin punt es va manipular? Segons els pèrits, n’hi ha prou que canviï un sol bit d’un dels milers d’arxius que hi havia perquè canviés aquest codi hash. Però cap d’ells, ni aquests pèrits informàtics ni els agents, no sap dir si va canviar res de substancial del material incriminatori contra Borràs. Aquell guàrdia civil tremolós quan reconeixia a Boye que no hi havia cap codi hash sobre els discs intervinguts, en canvi, ha afirmat amb més seguretat que sí que es pot garantir que el contingut del material intervingut a Isaías Herrero el novembre del 2018 és el mateix que hi ha ara a les seves mans. Perquè, segons que deia, els agents treballaven en la causa amb unes imatges que són còpia del contingut original, que tanmateix és a disposició de l’autoritat judicial. I que sempre hi haurà la manera de comprovar si cap d’aquestes imatges que s’han emprat per a la prova incriminatòria és exactament igual o canviada respecte dels originals que són en poder del jutjat.

Vet ací el debat que ha centrat la sessió del matí. La defensa de Borràs ha repetit unes quantes vegades, mitjançant aquests pèrits, que no n’hi ha prou que sembli que no s’ha manipulat res, sinó que s’ha de demostrar. Res d’això que s’ha discutit en aquestes gairebé quatre hores de sessió no ha tingut a veure amb els fets pels quals la fiscalia demana sis anys de presó i vint-i-un d’inhabilitació contra Borràs, per prevaricació i falsedat de document públic, sinó sobre la correcta manipulació de les proves contra ella. Perquè si la prova principal i que serveix de fil conductor de la causa fos invalidada, tota la causa sencera hauria de caure. Per més que, d’això, n’hi hagi pocs precedents.

Boye també ha aprofitat aquest interrogatori als guàrdies civils per posar damunt la taula del tribunal un element important en la seva estratègia de defensa, que és la incapacitat de la Guàrdia Civil per a poder afirmar amb rotunditat i claredat, i en una prova pericial, que tots els projectes encarregats i duts a terme per Isaías Herrero no constituïen una “unitat funcional”; és a dir, un sol gran projecte que es va fragmentar en múltiples contractes menors per esquivar el concurs públic i afavorir Herrero. Perquè l’agent ha explicat que no disposaven de l’accés a tot el contingut original dels dominis i subdominis de la web de la ILC i de la majoria de projectes encarregats a Herrero. Ha dit que van treballar amb la informació que hi havia a la memòria cau de Google, perquè no disposaven de la web original. I aquesta és la qüestió que exposa Boye: com es podia fer una pericial completa d’aquesta manera?