[VÍDEO] Boye, sobre la decisió de Llarena: “És una persecució política”

L’advocat dels exiliats i artífex de l’estratègia judicial, Gonzalo Boye, ha comparegut avui arran de la decisió del magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena de deixar sense efecte l’actual euroordre per sedició i comunicar la voluntat de demanar-ne una de nova per malversació i desobediència.

L’advocat diu que l’estratègia no canvia pas i que resten pendents de la decisió de la justícia europea el 31 de gener sobre les qüestions pre-judicials. De fet, assegura que, per ells, el delicte de sedició “no existeix” d’ençà del 2018, quan el tribunal de Slesvig-Holstein va dir que els fets no s’adequaven a aquest delicte, i que es mantenen en la mateixa estratègia de demostrar que els exiliats no van cometre cap delicte i que aquesta és una persecució política.

Boye considera que la interlocutòria és “preocupant”, perquè fa desqualificacions contra el poder legislatiu, demostra que hi ha un ànim persecutori, una “persecució política”, i remarca que “avui el jutge Llarena ha derogat la reforma de la malversació”, tot evitant de rebaixar les demandes de penes sobre aquest delicte.

Boye ha dit que ara caldrà veure què decideix el Tribunal Suprem espanyol sobre la reforma de la malversació, atès que el criteri de Llarena podria entrar en contradicció amb el de la sala segona, encapçalada per Manuel Marchena, que revisa les condemnes del judici contra el procés.

Llarena manté les ordres de detenció a l’estat espanyol de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, però ajorna la decisió d’emetre les noves euroordres fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no es pronunciï sobre les qüestions pre-judicials que li va presentar, i fins que que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) no dictamini l’abast de la immunitat de Puigdemont i Comín com a europarlamentaris.

La interlocutòria també ordena la detenció de Marta Rovira i Clara Ponsatí si entren a l’estat espanyol per a dur-les al Suprem i prendre’ls declaració, sense risc de presó, atès que ara són reclamades per desobediència, que només implica penes d’inhabilitació.

Quan es modifica el codi penal, els tribunals han de revisar els casos relacionats amb els delictes afectats i els condemnats que encara compleixen una sentència per aquests delictes. En cada cas, han d’avaluar quin dels dos texts s’adiu més amb els fets atribuïts i, en cas que ho siguin tots dos, aplicar el més beneficiós per a l’encausat o el condemnat.

Tot i la reforma del delicte de malversació, Llarena considera que el nou tipus penal, que ofereix condemnes atenuades en alguns supòsits, no és aplicable contra Puigdemont, Comín i Puig. Segons el jutge, la nova modalitat sense lucre, que té un topall màxim de quatre anys de presó, no encaixa amb els fets del Primer d’Octubre, i per això és partidari de la versió agreujada del delicte, que preveu penes que van fins als dotze anys de presó i vint d’inhabilitació.