06.09.2021 - 17:11
La defensa de Josep Lluís Alay ja s’ha posat en marxa per actuar contra les persones que hagin filtrat el contingut dels missatges del telèfon mòbil que constaven en una peça secreta del cas Vólhov. L’advocat Gonzalo Boye ha fet avui el primer pas: presentar dos escrits al jutge responsable del cas, Joaquín Aguirre, reclamant-li que investigui l’origen de les filtracions de les converses, que divendres passat van ser publicades per dos periodistes del diari The New York Times.
En un dels escrits, als quals ha tingut accés VilaWeb, Boye denuncia que s’ha vulnerat el dret de defensa d’Alay. “S’han comès irregularitats que requereixen dels recursos oportuns i d’accions legals“, adverteix. Per aquest motiu, demana a Aguirre que obri una investigació per un delicte de revelació de secrets, tenint en compte, diu, que la peça del cas, tot i ser secreta, estava en poder, com a mínim, dels dos periodistes del diari nord-americà.
“Si bé ja estem acostumats a les filtracions que es produeixen al voltant d’aquest procediment, la gravetat del que ha succeït, així com l’existència de proves documentals de la violació del secret de les actuacions, obliguen que es procedeixi fins a les últimes conseqüències, sigui quin sigui el responsable final de la comissió del delicte”, manifesta Boye.
En un segon escrit, l’advocat demana al jutge que identifiqui qui eren les persones de la investigació que tenien accés al contingut dels missatges del telèfon abans del 2 de setembre, quan la causa encara era secreta. En aquest sentit, reclama a Aguirre que digui el nom tant dels funcionaris del jutjat com dels membres de la Guàrdia Civil que tenien accés a la causa.
L’aixecament del secret de la part del sumari que té a veure amb el contingut dels mòbils que la Guàrdia Civil va segrestar al director de l’oficina del president Puigdemont, Josep Alay, va coincidir divendres amb la publicació en uns quants mitjans de converses privades amb, per exemple, el seu advocat Gonzalo Boye sobre la conveniència d’acceptar una entrevista amb un periodista rus que té un canal de Telegram molt potent; sobre quin contingut hauria d’aparèixer a l’entrevista, quin altre convindria d’evitar, etc. I també converses d’Alay amb un empresari rus amb lligams amb Catalunya.
Amb el secret del sumari aixecat, qualsevol part ho hauria pogut filtrar, però hi ha proves que el contingut de les converses va circular molt abans, és a dir, amb el secret decretat. I això limita la responsabilitat al jutge i a la Guàrdia Civil, que eren els únics que hi tenien accés. També la del fiscal, tot i que, en aquest cas, resulta que el fiscal va criticar durament el jutge per la manera com gestionava aquesta investigació, i li va demanar que l’arxivés.
De fet, tal com assenyala el fiscal, és que s’han fet servir dades d’una investigació policíaca per a un jutjat obtingudes amb la intromissió en converses privades de ciutadans, fetes de manera prospectiva, sense que hi hagués ni els més mínims indicis delictius. I tot plegat amb el propòsit de desacreditar aquests ciutadans, de difamar-los, de perjudicar-los políticament i personal, a ell i al president Puigdemont, tot incidint, una volta més, des de l’aparell judicial i policíac en la dinàmica política catalana. I ho van fer esbombant-ho a la premsa fins i tot abans no s’hagués aixecat el secret del sumari.
