Boye endureix el setge al jutge Aguirre: porta la polèmica entrevista al jutjat degà de Barcelona

La defensa de Josep Lluís Alay, que dirigeix l’advocat Gonzalo Boye, continua furgant en l’entrevista del jutge Joaquín Aguirre al programa alemany Tagesschau. Ara, després d’haver recusat el magistrat instructor del cas Vólkhov i exigir-li que esclareixi tots els detalls de l’entrevista, el lletrat ha decidit de portar aquesta anomalia al jutjat degà de Barcelona, que dirigeix Cristina Ferrando.

Boye reclama al deganat que informi si va autoritzar l’entrada de càmeres a la Ciutat de la Justícia –posa especial èmfasi en el fet que es faci pública la data del tràmit– per fer l’entrevista al jutge Aguirre. En cas de ser així, també demana que es detalli quins periodistes i càmeres van rebre l’aval per entrar a les instal·lacions.

“Si realment tot va tenir autorització, llavors voldríem saber si en algun moment se li va recordar al magistrat Joaquín Aguirre López la prohibició legal de parlar sobre procediments que ell mateix instrueix”, sol·licita finalment el lletrat, que va recusar el magistrat per manca d’imparcialitat.

Una entrevista en circumstàncies estranyes

Ahir, la defensa d’Alay va reclamar al jutge que aclarís els detalls de com es va fer l’entrevista al programa Tagesschau. Assenyalava que es va pre-enregistrar, però no pas amb el corresponsal de la televisió alemanya a Barcelona, sinó amb tercers, que posteriorment la van fer arribar al canal, fins i tot abans no es comuniqués la interlocutòria que prorroga la causa sis mesos més (30 de gener).

“Tard o d’hora es demostrarà que l’entrevista no va ser ni tan sols casual ni un acte d’irresponsabilitat impropi de qui exerceix la funció jurisdiccional, sinó una cosa molt més seriosa –un concert previ–, però que destrueix qualsevol aparença d’imparcialitat si és que mai n’hi ha hagut”, argumentava Boye.

De fet, la defensa acusa el magistrat d’haver escolat l’entrevista “per canals irregulars al principal noticiari de la televisió pública alemanya amb la finalitat exclusiva de generar un relat que li serveixi per a continuar mantenint una versió delirant d’una cosa que no ha existit mai”.