Boye demana la nul·litat de la causa pel decomís del seu mòbil i de documents de l’estratègia de defensa

Gonzalo Boye ha demanat avui la nul·litat de l’acusació contra ell d’emblanquiment de diners del narcotràfic i falsedat documental per vulneració de drets fonamentals en el macrojudici que es fa a l’Audiència espanyola per l’anomenada operació Mito, sobre una presumpta trama dirigida per José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. La defensa de l’advocat ha modificat les seves conclusions per demanar la nul·litat de les actuacions en la peça separada amb què la jutgessa d’instrucció María Tardón va investigar el suposat emblanquiment de què és acusat (de diners de la droga). La petició de la defensa és, per una banda, perquè, tal com va reconèixer la policia espanyola durant el judici, quan el despatx de Boye fou escorcollat, l’octubre del 2019, es van endur un llapis de memòria amb documentació de la seva estratègia de defensa en previsió que pogués ser encausat. I, per una altra, perquè els agents també li van intervenir el telèfon mòbil i tots els correus electrònics durant onze anys amb tots els seus clients.

Fou una inspectora en cap de la UDEF, de la policia espanyola, que va participar en l’escorcoll al despatx i al domicili de Boye, que va reconèixer que havien intervingut el contingut íntegre del seu mòbil, que encara ara és en mans de les autoritats judicials espanyoles. És d’aquest mateix abús, la mateixa mesura desproporcionada, la intervenció del telèfon mòbil, que el fiscal general de l’estat, Ángel García Ortiz, denuncia haver estat víctima en la causa per revelació de secrets en què és investigat. En el cas de Boye, fou la fiscalia qui va avalar aquestes mesures contra ell.

El document que li van intervenir era un document de dues columnes que recollia, en una, les declaracions que havia fet el juliol del 2019 de manera voluntària davant la jutgessa un dels acusats, Manuel Puentes Saavedra, que va canviar la seva dels fets i va incriminar Gonzalo Boye tot assenyalant-lo com el responsable d’haver ordit un sistema per a camuflar el suposat origen il·lícit de 900.000 euros en efectiu que van ser intervinguts a un grup de persones que els volia dur a Colòmbia. Quan va saber que Puentes Saavedra l’havia incriminat, Boye va preparar amb els seus advocats aquest document, amb tots els arguments que desmuntaven les afirmacions de l’acusat, en una segona columna, amb referències a jurisprudència incloses.

I precisament aquest és un dels arguments amb què la defensa de Boye denuncia que hi va haver una investigació prospectiva contra ell, cosa que ha volgut negar rotundament la fiscal Cristina López Amat. Tant ell com el fiscal Ángel Bodoque han mirat de justificar que els escorcolls a casa i al despatx de Boye i la seva incriminació tenien un fonament, i han arribat a afirmar que ja tenien informació l’octubre del 2017 (dos anys abans) sobre “el disseny de tota una operació jurídica fraudulenta per a recuperar els diners intervinguts a través d’una petició enganyosa al SEPBLAC”, en una clara referència a l’acusació que fan contra l’advocat de Puigdemont. Tanmateix, l’informe del 2017 de la UDEF a què feia referència el fiscal no feia encara cap esment directe sobre Boye, i no és fins després del canvi de declaració de Puentes Saavedra, la tardor del 2019, que la jutgessa l’encausa.

El judici arriba al tram final, amb l’informe dels fiscals i, posteriorment, el de les defenses del mig centenar d’acusats. La fiscalia va elevar ahir a definitives les seves conclusions, de manera que manté l’acusació contra Boye, malgrat la inconsistència d’alguns dels principals testimonis de càrrec contra ell, i la petició de pena és encara de nou anys i nou mesos de presó i la inhabilitació com a advocat.