Boye es defensa amb dents i ungles: “Quan em van incriminar no m’ho podia creure”

Gonzalo Boye ha declarat davant el tribunal que el jutja en la macrocausa per l’anomenada operació Mito de presumpte emblanquiment de diners del narcotràfic. La fiscalia li demana nou anys i nou mesos de presó i la inhabilitació com a advocat. Boye no ha admès preguntes dels fiscals, i ha respost les que li ha formulat el seu advocat, Eduardo García Peña, amb un posat molt seriós i amb una evident indignació per l’acusació que ara es veu forçat a desmuntar, a la sala de vistes de la seu ombrívola de l’Audiència espanyola a San Fernando de Henares. Boye ha negat de manera contundent les afirmacions d’un dels principals acusats en aquest judici, Manuel Puentes Saavedra, que va dir la setmana passada que tant ell com el suposat capitost de la trama, José Ramón Prado Bugallo –àlies Sito Miñanco– s’havien reunit al despatx de l’advocat. Unes reunions que, segons l’acusació, havien de servir per a pactar la manera de recuperar els diners de la droga. Boye ho ha negat i ha demostrat amb l’agenda a la mà que tals reunions no van existir.

Fou precisament una declaració voluntària que va fer Puentes Saavedra el juliol del 2019 quan era en presó preventiva que va servir de tret de sortida per a la causa contra Boye, amb encausament i escorcoll del despatx i del domicili mesos després. Aquella declaració, amb informe favorable de la fiscalia, va equivaler a Puentes Saavedra la sortida en llibertat pocs dies més tard, aquell mes d’agost.

Boye ha declarat que quan es va assabentar d’aquella declaració era a Bèlgica: “No m’ho podia creure. M’encausaran, vaig dir als advocats.” I tot seguit, amb les aportacions d’uns quants advocats, va preparar un document de treball fet a dues columnes: en una, les declaracions de Puentes Saavedra i, en l’altra, tots els arguments que les invalidaven. Aquell document fou intervingut per la policia espanyola quan va entrar a escorcollar el despatx de Boye, l’octubre del 2019.

També ha explicat que, anys més tard, el qui aleshores era advocat de Puentes Saavedra va confessar-li en una conversa informal als passadissos de l’Audiència espanyola que el seu client havia rebut la visita d’agents de la policia quan era a la presó i que li havien ofert la llibertat en canvi de modificar la seva declaració. Boye va enregistrar aquella conversa, i el document sonor ha estat validat en aquest judici.

Pressions de la policia

Abans de Boye, havia declarat un altre dels principals acusats en aquest judici, l’empresari Manuel González Rubio, que ha relatat pressions de la policia espanyola per a canviar la seva declaració a fi d’incriminar Gonzalo Boye en canvi d’una rebaixa en la petició de la condemna i la sortida immediata de la presó. Aquest empresari ha afirmat que els nou-cents mil euros que la policia li va intervenir a l’aeroport de Madrid el 6 de febrer del 2017 eren seus, i no pas del capitost de la suposada trama de narcotràfic, José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. Ja ho va dir també en la declaració que va fer inicialment, quan li van intervenir els diners i va mirar de recuperar-los recorrent al despatx de Boye. Però durant la instrucció va canviar la versió i va dir que els diners eren de Prado Bugallo.

Avui ha dit que aleshores havia mentit perquè la policia li havia dit que, si ho feia, sortiria en llibertat. Estava malalt i tenia molta necessitat de sortir en llibertat, segons que ha dit. “Dues vegades vaig rebre ofertes de la policia de rebaixa de condemna i de posada en llibertat. Sí que vaig fer una declaració que em demanaven perquè deien que sortiria l’endemà i, veient que Puentes Saavedra sortia tot i tenir pendent l’acusació per l’assassinat de Puentes Quintero, vaig pensar que a mi també em deixarien anar”, ha declarat González Rubio.

Aquest empresari ha insistit que els diners que duien ell i uns altres membres de la seva família a l’aeroport de Madrid aquell 6 de febrer eren seus i que havien de servir per a una inversió important de la seva empresa de seguretat a Colòmbia. Ha reconegut que ho va fer malament, que els havia d’haver declarat abans, però que tenia pressa a fer aquella inversió i que el procediment per mitjà del banc era molt lent.

Quan li van intervenir els diners, va recórrer al despatx de Boye –que ja l’havia tingut de client uns anys abans– per a poder-los recuperar, i per això va aportar uns contractes de compra-venda de lletres hipotecàries que en justificaven l’origen.

“La teva llibertat depèn de tu”

No és pas l’únic que ha descrit pressions de la policia. També ho ha fet l’acusada Adriana Moreno, una de les persones que duia diners amagats a la maleta i que van ser intervinguts a l’aeroport de Madrid. Ella també ha afirmat que aquells diners eren de González Rubio i que ell li havia demanat que l’ajudés a portar-los a Colòmbia per a una inversió de la seva empresa. Aleshores ella tenia una relació amb Puentes Saavedra, i ha assegurat que aquest li va parlar dels beneficis que havia obtingut a canvi de canviar la seva declaració [aquella en què incriminava Gonzalo Boye]. 

Puentes Saavedra havia declarat que els diners de l’aeroport pertanyien a Prado Bugallo (Sito Miñanco). Adriana Moreno ha dit que aleshores no n’havia sentit a parlar, però que quan la van detenir i la van portar al calabòs, la policia li va dir que si declarava que eren de Sito Miñanco la deixarien anar. “La teva llibertat depèn de tu”, diu que li van dir.