Boye desafia l’Audiència espanyola a portar el seu cas a Europa

L’advocat Gonzalo Boye ha presentat un recurs de súplica a l’Audiència espanyola contra l’embargament dels seus comptes, al qual ha tingut accés VilaWeb. Hi qüestiona la independència i imparcialitat del tribunal, especialment de la presidenta, Concepción Espejel, i l’insta a presentar dues qüestions pre-judicials al Tribunal de Luxemburg. A la primera, qüestiona l’aparença d’imparcialitat del tribunal pel fet que Espejel el presideixi havent estat designada pel CGPJ. A la segona, pregunta si és compatible amb el dret europeu el fet d’alterar la composició del tribunal incorporant-hi dos jutges que no tenen garantida la plaça sense un informe favorable de la presidenta de la sala.

A Boye volen fer-li pagar 1,2 milions d’euros d’indemnització per responsabilitat civil a l’empresari Emiliano Revilla, arran del segrest per ETA el 1986. Revilla va admetre durant el judici que no havia vist mai Boye, que fou condemnat a catorze anys de presó. I Boye sempre ha mantingut que és innocent i ha denunciat reiteradament la injustícia del seu empresonament.

L’advocat sosté que és una persecució política per l’exercici de la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, del president Carles Puigdemont i dels consellers exiliats. A més, qüestiona la legitimitat de la part que li ha reclamat la indemnització per a Revilla perquè no consta que tingui poders notarials ni res que asseguri que actua d’acord amb els interessos de l’empresari, que no li ha reclamat mai cap indemnització.

Considera que és una decisió arbitrària i argumenta que fins ara tota la jurisprudència de l’Audiència espanyola i de les audiències provincials sostenia que el termini de prescripció –quinze anys–  no s’altera per una investigació patrimonial que va començar el 2008. Aquest, de fet, és el parer del magistrat Ramón Sáez Valcárcel, que va formular un vot particular donant la raó a Boye. El recurs també cita l’última sentència dels magistrats Concepción Espejel i Eduardo Gutiérrez el 2018, en què també sostenien la tesi de Boye.

Boye assegura que la causa contra ell l’activen el 2018 després d’aconseguir el rebuig de les euroordres a Bèlgica i Alemanya, i que l’objectiu és desprestigiar-lo i debilitar-lo. I recorda que anteriorment també l’han atacat quan ha assumit la defensa de casos molests per a l’extrema dreta, com el de les víctimes de l’atemptat de l’11-M.

Al recurs, la defensa també ironitza sobre l’error reiterat dels cognoms de Boye, a qui anomenen ‘Boyé Tusset’. En un peu de pàgina, hi diu: ‘Seria aconsellable per a evitar confusions que, després de vint-i-vuit anys d’existència del procediment en contra del meu representat, es comenci a referir-se a ell pels seus cognoms correctament: Boye i Tuset’.