25.12.2024 - 21:40
Hi anaven a passar els darrers dies de les vacances de Setmana Santa d’enguany, a final del mes de març. Gonzalo Boye, acompanyat de la seva parella, Isabel Elbal, i de les seves tres filles acabaven d’aterrar a l’aeroport Jorge Newbery de Buenos Aires, procedents de Santiago de Xile. Havien passat uns quants dies al país natal de l’advocat i volien completar el viatge fent dues nits a la capital argentina, on ja tenien l’hotel i hi havien contractat una ruta turística. Van arribar al control de passaports. Boye va lliurar-los tots cinc a l’agent, van anar passant totes, una per una, les tres filles i Elbal, però a ell el van aturar. “Senyor Boye, ens haurà d’acompanyar.” Elles ja no podien recular; a ell el van dur a una oficina on el van tenir mitja hora i li van acabar dient que l’expulsaven del país. El motiu oficial, segons el document d’expulsió que ha pogut consultar VilaWeb: “Sospita fonamentada. Fals turista.” I no era la primera vegada ni el primer país on li passava. Ni el primer investigat en una causa contra el procés que ha tingut entrebancs en aeroports internacionals per a poder viatjar: per a Josep Lluís Alay viatjar fa sis anys que és un malson.
“Em van portar al mateix avió amb què havia arribat a l’Argentina per retornar-me a Xile. Vaig demanar a l’agent que m’acompanyava què havia passat, i em va dir ‘això ve d’allà, ve d’Espanya’”, recorda Boye. “Li vaig dir que em tornés el passaport i em va dir que no, que l’havia de lliurar conjuntament amb l’ordre d’expulsió al capità. Vaig reservar un hotel a Santiago, a l’aeroport mateix, per a dues nits. El capità em va tornar el passaport de seguida que vam enlairar-nos.”
No li van donar més explicacions. El motiu adduït (sospita fonamentada, fals turista) al document de l’incident de la Direcció de Migracions de l’Argentina és un dels que preveu la llei 25.871 de migracions d’aquest país. De totes les causes d’inadmissió, aquesta, prevista en l’article 35, és la més inconcreta, a diferència de les que recull l’article 29 (haver estat condemnat per tràfic d’armes o de drogues, pertànyer a organitzacions qualificades de terroristes, promoure la prostitució…); és la causa d’inadmissió que permet un marge més gran d’arbitrarietat. “Ve d’allà”, li deien. És a dir, alguna autoritat espanyola havia informat les autoritats argentines que Gonzalo Boye (investigat pel cas Vólkhov de la trama russa, ara desmuntada, i pel cas de suposat emblanquiment de diners en el cas Sito Miñanco, que ara és a judici) era una persona sospitosa que calia expulsar.
Però qui ho va fer? La policia espanyola disposa del sistema d’alertes de la Interpol per a introduir en la base de dades la informació que vulgui compartir amb les policies de tot el món sobre individus que siguin en crida i cerca, per exemple. Però no és el cas, ni de Boye ni d’Alay, sobre els quals no ha pesat durant tot aquest temps cap mesura cautelar imposada per la justícia espanyola. De fet, l’advocat del president Puigdemont ha pogut entrar i sortir sense cap inconvenient de molts països. “Aquests anys he estat al Brasil, al Panamà, a Mèxic, a Xile, al Perú… i no he tingut cap problema.”
Fins que es va trobar amb aquest problema a l’Argentina i amb un cas semblant en un altre país de l’Amèrica Llatina que prefereix no fer públic. Fou el juliol de l’any passat i, segons el document d’inadmissió al qual ha tingut accés VilaWeb, el motiu al·legat fou semblant al de l’Argentina, és a dir, que disposaven “d’informació fonamentada” segons la qual Boye representava un perill per a la seguretat de l’estat.
Sis anys en què viatjar ha estat un malson
La sensació de l’advocat és d’indefensió, d’haver de pagar les conseqüències d’investigacions prospectives contra l’independentisme impulsades durant anys per jutges i fiscals espanyols per delictes molt greus que acaben en no res, com ara el cas Vólkhov i com el Tsunami Democràtic. Perquè ningú no els ha informat mai de res, i s’han trobat de cop i volta les restriccions a la lliure circulació, i no saben fins quan podran durar. “No hi ha cap regulació. Són actuacions que permeten els seus amics policies, els seus amics fiscals… Això ens afecta allà on tenen contactes, i te’n poso un exemple: aquests últims mesos he hagut d’anar unes quantes vegades al Marroc i a Dubai, i no he tingut cap inconvenient. Si fos una alerta de la Interpol, saltaria a qualsevol lloc”, diu Boye.
És un cas semblant al de Josep Lluís Alay, que explica a VilaWeb que ha tingut entrebancs per a viatjar a qualsevol lloc, “des d’Anglaterra fins als Estats Units”, d’ençà del 2019, quan van començar les investigacions de les causes Vólkhov i del Tsunami Democràtic. Durant tots aquests anys, el govern espanyol, presidit per Pedro Sánchez, ha indicat a l’Europol que l’independentisme català representava una amenaça en matèria antiterrorista, i això ha condicionat la llibertat de moviments dels qui eren investigats per terrorisme, en causes com la del Tsunami a l’Audiència espanyola.
Alay n’era un. I ha tingut dificultats per a sortir de la UE o de l’espai Schengen, o per a entrar-hi. “Ara fa temps que no ho faig perquè em van amargar tant la vida (esperes inacabables a fronteres, interrogatoris, etc.) que he preferit no travessar fronteres de la UE. També tenia els mateixos entrebancs a la tornada. Llavors era la policia espanyola al control de passaports de l’aeroport del Prat”, explica a VilaWeb. L’únic cas, dins l’espai Schengen, en què no va tenir mai cap inconvenient fou a Suïssa, tant per a entrar-hi com per a sortir-ne.
El Tsunami ha estat arxivat; Vólkhov, desautoritzat, i s’ha aprovat i ha entrat en vigor una amnistia que, a empentes i rodolons, deixa sense efecte algunes causes enmig d’una resistència judicial inèdita a aplicar-la. Però els investigats continuen encara dins túnels obscurs dels quals no saben quan sortiran perquè tampoc saben com i per què hi van entrar: qui va ordenar que, tot i no tenir cap mesura cautelar, no poguessin viatjar amb normalitat? I qui els restablirà ara aquest dret? “Això i la Xina, el mateix”, rebla Alay.
