Boye prepara el terreny per a la querella contra la instructora del Tribunal de Comptes

L’advocat Gonzalo Boye ha presentat en nom del president Carles Puigdemont el recurs contra la decisió de la delegada instructora del Tribunal de Comptes, Esperanza García, de rebutjar l’aval de la Generalitat a la fiança milionària imposada per aquest organisme per l’acció exterior del govern. El recurs, l’ha presentat a la sala de justícia del Tribunal de Comptes, integrat per tres consellers, que hauran de revisar la decisió de García. Malgrat el dret de presentar aquest recurs, la delegada instructura va ordenar preventivament l’embargament immediat dels béns dels vint-i-vuit acusats que s’havien acollit al fons de compensació de l’Institut Català de Finances per arribar als 5,4 milions exigits. En aquest recurs, Boye acusa García d’haver fet una lectura esbiaixada i malintencionada de la normativa, tant del decret que regula els avals de la Generalitat, com de la legislació espanyola, i l’avisa que durà a terme accions judicials contra ella.

“Sorprèn molt a aquesta part, després de tanta insistència sobre el fet que les actuacions prèvies no són res més que una atribució provisional de responsabilitat i que, per tant, no s’han de respectar els drets fonamentals a la contradicció i al procés just dels acusats, que precisament ara s’opti per donar més pes a aquesta atribució de culpa amb la finalitat de fer encaixar una resolució que no pot ser qualificada de cap altra manera que d’arbitrària, il·legal i causant d’indefensió, perquè contradiu obertament la normativa vigent”, escriu l’advocat en el recurs al qual ha tingut accés VilaWeb.

Assenyala que el decret 15/2021 sobre el funcionament del fons de compensació activat pel govern deixa clar que no es pot aplicar quan hi hagi una resolució ferma que determini que hi ha culpabilitat o engany, i es queixa que la instructora això ho passa per alt. I insisteix que els avals són legals perquè no són pas establerts d’una manera indefinida, i que es preveu el reemborsament tan bon punt hi hagi una sentència ferma condemnatòria.

A més, Boye li recorda que no ha aplicat una normativa bàsica com la prevista en l’article 39.5 de la llei 39/2015 sobre el procediment administratiu comú de les administracions públiques. És a dir, que en tot cas s’havia d’haver adreçat en primer lloc a l’Institut Català de Finances perquè s’anul·lessin o es revisessin els avals, en cas que els considerés il·legals, i que en cas de desatenció d’aquest requeriment encara li hauria quedat l’opció d’interposar un recurs al contenciós administratiu. No haver fet això origina indefensió, recorda Boye, que afegeix: “Això no interessava a la delegada instructora perquè hauria alentit el procediment i hauria impedit l’activitat mediàtica generada arran de la resolució aquí impugnada.”

I avisa García que s’hi querellarà: “Sembla evident que en el propòsit espremedor que ha mogut tot aquest expedient, la delegada instructora ha prescindit totalment i absoluta de les normes d’aplicació, de les de procediment i excedint-se en les seves capacitats ha actuat de manera obertament contrària a dret, una responsabilitat que s’exigirà en una altra jurisdicció.” Aquesta darrera frase és un advertiment de Boye a García d’una possible querella per prevaricació. Perquè l’advocat ja ha anat acumulant arguments, amb la pretensió, refusada repetidament per la delegada instructora, de disposar de tota la informació d’aquest expedient, incloent-hi els vots discrepants d’alguns dels consellers del Tribunal de Comptes.