Boye revela una prova amagada per la policia que desarma l’acusació contra ell al judici

“No vaig tranquil al judici, però no estic espantat”, deia Gonzalo Boye davant els cinc-cents subscriptors de VilaWeb que van omplir dimarts l’auditori de les Cotxeres de Sants en la projecció del film Gonzalo Boye, el enemigo público, produït per Indie Cinema i dirigit per Sebastián Arabia. En la conversa prèvia a la projecció, organitzada conjuntament amb Més Junts Sempre Anem Més Lluny, l’advocat va parlar de la persecució judicial, policíaca, política i mediàtica de què era víctima d’ençà que dirigia la defensa del president Carles Puigdemont a l’exili. D’ací a poques setmanes comença a l’Audiència espanyola el macrojudici en què l’acusen d’emblanquiment de diners del narcotràfic i falsedat documental i li demanen nou anys i mig de presó i la inhabilitació com a advocat. Al film, Boye exposa tots els seus arguments per desmuntar l’acusació. I en l’acte amb els subscriptors va anunciar que disposava, d’ençà de feia solament uns quants dies, d’una nova documentació que desactivava un dels arguments principals que emprava el fiscal per incriminar-lo.

Va explicar que havia aconseguit el registre migratori d’un altre dels acusats, Manuel González Rubio, que demostrava que no s’havia reunit pas amb ell al seu despatx, juntament amb un altre acusat, Manuel Puentes Saavedra, a mitjan febrer del 2017, tal com diu l’acusació, per falsificar uns documents per amagar que els nou-cents mil euros que havien intervingut a González Rubio uns quants dies abans a l’aeroport de Madrid procedien del narcotràfic. Boye sempre ha dit que aquestes reunions no havien existit, i la documentació obtinguda ara per la seva defensa demostra, segons que diu, que era impossible.

El registre migratori de González Rubio a Colòmbia diu que va entrar en aquest país, procedent de l’estat espanyol, el 10 de febrer de 2017, i que en va sortir el 22 de febrer. Segons l’acusació, les reunions al despatx de Boye amb Puentes Saavedra van ser entre el 14 i el 18 de febrer. “No és que no fos al meu despatx, és que no era a Espanya –va dir Boye a l’acte amb VilaWeb–. Han comprat acusats, un assassí, en canvi d’incriminar-me, i ara es veuen en una situació complexa: aquesta altra persona no pot dir que fos al meu despatx i tingués aquestes reunions perquè hem aconseguit aquest certificat, i una altra cosa: una còpia autèntica amb el segell d’entrada a Colòmbia. Aquest passaport era a la causa, i nosaltres no hi teníem accés. El fiscal sí que en va tenir. Va tenir accés a aquest document i va construir uns fets. Fa sis anys que ens intentem de defensar d’una cosa que no va passar.”

“Vam descobrir que la policia havia ocultat el registre migratori d’una persona que acreditava que no havia estat a Espanya durant aquell període de temps”, va afegir. No solament això. Boye també va revelar que divendres de la setmana passada va sentir com l’advocat d’un dels acusats rebia una trucada en què el fiscal li proposava una rebaixa de condemna si avalava el relat acusatori que incriminava l’advocat del president Puigdemont. És a dir, si l’acusat declarava al judici que els diners intervinguts a l’aeroport de Madrid provenien del narcotràfic. “Van trucar per telèfon a un advocat amb qui jo estava reunit, i m’ho va deixar escoltar: jo he sentit com oferien a un advocat d’incriminar-me. No és que m’hagin explicat que va passar, és que he escoltat com oferien rebaixes de grau, rebaixar la pena substancialment en canvi d’admetre els fets respecte de Gonzalo Boye. Érem quatre advocats reunits allà.”

Segons l’acusació, i també segons la jutgessa d’instrucció, María Tardón, els diners que van intervenir a González Rubio i cinc persones més a l’aeroport de Madrid el 6 de febrer de 2017 pertanyien en realitat a José Ramón Prado Bugallo –conegut per Sito Miñanco–, que pretenia emblanquir-los a Colòmbia fent servir aquesta gent com a correus humans. Segons el fiscal, arran del decomís que va fer la policia dels diners a Barajas, Miñanco va planejar juntament amb Boye i més advocats una manera de recuperar-los, que consistia a falsificar la documentació amb què havien de demostrar que eren lícits. Una acusació que Boye sempre ha negat. I les proves que ha anat aportant, com ara converses telefòniques, la geolocalització dels telèfons mòbils i ara aquest registre migratori, contradiuen aquest relat i refermen que els diners eren de González Rubio i que els volia per a fer negocis, i que va parlar amb Boye perquè, com a advocat, l’ajudés a poder-los recuperar.

“Ens hem quedat sols”

En l’acte amb subscriptors de VilaWeb, Boye va parlar de l’impacte que ha tingut la persecució de què és víctima en la seva família. “En aquests anys no solament hem tingut aquesta causa; la Isabel [Elbal], la meva filla Elena i jo ens hem quedat sols. I sabem viure sols. I de moment hem de continuar vivint sols perquè hem de continuar vivint a Espanya. Però això ha tingut un cost personal; se n’ha anat tota la gent que hi havia al voltant. I sabeu què? Que crec que és el millor que ens podia passar per saber a qui importàvem i a qui no. Però això no vol dir que no hi hagi hagut un cost, que no et diguin coses, que no t’amenacin, que no t’insultin i que no sospitin, perquè com no es pot de sospitar d’un advocat que emblanqueix diners i falsifica documents? Jo en principi sospitaria. Hem pagat un preu. Però, mireu, la meva filla de setze anys dijous va anar a la seva primera festa de Halloween. A Barcelona. A Espanya no l’hi han convidada mai.”