Gonzalo Boye seurà avui al banc dels acusats de l’edifici de l’Audiència espanyola, a San Fernando de Henares, amb una petició de pena de nou anys i nou mesos de presó i la inhabilitació com a advocat que li fa la fiscalia. Hi haurà una quarantena d’acusats més en aquest macrojudici contra els suposats responsables d’haver participat en una trama encapçalada per José Ramón Prado Bugallo, més conegut per Sito Miñanco, per a introduir milers de quilos de cocaïna a l’estat espanyol i d’ocultar i emblanquir els diners obtinguts amb la venda de la droga.

A Boye els fiscals l’acusen d’haver falsificat uns contractes de compra-venda de lletres de canvi per a emblanquir 900.000 euros intervinguts a l’aeroport de Madrid i que suposadament provenien del narcotràfic. En el judici Boye presentarà una defensa contra aquest atac i denunciarà que ha estat víctima de persecució com a advocat del president Puigdemont i que li han vulnerat drets fonamentals; així mateix, presentarà un seguit de proves, alguna de les quals obtinguda fa molt poc, que desmunten tot el relat acusatori.

De què l’acusen?

Els fiscals afirmen que Boye va ajudar un altre dels acusats en aquest judici, l’empresari Manuel González Rubio, a falsificar uns documents per justificar l’origen dels diners que a ell i a quatre persones més que l’acompanyaven els van intervenir el 6 de febrer de 2017 a l’aeroport de Madrid quan volien agafar un vol cap a Colòmbia. Diuen que tenien 889.000 euros en metàl·lic repartits en unes quantes maletes. L’explicació que va donar González Rubio a la policia fou que eren uns diners seus que volia invertir a Colòmbia per a la seva empresa dedicada a la seguretat.

L’empresari, que era un antic client de Boye, va anar a veure l’advocat al seu despatx l’endemà passat per demanar-li que l’ajudés amb la paperassa per a justificar l’origen i la destinació d’aquells diners. Boye ja li va avançar que una part molt important se la quedarien en concepte de sanció administrativa per haver volgut treure tants diners de l’estat espanyol sense declarar-ho. El despatx de Boye va tramitar tota la documentació, que incloïa contractes de compra-venda de lletres de canvi, en l’organisme espanyol de prevenció de l’emblanquiment de capital, el SEPBLAC.

Però el fiscal anticorrupció Ignacio de Lucas, durant la instrucció, i Ángel Bodoque i Cristina López Amat ara, en el judici, afirmen que aquells diners eren d’un altre dels acusats en la xarxa de Sito Miñanco, Manuel Puentes Saavedra, i que provenien de la venda de la droga. I acusen Boye d’haver planificat amb el seu client, amb Puentes Saavedra i amb Sito Miñanco, en reunions fetes en el despatx de l’advocat a Madrid, la manera d’ocultar l’origen real dels diners amb la falsificació dels contractes de compra-venda de lletres de Pérez Rubio.

Canvis en les declaracions d’investigats

No fou fins més de dos anys després d’aquells fets que la fiscalia va encausar Boye i el va acusar de tot això. Fou a final del 2019, arran d’una declaració voluntària i sorprenent que va fer Puentes Saavedra, que es trobava en presó provisional. Sorprenent perquè, de cop i volta, va canviar la versió sobre l’origen d’aquells diners que havia explicat en una declaració anterior, del gener del 2019, en què havia dit –contra la versió de la fiscalia– que eren de González Rubio, no pas seus. El juliol del 2019 Puentes Saavedra demana de tornar a declarar, diu davant de la jutgessa que els diners eren en realitat de Sito Miñanco i que Boye havia falsificat els contractes. Al cap d’una setmana, sortia en llibertat.

Arran d’aquella declaració, la policia espanyola va entrar al despatx i al domicili de Boye el mes d’octubre d’aquell mateix any, i li van intervenir el telèfon mòbil i tot el seu correu professional, del 2008 al 2019. Llavors va passar a ser investigat, primer, processat, després i, finalment, acusat en aquest judici.

Les cinc grans proves de Boye

Fins un temps després Boye no ha aconseguit una prova d’allò que sospitava d’ençà del primer moment: que Puentes Saavedra va canviar la seva versió després d’haver rebut la visita de la policia a la presó amb l’oferiment de sortir en llibertat si declarava contra Boye. Ara l’advocat aporta al judici l’enregistrament sonor que va fer ell amb el mòbil d’una conversa que va tenir amb Jesús Miguel Prieto, l’advocat de Puentes Saavedra, a començament del 2023 als passadissos d’un jutjat. Prieto reconeix a Boye que el seu client va rebre visites d’uns quants agents de la policia i que li van oferir la llibertat en canvi de modificar la seva declaració. 

El cas és que aquella declaració de Puentes Saavedra, amb què va aconseguir la llibertat en canvi d’incriminar Boye, va empènyer González Rubio a seguir el mateix camí, i el 2020, durant la declaració indagatòria una vegada fou processat, va canviar de versió i va dir que els diners no eren pas seus, sinó de Puentes Saavedra i que Boye li havia fet signar uns contractes falsos. Encara ara, segons Boye, la defensa de González Rubio ha rebut trucades de la fiscalia demanant que mantingui aquesta versió en el judici, la que incrimina l’advocat de Puigdemont, en canvi de rebaixes en les peticions de pena.

Però Boye s’ha trobat amb una altra carta important per a tombar l’acusació, perquè no fa gaire que González Rubio ha remès un escrit al tribunal –al qual ha tingut accés VilaWeb–, en què recupera la versió inicial i afirma que els diners eren seus, i que la quantitat decomissada serveixi per a pagar les indemnitzacions als policies lesionats en el tiroteig que hi va haver quan el van detenir, acusat d’estar implicat en aquesta trama.

De fet, aquest empresari sempre havia dit, privadament i sense saber que l’enregistraven –abans de canviar la versió–, que aquells diners eren seus, tal com es pot comprovar en converses telefòniques intervingudes per la policia poc després del decomís dels diners, quan ja l’investigaven. En aquelles converses parla dels seus diners, i de la voluntat d’invertir-los en l’empresa, de la necessitat de cobrir nòmines i despeses, etc.

I, per una altra banda, l’afirmació de la fiscalia que l’empresari era al despatx de Boye, juntament amb Puentes Saavedra i Sito Miñanco, planificant la falsificació de la documentació els dies de febrer del 2017 posteriors al decomís és desmentida per la geolocalització dels mòbils de tots. Sito Miñanco era a Algesires, González Rubio era a Colòmbia i Puentes Saavedra era a Colmenar Viejo, fora de Madrid.

Així consta en una prova pericial aportada per la defensa de Gonzalo Boye, i que la policia espanyola va provar de contrarestar amb una altra pericial pròpia que posava en dubte que González Rubio fos a Colòmbia. De fet, la policia va dir que no n’havia tornat fins el 23 de febrer de 2017, però no va dir mai, segons quan denuncia Boye, quan se n’havia anat. Doncs bé, ara Boye té la prova que desmunta el relat del fiscal: el registre migratori de l’empresari a Colòmbia, on consta tant la data de sortida com la d’arribada.

El registre diu que va entrar en aquell país, procedent de l’estat espanyol, el 10 de febrer de 2017, i que en va sortir el 22 de febrer. Segons l’acusació, les reunions al despatx de Boye amb Puentes Saavedra van ser entre el 14 i el 18 de febrer. No és que no fos al seu despatx, és que no era a Espanya.

Suport a Boye

El judici, presidit pel magistrat Félix Alonso Guevara, s’allargarà fins ben entrat el mes de gener de l’any vinent. Boye va rebre el suport d’un grup internacional d’advocats que van adreçar una carta al fiscal general de l’estat traslladant-li la seva preocupació per les vulneracions de drets del procediment i avui rebrà el suport de diversos advocats catalans. En aquesta entrevista a VilaWeb, deia: “M’enjudicien perquè faig la meva feina, no per haver comès cap delicte. I en la meva persona s’enjudiciarà la professió d’advocat. Ells consideren que si poden guanyar Boye podran guanyar qualsevol altre advocat. Només els estats poc democràtics persegueixen els advocats perquè fan la feina. La seguretat jurídica, el dret de defensa i l’exercici de l’advocacia és allò que s’enjudiciarà a partir de dilluns.”