20.03.2018 - 05:00
«Totes les substàncies són verins; no existeix cap que no ho sigui. La dosi diferencia un verí d’una medicina», escriu Paracels. Un verí és qualsevol substància tòxica que provoca malaltia, lesions o la mort en un ésser viu que ha estat en contacte amb ella. Un verí que prové o és sintetitzat per un microorganisme rep el nom de toxina. Se sap que els microorganismes sintetitzen toxines per adquirir aliment, defensar-se contra la predació, o envair hostes potencials. El més probable, però, és que també tinguin altres funcions desconegudes importants per a la fisiologia de l’organisme productor. És evident que les toxines bacterianes van evolucionar molt abans de l’aparició dels organismes eucariòtics multicel·lulars, que constitueixen actualment la principal diana d’acció d’aquestes toxines.
Els humans han utilitzat verins i toxines amb diferents finalitats, com ara caçar i defensar el territori (per exemple, amb puntes de fletxa impregnades amb curare, substància extreta de diverses espècies de la planta Strychnos toxifera), o eliminar gent d’importància pública, com ara Sòcrates (amb cicuta, la planta Conium maculatum) o Napoleó (amb arsènic). No obstant això, en alguns casos les toxines s’han utilitzat també per al tractament de malalties. Per exemple, el curare s’ha utilitzat per tractar convulsions i espasmes, ja que bloqueja la conducció nerviosa motora per inhibició de la captació d’acetilcolina en les plaques neurotransmissores.
Llig l’article sencer en la web de Mètode
Carles Puche, Ricard Guerrero, Mercè Berlanga.
