Bòtox per a combatre la migranya: els tractaments més eficients i desconeguts

Fa més de deu anys que es fa servir bòtox per tractar la migranya. I, així i tot, encara és un mètode molt desconegut. De fet, es va descobrir casualment: les dones que se’n posaven pensant en l’estètica notaven que milloraven i que no tenien mal de cap. Però encara hi ha un altre tractament més recent, els anti-CGRP, presents de fa cinc anys. Tots dos són tractaments molt més eficaços que no pas els mètodes clàssics, i, tanmateix, continuen essent molt desconeguts pel públic general. Avui, dia mundial d’acció contra la migranya, parlem amb la doctora Patricia Pozo, cap de secció del Servei de Neurologia i directora del Migraine Adaptive Brain Center de l’Hospital Vall d’Hebron, i Cristina Palomino, pacient amb migranya, per a conèixer-los.

Malgrat que sigui desconegut per molta gent, al Migraine Adaptative Brain Center el bòtox és un dels tractaments més habituals entre els pacients que tenen més de 15 dies de migranya el mes, és a dir, que tenen migranyes cròniques. Bàsicament, es tracta d’injectar bòtox al voltant del cap de manera subcutània cada 3 mesos. Un mètode semblant a l’emprat amb els anti-CGRP, que bloquen una proteïna neuroinflamatòria. En aquest cas, els apliquen a aquells pacients que tenen més de 8 dies de dolor el mes, o bé a aquells que tenen migranyes còniques, però que no han respost correctament als altres tractaments o no els han funcionat. Els punxen una vegada el mes o cada 3 mesos.

Tractaments més eficaços que no pas els clàssics

Tant el bòtox com els anti-CGRP són tractaments més beneficiosos que no els clàssics de migranya. Així ho afirma la doctora Pozo, que diu que els mètodes farmacològics són menys útils perquè els pacients se’n desconnecten: “Hi ha una manca d’adherència a aquests tractaments, perquè recordar-te de prendre el fàrmac cada dia, si a més no et funciona gaire bé, és difícil.” Per això, celebra l’eficàcia d’aquests mètodes més recents: “Són molt més segurs i tolerables pel pacient, i des del punt de vista del metge, són relativament fàcils d’administrar.”

A més, Pozo en reivindica l’èxit terapèutic, perquè diu que gairebé un 75% dels malalts hi responen correctament. “L’eficàcia i la tolerabilitat són molt millors. I quan una cosa va bé, vols continuar”, explica.

Ara, no hi ha cap mètode millor que l’altre: tot depèn de les necessitats i característiques de cadascú. Però Pozo remarca que te’n receptaran l’un o l’altre seguint, en gran manera, un criteri d’eficiència: efectivitat en el pacient però també econòmica. Sobre això, cal dir que l’anti-CGRP és una mica més car que el bòtox.

Per exemple, trobem el cas de la Cristina Palomino. D’ençà dels catorze anys que té migranya: “Al principi eren molt fortes, el dolor em podia durar dies. Tenia migranya fins a quatre cops per setmana”, explica. En el seu cas, la doctora Pozo li va receptar dos fàrmacs: Tryptizol (amitriptilina) i Topamax (topiramat), amb els quals va poder controlar el dolor. Tanmateix, a vint-i-tres anys, i a causa d’un canvi de rutina, els dolors de migranya van tornar a empitjorar. Llavors va canviar de recepta i actualment rep dues injeccions d’Ajovy cada tres mesos. Palomino diu que està contenta amb els resultats del tractament, perquè ara gairebé mai no té migranya. Si el tractament no li hagués funcionat, haurien provat d’injectar-li bòtox, però de moment no ha calgut. “Conec molts companys a qui els ha anat molt bé el mètode del bòtox”, afegeix.

Molt de camí a fer

La migranya és la malaltia neurològica més incapacitant entre la població de quinze anys a cinquanta-cinc. I un 20% de la població en té. Unes xifres prou significatives, però que no eviten que continuï essent una malaltia estigmatitzada i infradiagnosticada, segons que denuncia Pozo. De fet, demana més recursos econòmics per a poder millorar la qualitat de vida de les persones que en tenen. Diu que no és tan difícil ni tan car de poder-ho aplicar: “Es triga massa a oferir tractament als qui ho necessiten, i això fa que la malaltia empitjori. Caldria diagnosticar-la i tractar-la adequadament”, demana. En aquesta línia, creu que s’hauria de reconèixer la migranya com malaltia crònica, perquè així els pacients podrien accedir a més ajudes que no reben actualment i considera que és una malaltia que cal aprendre a prioritzar.