La botiga que ens fa més solidaris

Rosa Isern és voluntària d’Arrels. Se’n va fer després d’assistir a un concert benèfic de l’Escolania de Montserrat, en una església de Barcelona. Era un acte organitzat per la Fundació Arrels, en què la va colpir un dels missatges que hi va sentir: “No vull ser important, vull ser útil.” “Això sempre m’ha perseguit a mi, sentir-me útil”, diu. I el març de l’any passat, quan ja s’havia retirat, va començar a treballar de manera altruista a la botiga la Troballa, que la Fundació Arrels va obrir fa dos anys al carrer Ample número 3 de Barcelona, i que també funciona virtualment a la web.

Isern hi despatxa el dijous al matí. Cobreix un dels torns –matí o tarda– en què voluntaris d’Arrels atenen la clientela, veïns del barri, comerciants i molts turistes, a més d’amics de la fundació i gent que, fent cua al Registre Civil, a la plaça del Duc de Medinaceli, han descobert aquesta botiga carregada de solidaritat. A la rebotiga es van elaborant, de manera molt artesanal, els articles que hi venen. Els fan en el gran taller que fa una vintena d’anys que ocupa persones ateses de la fundació. “Ens vam adonar que tenir un lloc on anar, una llar, dutxes i menjar era molt important, però també tenir coses a fer, ocupar el temps. I va ser quan vam engegar el taller ocupacional”, explica el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets. 

Per això la botiga és molt més que una porta d’entrada a un establiment comercial, és l’aparador d’un gran projecte humà. Tal com diu Busquets, “una de les obsessions que tenim, i una de les nostres prioritats és que la població conegui la realitat de la gent sense llar. Si ho coneixen, podran no acceptar aquesta situació i aquest és l’objectiu. Volem que la botiga sigui la porta d’entrada a aquesta realitat.” Una situació que, segons Arrels, creix de dia en dia per la pressió econòmica que afecta tanta gent. “Perquè la prevenció funcioni, hi ha d’haver habitatge, i no estigmatitzar les persones. Qui està al carrer és perquè no té més remei, no perquè vulgui”, remarca Ferran Busquets.

El balanç, fins ara, és molt bo, segons el director d’Arrels. “Molta gent ens diu que li agrada molt. La nostra expectativa seria més alta, de poder arribar més enllà.” És molt conscient que la botiga no és un mitjà per a finançar-se, sinó per a sensibilitzar.

En trenta-cinc anys d’història, Arrels ha atès més de 18.500 persones sense casa, 3.066 l’any passat. I la mà oberta de la fundació no és un recompte anual, ni un plat de menjar calent a taula, ni un llit sota un sostre, és un acompanyament i suport per a sempre. “Cada persona que arriba al centre obert de la fundació –al carrer de la Riereta, 24– va acompanyada des del principi i el vincle és ja per a tota la seva vida, si ho vol.” Ho explica l’encarregada de la botiga d’Arrels, Marta Vallès, que també destaca per sobre de tot aquest objectiu sensibilitzador del comerç. Als prestatges, una agenda de tapes pintades a mà, una espelma, arracades, tasses, samarretes, targeters, clauers, bosses o paraigües són articles ben útils, però sobretot són un mitjà de transmissió d’aquest acompanyament enriquidor de vides, de l’esperança després d’un camí estroncat. També hi trobem petits mobles, com tamborets, fets al taller de fusteria que porta en Juan Carlos, el fuster d’Arrels. 

Rehabilitar una vida

Els treballs al taller s’adapten als materials que els arriben –de donacions, per exemple– i als quals poden donar una bona sortida. Són materials reciclats, com ara fustes sobrants de construccions o de mobles en desús. Sobre les grans taules de treball, també hi ha munts de roba texana de pantalons, faldilles i jaquetes fets servir que prendran una altra vida, com a folre de llibretes o agendes. Preparant els nous articles, una quarantena d’homes i dones treballen en equip, perquè tot passa per unes quantes mans. Així fan relacions. Fent part d’un tot, treballen els valors, recuperen rutines –tenen un horari de matí i tarda– i deixen sortir la seva creativitat estètica, desenvolupant el vessant més artístic, però, sobretot, recuperant hàbits que la vida al ras els havia fet oblidar. Vint anys han fet que els treballs d’artesania fets amb les seves mans ja tinguin un alt nivell de professionalització. Hi ha parelles de nuvis que els encarreguen els records per als convidats del casament.

També hi ha un forn de ceràmica que cou les peces que modelen, amb materials de tota mena, guiats per una especialista que hi va una vegada la setmana.

Dins el taller hi trobem un espai per a fer un cafè, un esmorzar o un berenar, que molts dies serveixen per a celebrar els aniversaris d’ells mateixos. Tots tenen un allotjament, però al taller tornen a arrelar en una activitat professional, activant les seves habilitats, perquè Arrels vincula aquestes persones a una llar i a una ocupació.

D’ençà del 20 de desembre, l’aparador de la botiga és un espai artístic obert a la mirada de tot d’artistes sobre la gent sense casa. És una proposta per a fer visible el discurs que uns quants professionals del món artístic poden construir entorn del sensellarisme. Ja hi va fer la seva aportació interpretativa el dissenyador industrial Curro Claret. Ara és Ignasi Aballí –artista de renom internacional que ha exposat al MACBA i, fora d’ací, al Museu Reina Sofía espanyol, a l’estat francès, a Alemanya o a la Xina– el convidat a dialogar amb aquest espai de la botiga d’Arrels. La seva obra forma part d’una sèrie anomenada “Llistats”, basada en paraules que parlen de la realitat de la gent sense llar i que donarà pas a les col·laboracions amb més artistes.