Les bossetes de te comercials basades en polímers alliberen milions de microplàstics durant l’ús

Una investigació de la UAB ha aconseguit de mostrar detalladament que les bossetes de te comercials basades en polímers alliberen a la infusió milions de microplàstics i nanoplàstics (MNPL). L’estudi mostra per primera vegada la capacitat d’aquestes partícules d’arribar a la sang i expandir-se per tot l’organisme. Els envasos d’aliments són una de les fonts de contaminació principals per microplàstics i nanoplàstics (MNPL) i la inhalació i la ingestió són les principals vies d’exposició humana.

Un estudi del Grup de Mutagènesi del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB ha obtingut i caracteritzat microplàstics i nanoplàstics derivats de diverses menes de bossetes de te disponibles comercialment. Els investigadors de la UAB han observat que, en utilitzar aquestes bossetes per preparar una infusió, s’alliberen enormes quantitats de partícules de mida nanomètrica i estructures nanofilamentoses, fet que implica una font d’exposició important a MNPL.

Les bossetes de te utilitzades per a la investigació eren fabricades amb els polímers niló-6, polipropilè i cel·lulosa. L’estudi mostra que, en l’elaboració d’una infusió, el polipropilè allibera aproximadament 1.200 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 136,7 nanòmetres; la cel·lulosa allibera uns 135 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 244 nanòmetres; i el niló-6 allibera 8,18 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 138,4 nanòmetres. Per caracteritzar els tipus de partícules presents a la infusió es van utilitzar un conjunt de tècniques analítiques avançades com la microscòpia electrònica d’escannatge (SEM), la microscòpia electrònica de transmissió (TEM), l’espectroscòpia infraroja (ATR-FTIR), la dispersió de llum dinàmica (DLS), la velocimetria làser per efecte Doppler (LDV) i l’anàlisi de seguiment de nanopartícules (NTA). “Hem aconseguit de caracteritzar de manera innovadora aquests contaminants amb un conjunt de tècniques d’avantguarda, cosa que constitueix una eina molt important per a avançar en la investigació sobre els possibles impactes en la salut humana”, remarca la investigadora de la UAB Alba Garcia.

Observen per primera vegada la interacció amb les cèl·lules humanes

Les partícules es van tenyir i es van exposar per primera vegada a diverses cèl·lules intestinals humanes per avaluar-ne la interacció i la possible internalització cel·lular. Els experiments d’interacció biològica van mostrar que les cèl·lules intestinals productores de mucositat eren les que presentaven més absorció de microplàstics i de nanoplàstics. En aquestes cèl·lules les partícules arriben fins i tot a introduir-se dins el nucli que allotja el material genètic. El resultat indica un paper clau del mucus intestinal en l’absorció d’aquestes partícules contaminants i subratlla la necessitat de fer més investigacions sobre els efectes que l’exposició crònica pot significar en la salut humana. “És fonamental desenvolupar mètodes de prova estandarditzats per avaluar la contaminació per MNPL alliberats pels materials plàstics en contacte amb els aliments i formular polítiques reguladores per mitigar i minimitzar aquesta contaminació de manera efectiva. A mesura que l’ús de plàstic als envasos d’aliments continua augmentant, és vital abordar la contaminació per MNPL per garantir la seguretat alimentària i protegir la salut pública”, afegeixen els investigadors.

L’estudi s’ha desenvolupat dins el projecte europeu PlasticHeal, coordinat per Alba Hernández, professora del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB. Hi han participat els investigadors del Grup de Mutagènesi de la UAB Alba Garcia Rodríguez, Ricard Marcos i Gooya Banaei, primera autora de l’article de recerca, i ha comptat amb la col·laboració d’investigadors del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental de Leipzig, Alemanya.