24.06.2022 - 21:40
La Unió Europea ha anunciat que Ucraïna i Moldàvia passen a ser estats candidats a formar-ne part. La notícia és bona, però deixa un regust amarg de cinisme. Ucraïna i Moldàvia entren a la llista de possibles nous membres de la UE mentre que Bòsnia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia (i Kossove) continuen igual.
En l’expansió de la Unió Europea històricament la raó moral ha comptat molt. Les dictadures del sud (Portugal, Espanya i Grècia) van ser acceptades per ajudar-les a caminar cap a la democràcia, cosa que en algun cas encara no ha arribat. De la mateixa manera, els països ex-membres del Pacte de Varsòvia van ser convidats a integrar-s’hi en reconeixement dels seus esforços per instaurar règims democràtics.
Als Balcans, escenari d’una guerra cruel els anys noranta del segle passat, els van dir que la Unió Europea faria tot el possible per ajudar-los a integrar-se i així contribuir a tancar les ferides. Eslovènia i Croàcia van entrar-hi, però la resta, no. Tots negocien d’ençà de fa molts anys –Albània també–, però ningú no avança. Les promeses fetes sota l’emoció del conflicte armat amb el pas dels anys s’han diluït.
I, en aquest sentit, és molt comprensible la reacció, especialment de Bòsnia i Hercegovina, després d’haver vist com Ucraïna era col·locada en un carril ràpid. El seu govern ha recordat que ells també són en guerra i també han rebut promeses. I s’han demanat si hi ha guerres de primera i de segona.
La política internacional és un exercici monumental de cinisme, sempre. Però de vegades ho és més i tot.
PS. Aquesta columna que publiquem conjuntament a Berria, VilaWeb i Nós Diario s’atura durant l’estiu i la reprendrem al setembre. Bones vacances, Martxelo i María.
