Bòsnia i Hercegovina presenta la sol·licitud formal per adherir-se a la UE

Bòsnia i Hercegovina ha presentat la seva sol·licitud formal per adherir-se a la Unió Europea. 21 anys després de la fi de la guerra que va deixar més de 100.000 morts, Sarajevo vol seguir les passes dels seus veïns exiugoslaus: Macedònia, Montenegro i Sèrbia ja tenen l’estatus de candidat —són a la sala d’espera des del 2005, 2010 i 2012, respectivament— i Eslovènia i Croàcia van ser acceptats com a estats membres de ple dret el 2004 i el 2013. Kosovo és el més endarrerit en aquesta cursa balcànica cap a Brussel·les i tot just va signar l’Acord d’Associació i Estabilització amb la UE l’octubre passat. Bòsnia confia aconseguir l’estatus de candidat el 2017.

‘La UE continua sent molt atractiva pels de fora, tot i que en aquest moment els que són a dins la posin en qüestió, així que donem la benvinguda a aquest senyal d’energia positiu’, ha celebrat la cap de la diplomàcia comunitària, Federica Mogherini. Precisament aquesta mateixa setmana, en la cimera de dijous i divendres a Brussel·les, els 28 hauran d’aprovar les concessions al primer ministre britànic, David Cameron, perquè intenti evitar el ‘Brexit’. Segons el darrer sondeig publicat pel The Times, els partidaris que la Gran Bretanya abandoni la UE superen en nou punts els que prefereixen quedar-se (45% a 36%).

El representant croata de la presidència rotatòria de Bòsnia i Hercegovina (que comparteix amb un bosnià i un serbi), Dragan Covic, ha lliurat oficialment aquest dilluns al matí la seva candidatura d’adhesió a l’eurocomissari de Política de Veïnatge i Ampliació, Johannes Hahn, i al ministre d’Exteriors holandès, Bert Koenders (que representa la presidència de torn de la UE). ‘Comprovar que els nostres veïns tenen l’energia i disposició d’unir-se i treballar dur per adaptar els seus països, societat, economia i institucions als estàndards europeus ens retorna el sentit de la responsabilitat que li devem a la nostra ciutadania’, ha assegurat Mogherini.

Amb un atur del 44% (que es queda en el 26% si se li descompta l’economia submergida), un sou mitjà de 415 euros, denúncies per corrupció generalitzada i violacions dels drets humans, una administració pública desproporcionada, tensions ètniques encara per resoldre i amenaces d’independència dels serbobosnians, Bòsnia trigarà almenys deu anys en entrar a la UE. El mateix eurocomissari Hahn ja havia advertit Sarajevo que és massa aviat: ‘Primer cal fer els deures pendents, per tenir més credibilitat, poder presentar una sol·licitud i tenir una reacció positiva de la família europea’. Covic, però, veu ‘realista’ prometre als bosnians que la UE els concedirà ‘l’estatus de candidat a començaments de l’any que ve’, el 2017.

La Comissió Europea finançarà les reformes a Bòsnia amb 1.000 milions d’euros els propers tres anys i invertirà 500 milions més en millorar les seves infraestructures. Però demana a Sarajevo tenir un interlocutor clar per poder negociar, el que podria obligar a reformar els acords de pau de Dayton, del 1995: Bòsnia té tres governs diferents, tres parlaments separats i un munt d’entitats locals amb molta autonomia: a banda del govern i del parlament central, les dues entitats que formen el país, la dels serbis i la comuna de croates i musulmans, tenen el seu propi executiu i legislatiu. Els intents de reformar la Constitució han fracassat, per l’enfrontament entre els que volen centralitzar l’Estat (sobretot la comunitat musulmana) i els que reclamen encara més autonomia o, fins i tot, la secessió. De fet, tot i que Sarajevo va signar el 2008 l’Acord d’Estabilització i Associació, la seva aplicació es va retardar fins l’any passat perquè es negava a modificar la Constitució per permetre que qualsevol ciutadà, incloent-hi les minories, pugui ocupar els màxims càrrecs del país.