Bosch insta Sánchez a dialogar en la seva ponència en el fòrum jove dels socialdemòcrates eslovens

El conseller d’Exteriors Alfred Bosch ha demanat als socialdemòcrates eslovens que parlin amb el PSOE i les joventuts socialistes a l’estat espanyol per saber ‘quin és el problema amb el diàleg’ i fer que deixin de ‘fer-se mal a ells mateixos, a les seves idees i als seus principis’. Ho ha dit en una ponència al fòrum jove dels socialdemòcrates a Eslovènia.

Durant la seva intervenció, Bosch s’hi ha dirigit perquè són ‘políticament propers’ i ha confiat que els escoltaran, de manera que ha demanat ajuda perquè el PSOE accepti una la taula de diàleg i negociació per resoldre el conflicte a Catalunya. A més, ha afegit que la via de la repressió i la política de ‘revenja i càstig’ no és acceptable i ‘no és decent en un terreny moral’.

Bosch ha insistit en el diàleg com a la ‘manera correcta’ de solucionar el conflicte polític i ha argumentat que és ‘la via europea’. A més, ha explicat que no demana en cap cas que els eslovens es posicionin sobre la república catalana, sinó que ho facin sobre la necessitat de resoldre la situació ‘de manera cívica, pacífica i democràtica’, que recorda que són els valors de la UE.

El conseller d’Exteriors, que ha estat rebut a una sala decorada amb llaços grocs, ha advertit que el govern ‘no es pot rendir’ en la defensa de la democràcia i per això ha reafirmat el seu compromís amb el dret de decidir. ‘No imposem res a ningú; si us diuen això, negueu-ho, només volem parlar per veure com la gent pot decidir el seu futur’, ha resumit Bosch.

Així, ha acusat el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, de no acceptar una taula de diàleg perquè ‘no tenen cap alternativa’ a la proposta catalana d’un referèndum. També ha recordat que Sánchez ‘no agafa ni el telèfon’ al president de la Generalitat, Quim Torra, i s’ha queixat que aquesta ‘no és manera de gestionar el problema’.

Bosch, a més, durant la seva intervenció s’ha referit breument a la situació de governabilitat a l’estat espanyol i ha recordat que la investidura de Sánchez pot dependre dels vots d’ERC. ‘S’obre una finestra d’esperança’, ha explicat Bosch, que ha avançat que aquest context pot ser de ‘progrés’ i es poden ‘corregir coses’.

També hi ha intervingut l’eurodiputat eslovè Milan Brglez, que ha avisat que si Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras no acaben sent reconeguts com a eurodiputats ‘les institucions europees seran les qui violen els drets humans’. ‘Com a membre del parlament europeu he d’alçar la veu contra aquesta situació’, ha afegit Brglez. A més, ha assegurat que el conflicte català ja ha passat a l’àmbit europeu i ha advertit que si no es troba una solució política i dialogada hi haurà dues possibilitats, ‘o pedra la democràcia o perdrà Espanya’.

Durant la seva intervenció, Brglez ha defensat que els líders independentistes puguin ser reconeguts com a eurodiputats d’acord amb les consideracions de l’advocat general del TJUE, així com d’acord amb la voluntat dels catalans, que van votar-los. A més, s’ha referit també al fet que des de les institucions espanyoles se’ls permetés presentar-se a les eleccions però després, un cop elegits, es considerés que no complien els requisits. Brglez ha demanat al Parlament Europeu, doncs, que es pronunciï a favor de reconèixer-los com a eurodiputats i ha afegit que s’ha de ‘seguir la llei europea i no l’espanyola’.

L’eurodiputat també s’ha referit a la sentència del Suprem espanyol i l’ha qualificat de ‘desproporcionada’. En aquest sentit, ha emplaçat el govern espanyol a parlar. ‘Sense diàleg no hi ha solució política’, ha conclòs.

En un sentit similar s’ha expressat Andrej Omerzel, que acaba de dimitir com a president de les joventuts dels socialistes eslovens després d’haver denunciat les pressions de la formació per haver convidat Bosch. Ha insistit que la violència ‘mai és la solució’. ‘No podem permetre que continuï la violència’, ha reblat Omerzel, que ha dit que qui l’està utilitzant són els poders de l’estat. Així, l’ex-president ha afegit que cal qüestionar la realitat dels drets humans a la UE.