Borrell rep el premi de consolació de la UE

TEMA DEL DIA
Desconegut. La setmana passada Josep Borrell anunciava que renunciava a l’acta d’eurodiputat per continuar essent ministre d’Afers Estrangers espanyol. La raó era que l’actual incertesa de la política espanyola no aconsellava de deixar buida la cartera de ministre. Una setmana més tard, la incertesa es manté. Tanmateix, Borrell ha estat designat cap de la diplomàcia europea, un dels cinc càrrecs més importants de la UE, però el que té menys poder i menys competències. Fins al punt que al començament de la cimera europea del 20 i 21 de juny no hi havia cap estat que reclamés aquesta plaça, actualment devaluada. Si avui es fes una enquesta sobre qui l’ocupava fins ara, pocs ciutadans europeus n’encertarien el nom. Era Federica Mogherini, una autèntica desconeguda, no per culpa seva sinó perquè la UE no té competències en política exterior, que són a les mans dels estats membres.

Borrell arriba al càrrec quan Pedro Sánchez ha perdut la batalla per col·locar un socialista a la presidència de la Comissió Europea. És un premi de consolació, que Sánchez ha volgut realçar per dissimular el seu fracàs, recordant que ha guanyat competències, com ara la immigració i les relacions amb Àfrica. Unes relacions per a les quals Borrell ja té preparada la indumentària adequada, com es va veure en la seva darrera visita oficial com a ministre a Níger i Kènia. Només li faltava el salacot. De tota manera, seria un error menysprear la capacitat de Borrell: ara tindrà 14.000 milions d’euros anuals per gastar i 4.000 funcionaris al seu servei. El pressupost de la conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat és de 64 milions d’euros. I l’últim regal que ha deixat com a ministre ha estat demanar al TSJC el tancament de les delegacions catalanes a Londres, Berlín i Ginebra, amb què ha demostrat el tarannà dialogant del govern de què encara forma part, en funcions.

El nomenament de Borrell no solament ha estat inflat per Sánchez sinó que ràpidament ha estat interpretat com un revés a l’independentisme català, que d’ara endavant tindrà tots els ponts europeus tancats. Els mateixos que deien que l’independentisme no tenia aliats a Europa ara asseguren que li han tancat les portes definitivament, sense tenir present que el nou president del Consell d’Europa, el liberal Charles Michel, era primer ministre belga quan una part del govern català, encapçalat per Carles Puigdemont, es va exiliar a Bèlgica. I el nou president del Parlament Europeu, el socialdemòcrata catòlic italià David-Maria Sassoli, va condemnar la violència de l’1-O.

No hi havia hagut mai a la cúpula de la UE tants responsables coneixedors del conflicte català. Això no vol dir que d’ara endavant l’independentisme tindrà el camí més planer. A l’inrevés. Borrell ja s’encarregarà de dinamitar tots els ponts que pugui, però indirectament contribuirà a internacionalitzar el conflicte, ni que sigui pressionant o maniobrant a la contra. Borrell té moltes virtuts, però no pas la de diplomàtic, precisament. El seu caràcter irascible i dogmàtic li ha fet cometre barrabassades com a ministre d’Afers Estrangers: de tallar en directe entrevistes que no li agradaven a banalitzar el genocidi indígena a l’Amèrica del Nord. Amb el nou càrrec no canviarà i les polèmiques no trigaran a arribar.

El conflicte català ha arribat al cor d’Europa i ja no se’n mourà, com es va veure dimarts a Estrasburg. La designació de Borrell com a alt representant de la UE no evitarà la internacionalització, al contrari, la reforçarà. Si no corregeix l’estil, cosa difícil a l’edat que té, les seves previsibles pífies es giraran en contra de la causa de la unitat d’Espanya. Una causa que defensa tan apassionadament que el va dur a manifestar-se, a Barcelona, al costat de l’extrema dreta de Vox. Haver-se beneficiat d’informació privilegiada com a membre del consell d’administració d’Abengoa, fet pel qual seva ser multat per la Comissió del Mercat de Valors espanyola, no serà cap inconvenient: a la nova cúpula de la UE la corrupció no és cap problema, com s’ha comprovat amb el nomenament de l’ex-presidenta de l’FMI, Christine Lagarde, com a nova presidenta del Banc Central Europeu.

MÉS QÜESTIONS
La taxa turística origina la primera polèmica dins el segon Botànic. Compromís, Unides Podem i PSPV han tingut a les xarxes un intens debat sobre la taxa turística. El portaveu de Compromís, Fran Ferri, n’ha defensat la implantació i el diputat d’Unides Podem Ferran Martínez li ha respost que ells van proposar d’incloure-la al Botànic II i Compromís s’hi va oposar, tot donant suport a la posició del PSOE. I el socialista Manolo Mata s’ha apuntat a la discussió recordant que el seu partit va oferir d’implantar una taxa municipal discrecional i que Podem no hi va donar suport. L’enfrontament ha començat quan Ferri ha defensat que la taxa turística és una bona idea que no s’ha de desar al calaix perquè és una oportunitat per a millorar la vida dels valencians. Pensa que si no és possible d’aprovar una taxa autonòmica amb un tram municipal, després de les negociacions del Botànic II ‘hi ha un terreny per al consens d’una majoria parlamentària per a impulsar una normativa que permeta implantar la taxa als ajuntaments que ho desitgen’. Segons Ferri, cal diàleg amb tots els sectors però sense el requisit del consens, perquè no hi serà mai. Per això, diu que cal cercar un acord dins el Botànic amb ‘ambició i realisme’. Ferran Martínez ha recordat que la taxa turística podria ser vigent d’ençà de l’any passat si Compromís no hagués contribuït a tombar-ne la tramitació a les Corts. Un altre dels dirigents de Compromís favorable a la taxa turística és el batlle Joan Ribó, que durant la campanya electoral es va comprometre a implantar-la.

La fiscalia no veu delicte en el discurs islamofòbic d’Ortega Smith a València. La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha arxivat la denúncia de l‘Associació Musulmans contra la Islamofòbia per les paraules del diputat de Vox Francisco Javier Ortega Smith, sobre la població musulmana, en un míting al Casino d’Agricultura de València, el setembre del 2018. Ortega Smith va fer referència a l’amenaça d’una presumpta ‘invasió islamista’ a la Unió Europea, que va qualificar d’enemic comú, entre més expressions d’odi. El fiscal del Suprem Luis Navajas considera ‘delirants’, ‘repulsives’ i ‘abominables’ les paraules del diputat de Vox, però arxiva la causa perquè entén que no poden ser tipificades penalment com a delicte d’odi, segons els supòsits que recull l’article 510.1 del codi penal. El fiscal recorda que, malgrat les afirmacions d’aquest polític d’extrema dreta, no va fer cap incitació a la presa d’accions contra la comunitat musulmana ‘amb actes o omissions que puguin ser considerades delictes’.

Els consellers de Més per Mallorca prometen lleialtat al rei d’Espanya per imperatiu legal. Els onze nous consellers del govern han pres possessió dels seus càrrecs. Els dos membres designats per Més per Mallorca, Fina Santiago i Miquel Mir, han afegit la fórmula ‘per imperatiu legal’ a l’hora de prometre lleialtat al rei espanyol. L’acte s’ha fet al pati del Consolat de Mar. En acabant, la presidenta del govern, Francina Armengol, ha intervingut assegurant que deixarien la pell per treballar per les Illes, i que el centre de les seves polítiques serien les persones. Una de les imatges més esperades ha estat la de Bel Busquets i Fina Santiago. Han aparegut juntes després de la crisi oberta a Més per Mallorca que les ha enfrontades per la configuració del nou govern. Totes dues han dit que el conflicte dins la coalició ja s’havia resolt. Busquets, que s’acomiada del càrrec de vice-presidenta, ha dit que havia assistit a l’acte com a coordinadora de la coalició, per donar suport. Fina Santiago, que torna a ser titular d’Afers Socials, ha confirmat que deixaria l’acta de diputada per centrar-se en la tasca de consellera, tal com marquen els estatuts del seu partit, i ha desmentit que ahir hagués sospesat de mantenir l’acta de diputada. El conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, que substitueix Vicenç Vidal, ha defensat que havia estat part de la solució del conflicte que Més ha viscut aquests darrers dies. Precisament, Vidal ha demanat consell al seu predecessor, Xisco Antich, per a exercir de senador autonòmic.

Primera reunió d’Espot i Suñé amb el copríncep episcopal de la Seu. El copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, ha rebut el cap de govern, Xavier Espot, i la síndica general, Roser Suñé, al Palau Episcopal, en la primera reunió d’aquesta legislatura dels tres mandataris d’Andorra. El copríncep, Espot i Suñé han comentat l’oportunitat de governar en coalició i traslladar la voluntat manifesta dels ciutadans mostrada a les urnes el mes d’abril. Durant la reunió s’han exposat les grans línies de l’acció de govern d’aquesta legislatura i els temes cabdals, com ara la negociació per a l’acord d’associació amb Europa, les mesures de sostenibilitat de les pensions i la continuació de la reforma en l’àmbit de la salut. El copríncep episcopal, Joan Enric Vives, ha celebrat amb el cap de govern, Xavier Espot, i la síndica general, Roser Suñé, la visita del copríncep francès, Emmanuel Macron, que es farà la primera quinzena de setembre.

LA XIFRA
2.486 sol·licituds ha rebut el govern d’Andorra per adaptar allotjaments turístics a la nova llei. El període per a demanar el número de registre es va acabar el 3 de maig, si bé es va concedir una pròrroga fins al 31 de juliol per a aquells que fessin obres per adaptar-s’hi.

TAL DIA COM AVUI
El 3 de juliol de 2006 el descarrilament i la bolcada d’un comboi de la línia 1 del Metro de València entre les estacions de Jesús i Plaça Espanya, amb 150 persones a bord, causa la mort de 43 persones i 47 ferits. Des del principi s’apunta que les causes del sinistre són el trencament d’una roda del vehicle, però encara ara hi ha dubtes sobre les causes reals.