Borrell reconeix que sabia que Rússia estava disposada a parlar de Catalunya

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha admès finalment que el ministre d’Afers Estrangers rus, Sergei Lavrov, el va advertir que si parlava d’Alexei Navalni, ell parlaria de Catalunya per demostrar que la Unió Europea “també té problemes interns de drets humans i llibertats”, en paraules del mateix Borrell, que ho ha explicat avui en una conferència al Real Instituto Elcano. “No vaig anar a Moscou a discutir si la situació de Junqueras és la mateixa que la de Navalni”, ha dit Borrell, que alhora ha reconegut que sabia que parlar de Navalni “no sortia gratis”.

A principi de febrer, Lavrov va retreure a la Unió Europa l’empresonament dels presos polítics catalans en una compareixença conjunta amb Borrell, que havia exigit l’alliberament de Navalni. El ministre rus va dir que Bèlgica i Alemanya havien contradit els tribunals espanyols en el cas del Primer d’Octubre i que “Espanya va defensar el seu sistema judicial”. “No qüestioneu les decisions del nostre sistema judicial”, va dir Lavrov, que va acusar Borrell d’aplicar “dobles estàndards”. A més, Lavrov va denunciar que Rússia havia estat acusada “sense proves” d’ajudar en el referèndum del Primer d’Octubre.

“Això em va posar de manifest que Rússia no accepta que li plantegin temes de drets humans. Per a Putin és una qüestió existencial”, ha remarcat Borrell, que ha admès que la capacitat de la Unió Europea per a “transformar internament” Rússia era “limitada”. “Hem de tenir una relació complexa amb ells. Contenir-los i alhora treballar amb ells en qüestions en què necessitem la seva col·laboració”, ha insistit.

La visita de Borrell a Rússia li va passar factura. L’ex-ministre socialista va haver de fer una compareixença sobre la visita humiliant a Moscou, i una bona part dels eurodiputats que hi van intervenir li van retreure la imatge que havia donat d’Europa en la compareixença amb Lavrov.