Borrell recol·loca en ambaixades els homes de confiança de Dastis

El nomenament de Josep Borrell per part de Pedro Sánchez com a ministre d’Afers Estrangers espanyol va ser vist com un gest d’hostilitat envers l’independentisme, pel posicionament polític que havia mantingut Borrell sobre el procés. I les primeres decisions com a ministre han confirmat que no ha volgut pas trencar amb el seu predecessor, Alfonso Dastis, conegut per haver volgut fer creure a mitjans internacionals de prestigi que no hi havia hagut violència policíaca el primer d’octubre. Al contrari, Borrell ha arribat a donar instruccions a tots els ambaixadors perquè procedissin com Pedro Morenés quan va atacar el president Quim Torra a la recepció del festival Smithsonian a Washington. Encara més: aquesta setmana, el nou ministre s’ha vantat d’haver recol·locat com a ambaixadors i càrrecs diplomàtics pràcticament tots els alts càrrecs del ministeri provinents de l’etapa del govern de Mariano Rajoy.

En un article al diari ABC, Borrell explicava com ho havia fet, començant pel nomenament de l’ex-ministre Dastis, que serà el nou ambaixador d’Espanya a Itàlia. I també anunciava que Jorge Moragas, mà dreta de Rajoy a la Moncloa i que havia estat nomenat com a representant permanent davant de l’ONU, seria nomenat ambaixador a les Filipines. Un altre alt càrrec, Ramón Gil-Casares, fins ara director de l’Escola Diplomàtica, un càrrec depenent també del Ministeri d’Afers Estrangers, ha estat nomenat ambaixador a Egipte. Gil-Casares va ser assessor de política internacional i seguretat de José María Aznar; un home de màxima confiança de l’ex-president espanyol vinculat també a la fundació FAES.

Borrell ha rellevat alguns representants diplomàtics en llocs clau, com Moragas mateix, que ha estat substituït a l’ONU per Agustín Santos, fins ara era cònsol espanyol a Perpinyà; i José Ignacio Wert, substituït com a ambaixador representant davant de l’OCDE per Manuel Escudero. En canvi, manifesta amb orgull haver mantingut els ambaixadors en països estratègicament importants ‘com França, la Unió Europea, el Regne Unit i l’Argentina’.

En l’article, el ministre nega haver fet cap ‘nit dels ganivets llargs’, cap purga, entre els diplomàtics que havia nomenat recentment com a ambaixadors l’ex-ministre Dastis. Diu que la majoria mantindran la seva destinació, i que en canvia ben pocs. I a més de defensar la voluntat de mantenir l’estructura diplomàtica espanyola que havia dissenyat Dastis, continua enumerant els alts càrrecs del ministeri que ha recol·locat, com ara tots els secretaris d’estat. L’ex-secretari d’Afers Europeus Jorge Toledo serà l’ambaixador al Japó; l’ex-secretari d’Afers Exteriors Ildefonso Castro, ambaixador a Irlanda; i l’ex-secretari d’estat de Cooperació i per a Iberoamèrica i el Carib Fernando García Casas, ambaixador al Brasil. A més, el director del Departament d’Internacional a la Moncloa amb Mariano Rajoy, Bernardo de Sicart, ha estat nomenat ambaixador a Luxemburg; el director sortint de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, Luis Tejada, serà el nou ambaixador a Finlàndia. ‘Els directors generals sortints, alts càrrecs de l’anterior equip, també són proposats com a caps de missió, com, per exemple, el director d’Organismes Internacionals a Corea’, explica Borrell. Un dels canvis que Borrell ha fet al capdavant de les ambaixades és el nomenament d’Àngel Ros, fins ara batlle de Lleida, com a nou ambaixador a Andorra. El seu predecessor, Manuel Montobbio, ha estat recol·locat i nomenat representant davant del Consell d’Europa. I un altre nomenament, encara no confirmat pel ministeri de Borrell, és el de Juan Fernández Trigo com a nou ambaixador a Cuba. Fernández Trigo va ser l’encarregat de prendre el control del Departament d’Afers Estrangers de la Generalitat durant el 155, ocupant físicament la seu de la conselleria.