Borrell avisa que la posada en marxa del gasoducte Nord Stream II dependrà de la situació a Ucraïna

  • "Costa imaginar que, d'una banda, estiguem pensant a imposar sancions i que, de l'altra, obrim aquesta infrastructura", ha afirmat Borell

VilaWeb
ACN
13.01.2022 - 14:42
Actualització: 13.01.2022 - 14:43

L’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha avisat el president rus, Vladímir Putin, que la posada en marxa del gasoducte Nord Stream II dependrà de la postura de Rússia vers la situació a Ucraïna. “Costa imaginar que, d’una banda, estiguem pensant a imposar sancions i que, de l’altra, obrim aquesta infrastructura”, ha afirmat Borrell després d’una reunió informal dels ministres de defensa de la UE a Brest (França).

El polèmic Nord Stream II, que connecta Rússia amb Alemanya, roman a l’espera del vistiplau dels reguladors per tal d’entrar en funcionament. Borrell, tanmateix, ha remarcat que l’operativitat de la infrastructura també està lligada a la situació a Ucraïna. “Si hi ha una desescalada en el conflicte -actualment Rússia manté, segons càlculs nord-americans, unes 100.000 tropes a la frontera amb el país- llavors estarà en mans del regulador”, ha puntualitzat l’alt representant. El Congrés dels Estats Units votarà avui una proposta del Partit Republicà d’imposar sancions al Nord Stream II.

Si bé Borrell ha insistit que la UE està implicada en les negociacions entre Rússia i els Estats Units (i l’OTAN), el club dels 27 no ha estat present com a institució en cap de les trobades d’aquesta setmana sobre la crisi d’Ucraïna. En paral·lel a l’avanç de les converses, el cap de la diplomàcia europea ha reiterat la disposició de la UE a continuar oferint ajuda Kíev, tot anunciant que enviarà “una missió de suport a Ucraïna per combatre els ciberatacs.”

Per altra banda, França i Alemanya han manifestat la voluntat de reactivar l’anomenat “Format de Normandia”, amb el qual representants francesos, alemanys, russos i ucraïnesos gestionaren la crisi posterior a l’annexió russa de Crimea l’any 2014. Juntament amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), Berlín i París aconseguiren que Kíev i Moscou firmessin l’any 2015 un segon acord, després del fracàs del primer alto el foc. Així i tot, el conflicte va continuar i, des de la cimera del desembre del 2019 el format de Normandia no s’ha tornat a reunir.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor