07.06.2022 - 13:53
|
Actualització: 07.06.2022 - 14:38
Laura Borràs i Jordi Turull han traslladat el seu pacte per a repartir-se el poder al partit en la proposta de ponència organitzativa que es debatrà en la segona part del congrés de Junts per Catalunya. Junts reconeix per primer cop en la reforma dels seus estatuts, a què ha tingut accés VilaWeb, que la presidència del partit “té funcions executives”, a diferència de com havia estat fins ara. L’esborrany de la ponència manté que el president o presidenta exerceix, amb el secretari general, “la representació màxima territorial i legal” del partit. En concret, això implica que la presidenta dirigirà el partit, conjuntament amb Turull, i assignarà les responsabilitats de cada membre de l’executiva, com ja van fer amb el pacte per a repartir-se la designació dels membres de la nova direcció. Borràs també convocarà –a banda de presidir– les reunions de l’executiva i de la permanent i supervisarà l’actuació del partit “en tots els àmbits”.
La reforma també concreta que el secretari general, a més de les potestats que ja tenia reconegudes, serà el responsable de la política municipal, i presidirà les reunions de l’executiva en absència de Borràs. També li reconeix la capacitat de nomenar un adjunt a la secretaria general perquè assumeixi la política municipal i doni suport a Turull en les seves competències. Un càrrec que, de fet, ja està en mans de l’anterior secretari d’organització, David Saldoni, després que el pacte entre Borràs i Turull impliqués la tria de David Torrents, afí a Borràs, com a nou secretari d’organització.
La nova executiva, que es reunirà per primer cop avui, haurà d’aclarir com entoma el fet que Torrents no superés dissabte a Argelers el llindar del 50% dels vots requerit reglamentàriament. Turull i Borràs van acordar que tant Torrents com Ester Vallès, secretària de Polítiques Animalistes i que tampoc va superar el requisit, es mantindrien igualment a la direcció, però caldrà veure com la direcció concreta aquest compromís. Aara s’espera que Turull mogui fitxa fent una proposta. També es preveu que surti de la nova executiva Miquel Sàmper, secretari de Polítiques de Seguretat, per incompatibilitat amb el seu nomenament com a membre de la Comissió Jurídica Assessora del govern.
Els estatuts no canvien la possibilitat que els membres del consell de govern del Consell per la República assisteixin com a membres nats, amb veu i sense vot, a l’executiva del partit. Però abans calia que els convidés el secretari general, cosa que ara no passarà. Això permetria que Carles Puigdemont, com a president del Consell, hi participi.
Els nous estatuts també eliminen l’antiga potestat del secretari general de “fer els canvis que consideri convenients” en l’organització de l’executiva, en la línia de compartir la direcció de la cúpula amb la presidència. De fet, totes les decisions claus que impliquin canvis de responsabilitats –incloent-hi les propostes de càrrecs o els relleus dels membres de la direcció– s’hauran de prendre ara amb l’acord de la presidenta i el secretari general. Borràs i Turull seran igualment responsables d’encarregar les competències del secretari d’organització, a banda de les reconegudes pels estatuts, que inclouen la logística interna i externa de l’activitat del partit o la coordinació de l’acció municipal.
Excepcions al règim d’incompatibilitats
La proposta d’estatuts també dóna més marge al règim d’incompatibilitats del partit. Manté que no es poden ocupar més de dos càrrecs institucionals i un d’orgànic, o un càrrec institucional i dos d’orgànics. Però incorpora que hi pugui haver excepcions expressament autoritzades per l’executiva nacional. El document també regula les condicions per a presentar una moció de censura a tots els òrgans de direcció i de participació del partit i hi afegeix un règim d’infraccions que inclou, com a faltes molt greus, la condemna amb sentència ferma per delictes relacionats amb la corrupció o d’altres que atemptin contra els principis fundacionals del partit, però amb un incís: “No s’entendrà en casos de lawfare”. Si ho són o no –com Borràs assegura que és el cas judicial obert per la seva gestió al capdavant de l’Institució de les Lletres Catalanes– ho haurà de valorar la Comissió de Garanties en cada cas. La coordinadora de la ponència ha estat Violant Cervera, i també n’han estat redactors Quim Jubert, David Torrents, Aurora Madaula, Gemma Geis i Jaume Alonso-Cuevillas.
“Prioritat” als pactes amb independentistes als municipis
En la ponència política municipal, a què també ha tingut accés VilaWeb, el partit planteja que els pactes postelectorals després de les municipals es prioritzin amb partits o agrupacions que “tinguin la independència de Catalunya dins del seu objectiu” però admeten que es respectarà l’autonomia local. L’executiva, tanmateix, es reserva donar el vistiplau als pactes postelectorals per a governar les diputacions i els consells comarcals. Aquesta ponència també promou l’anomenada “confrontació intel·ligent” als municipis. Això implica intentar desgastar també el poder de l’estat espanyol a Catalunya en aquest àmbit i intentar que contribuir a l’augment del suport social a la independència. Es fixen com a prioritats en la política municipal que els ajuntaments paguin tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya i reduir la dependència dels oligopolis financers i energètics dependents de Madrid.
L’organitzativa i la de política municipal són dues de les quatre ponències que es debatran en la segona part del congrés del partit, que culminarà el 15 i el 16 de juliol a l’Hospitalet de Llobregat. En la ponència política, Junts planteja reiniciar el procés de culminació de la independència el pròxim 1-O.
