Borràs s’acomiada i Turull reivindica la seva gestió i la renúncia al poder que els feia “dòcils”

“Em toca fer un discurs de benvinguda, però és un discurs de comiat”, ha començat Laura Borràs en la seva darrera intervenció com a presidenta de Junts per Catalunya. El congrés de Calella (Maresme) ha arrencat amb l’adeu de Borràs i amb l’informe de gestió del secretari general, Jordi Turull, que es mantindrà en el càrrec amb Carles Puigdemont al capdavant del partit. Borràs ha admès que en aquest congrés s’acabarà “l’anomalia” que Puigdemont “sigui el president de Junts sense ser-ho”, atès que ha participat en totes les decisions polítiques que s’han pres d’ençà que va deixar el lideratge orgànic del partit, fa més de dos anys, a Argelers.

El tàndem que llavors van fer Borràs i Turull va començar a pedalar amb dificultats des del primer moment, amb un vot de càstig per a alguns dels afins de la presidenta del partit malgrat el pacte que havien tancat per dividir-se la direcció. Amb el temps, el sector de Borràs va acabar perdent poder de decisió i capacitat d’influència, sense una articulació forta al territori, mentre Turull assumia tot el pes orgànic. Aquest congrés és la conseqüència d’aquest procés intern. Borràs ha deixat pas a Puigdemont sense soroll per presidir la fundació vinculada a Junts: “He fet totes les renúncies necessàries per ser allà on el president volia que fos”, ha afirmat. També ha reconegut que tenia ganes de sentir-se “més lliure” per treballar pel país “sense el pes d’aquest càrrec” a partir de dilluns. Diumenge, s’elegirà la nova direcció i Borràs i un altre representant de la fundació hi tindran cadira com a membres nats.

Junts entra en una nova etapa, amb el president a l’exili com a aglutinador de tots els sectors i amb Turull com a pilar orgànic. El secretari general ha reivindicat la seva gestió amb un informe que s’ha aprovat per unanimitat. “En poc més de dos anys, malgrat els profetes de la derrota, som un partit més organitzat, més efectiu i amb més implantació territorial”, ha afirmat. Junts tanca un cicle amb quatre eleccions que han capitalitzat l’acció política i amb la presa d’algunes decisions que han afegit tensió a la formació, com ara, la sortida del govern de Pere Aragonès. De fet, Turull ha reivindicat la determinació de no ser a l’executiu si no servia per a avançar cap a la independència. Ha advertit que la “pulsió” del partit per a ser útils a les institucions hauria pogut ser utilitzada per uns altres “per dirigir el país cap a la resignació i qui sap si cap a la rendició”. D’aquesta manera, ha criticat “els cants de sirena” que ha assegurat que els volien “dòcils” en canvi “d’una mica de poder” i ha celebrat que Junts ho hagi superat, “amb dolor” per a molts però “sense trencadissa”. La decisió de sortir del govern i la pèrdua de poder a la majoria de les diputacions van obrir ferides al partit.

Turull ha criticat durament ERC sense esmentar-la. Ara que Salvador Illa presideix el govern de la Generalitat, que ERC ha sofert una davallada electoral que l’ha fet entrar en una dura crisi interna i que l’independentisme ha perdut la majoria absoluta al parlament, ha formulat dues preguntes: “De què els ha servit, a alguns, tenir tant de poder? Al servei de què i de qui han posat tantes renúncies?”, ha deixat anar. Sobre les negociacions postelectorals, ha assegurat que van fer tant com van poder i s’ha congratulat de l’elecció de Josep Rull com a president del parlament amb l’entesa dels partits independentistes.

En aquest nou context polític, Turull ha donat per començat el temps de la “represa”. Una nova etapa en què Junts aspira a convertir-se en el partit hegemònic de l’independentisme i en l’alternativa al govern socialista, amb Puigdemont exercint el lideratge de l’exili estant, pendent de la incerta aplicació de la llei d’amnistia. Una de les maneres com pretén de fer-ho és obrint el partit. I en aquest congrés, han reservat un paper destacat a Demòcrates, amb l’entrada d’Antoni Castellà a una de les quatre vice-presidències del partit. Turull ha donat la benvinguda com a afiliats de Junts a Castellà i a Titon Laïlla. Membres de la vella CiU es tornen a retrobar sobre unes noves bases organitzatives, havent signat un conveni de confluència. Amb un vídeo enregistrat, perquè no ha pogut assistir al congrés, l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias ha defensat que Junts havia de ser capaç de sumar molta gent i de convertir-se en “pal de paller”, una vella expressió convergent amb què reivindicaven la transversalitat de la formació i que ara torna al partit de Puigdemont.

És una organització cosida pel fil del lideratge del president a l’exili que ha viscut “turbulències” i “tensions”, en paraules de Borràs, i que ara aspira a mantenir-se cohesionada a l’oposició malgrat les dificultats que entoma l’independentisme i la possibilitat que Illa es consolidi en el poder. Amb un horitzó polític incert, Rull ha reivindicat els lligams amb l’inici del procés i l’independentisme de Junts, recordant una frase de l’ex-presidenta d’Òmnium Muriel Casals: “No som aquí per buscar el somni, nosaltres som el somni.” Entre el somni dels uns i el pragmatisme dels altres, en un context polític capgirat, es pot moure el futur de Junts. Al faristol del congrés, el batlle de Calella, Marc Buch, advocava per un partit “disciplinat i unit”.

Tombades les principals esmenes organitzatives

Després de l’obertura del congrés, la direcció ha aconseguit amb facilitat que els delegats tombessin les principals esmenes que havien arribat vives a la ponència organitzativa. Com es preveia, no han prosperat les propostes que pretenien desblocar les llistes de la candidatura a la direcció ni recuperar el requisit de tenir sis mesos d’antiguitat com a afiliat per formar part de l’executiva, cosa que hauria impedit que Castellà fos elegit un dels quatre vice-presidents del partit. La cúpula tampoc tindrà problemes, a més, amb les pretensions d’impossibilitar la doble militància ni un règim d’incompatibilitats complicava el manteniment de Josep Rius com a vice-president.