Borràs proposa que la legislatura republicana de 1932 sigui considerada la primera del parlament

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha anunciat que proposarà a la mesa i als grups que es consideri la legislatura republicana del 1932 com la primera en comptes de la del 1980. D’aquesta manera, ara no s’hauria començat la tretzena legislatura sinó la catorzena. Així ho ha dit en l’acte institucional d’homenatge als represaliats pel franquisme el dia que es compleixen 90 anys de la proclamació de la Segona República. Segons Borràs, es tracta de recuperar els “actes de sobirania” i ha apel·lat a la “continuïtat històrica”. El president de l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, ha criticat la nova llei del govern espanyol perquè no anul·la les sentències ni els tribunals franquistes.

Borràs ha defensat que la Generalitat és la que dóna “traça de continuïtat històrica” i ha afegit que està formada per la presidència de la Generalitat, el Govern de la Generalitat i el Parlament. Segons ha recordat, el 1932 es va recuperar el Parlament de Catalunya i ha anunciat que, recollint també el testimoni de la Comissió per la Dignitat, farà una proposta per considerar la del ’32 com la primera legislatura.

“Farem aquesta proposta als grups per recuperar la nostra pròpia memòria. Una memòria feta del reconeixement de la sobirania”, ha afegit en el seu discurs.

Per a Borràs, la proclamació de la Segona República, que avui 14 d’abril compleix 90 anys, va ser un “acte de sobirania” per part del poble català i ha assenyalat que es va produir després d’unes eleccions i, per tant, va començar “per la força de les urnes”. En canvi, Borràs ho ha contraposat amb el fet que la fi de la república es produís a través d’un canvi de règim “per la força”.

La presidenta del Parlament ha volgut destacar que la repressió, la presó i l’exili encara duren avui en dia i que hi ha més de 3.000 represaliats a Catalunya. Entre els nou “presos polítics” ha destacat l’ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell.

Per la seva banda, Fortuny ha lamentat que la nova llei de memòria històrica del govern espanyol format pel PSOE i Unides Podem no anul·li les sentències ni els tribunals franquistes. En aquest sentit, no ha reclamat venjança sinó justícia i s’ha mostrat molt dur amb els socialistes espanyols. En canvi, ho ha contraposat amb l’aprovació del Parlament, l’any 2017, de la nul·litat de totes les sentències. “Però ens falta una declaració de l’estat espanyol i els diferents governs espanyols ens l’han negat incomprensiblement”, ha afegit.

“Els polítics que van acceptar els pactes es van oblidar de rehabilitar, per covardia política, els condemnats a mort. Continuem estant marginats per manca de voluntat i dignitat dels governs espanyols que no han volgut solucionar un problema que dura des de la mort de Franco”, ha conclòs.

Com cada any s’ha fet una ofrena floral al Monument als immolats situat al pati de la biblioteca del Parlament. I després d’un minut de silenci, s’ha interpretat la cançó de la suite compostelana, de Frederic Mompou, a càrrec d’una alumna del Centre Superior de la Fundació Conservatori Liceu. A l’acte hi han participat membres de la Mesa i diputats del Parlament de tots els grups excepte de Vox, Cs i PPC.