27.07.2022 - 21:40
La mesa del Parlament de Catalunya es reunirà a les 12.00 de manera extraordinària per decidir com aborda l’obertura de judici oral a la presidenta de la cambra, Laura Borràs. La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) marca un punt i a part en el procés judicial que afronta Borràs, perquè l’obertura de judici oral és el moment establert pel reglament de la cambra perquè un diputat encausat per delictes vinculats a la corrupció sigui suspès de drets i deures parlamentaris. Es va fer públic abans-d’ahir al matí, justament quan la mesa era reunida, però, com que encara no s’havia notificat formalment a Borràs, el debat sobre la suspensió es va ajornar a avui.
La presidenta del parlament sap per endavant que Junts es trobarà sol defensant que tot el procés judicial és producte de la lawfare i que les acusacions que li fan no tenen a veure amb la corrupció, de manera que no hauria de ser suspesa. La resta de forces amb representants a la mesa –ERC, PSC i la CUP– van convidar Borràs a dimitir i van avançar que, si no plegava, demanarien que s’apliqués l’article 25.4 del reglament del parlament i fos suspesa. “No en dubtem: les acusacions que es fan a la presidenta Borràs són qualificables de corrupció”, va dir Marta Vilalta, portaveu d’ERC, que va exhortar Junts a proposar-los un candidat a ocupar les funcions de la presidència.
Des que el TSJC va comunicar l’obertura de judici oral, Borràs només s’ha pronunciat a Twitter, amb paraules molt contundents per a defensar que és víctima d’una persecució política i que no pensa dimitir. Diu que l’obertura de la causa va ser irregular i acusa la magistrada Silvia Mejía de fer una investigació prospectiva: “No cercaven aclarir uns fets, sinó investigar una persona.” Alhora exposa que no és solament ella que nega haver fraccionat contractes de la Institució de les Lletres Catalanes, com l’acusa la fiscalia, sinó que també ho va refusar la instrucció dels Mossos d’Esquadra. I afegeix: “El fraccionament, amb tot, no és un delicte, sinó una irregularitat administrativa, no una causa penal.” Aporta un report de la policia catalana que detalla que no hi ha prou elements per a concloure que hi hagués irregularitats en els contractes de la ILC.
A més, diu que, després d’anys amb el cas a la palestra mediàtica, finalment l’acusació de la fiscalia ha estat menor que no es deia i n’han caigut els delictes de malversació i frau. La fiscalia l’acusa de prevaricació i falsedat documental, i en demana una condemna de sis anys de presó i vint-i-un d’inhabilitació. A més de defensar que ni va prevaricar ni va falsificar documents quan era la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Borràs defensa que no hauria de ser suspesa perquè no són acusacions de corrupció, com marca l’article 25.4. “No hi pot haver corrupció si no es reclama responsabilitat civil. I no es demana perquè no hi ha hagut cap perjudici per a l’administració”, diu.
La mesa pot suspendre-la directament o cal un dictamen específic?
Determinar si la prevaricació i la falsedat documental són delictes que es poden considerar corrupció no és una qüestió menor: aquesta consideració és condició sine qua non perquè la mesa la pugui suspendre directament, sense necessitat que la Comissió de l’Estatut dels Diputats n’elabori cap dictamen ni s’aprovi per majoria absoluta al ple. Ara, la Comissió de l’Estatut dels Diputats sí que hi hauria d’intervenir en cas que se suscitessin dubtes sobre si es poden considerar corrupció o no. Així ho estableix el reglament.
Tanmateix, el reglament no aclareix qui ha de formular els dubtes sobre el tipus de delicte perquè es decideixi de dur la qüestió a la Comissió de l’Estatut dels Diputats, cosa que allargaria el procés fins al setembre perquè divendres s’acaba el període de sessions. Els dubtes s’han d’exposar en un acord de mesa –que requeriria una majoria que Junts no té– o bé n’hi ha prou que un dels membres els posi sobre la taula? No hi ha antecedents que serveixin de guia, perquè fins ara l’article 25.4 no s’ha aplicat mai. És molt probable que els lletrats del parlament hagin d’interpretar com cal procedir.
Però sí que sembla clar que Laura Borràs no podrà intervenir en el debat de la mesa, tal com marca l’article 16 del reglament del parlament, que ho prohibeix en els casos que els diputats tinguin interessos personals en la qüestió que es debat.
Qui farà de president del parlament, si Borràs és suspesa?
La suspensió dels drets i deures parlamentaris no significa la inhabilitació ni l’expulsió del parlament. Si Borràs finalment és suspesa, conservarà l’acta de diputada, tot i que no podrà intervenir, ni votar, ni cobrar el sou ni exercir qualsevol altra funció com a parlamentària. En canvi, el fet de no renunciar a l’acta de diputada li permetria de recuperar els drets i deures si finalment és absolta.
Malgrat tot, hi ha el dubte de qui ocuparia les funcions de la presidència si és suspesa, perquè el reglament no preveu el supòsit que el diputat suspès sigui el màxim responsable del parlament. Una de les interpretacions més esteses és que les funcions recaurien en la vice-presidenta primera, Alba Vergés, tal com passa en cas de malaltia.
En aquest cas, la presidència de les dues principals institucions de Catalunya –la Generalitat i el parlament– serien a les mans d’ERC, cosa que significaria un incompliment de l’acord d’investidura i govern d’ERC i Junts, pel qual la presidència del parlament pertoca a Junts. Per a corregir-ho, caldria convocar un ple que fes vice-presidenta, per exemple, Aurora Madaula, actual secretària segona del parlament.
