26.07.2022 - 13:45
|
Actualització: 26.07.2022 - 17:37
El magistrat del TSJC Carlos Ramos, que instrueix la causa contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha ordenat l’obertura del judici oral contra ella i dues persones més. La fiscalia acusa Borràs de prevaricació i falsedat documental, i demana que sigui condemnada a sis anys de presó i vint-i-un anys d’inhabilitació. En l’escrit d’acusació, s’assegura que va fraccionar contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes entre el 2013 i el 2018 per poder adjudicar-los a dit. Per contra, la presidenta del parlament reafirma que tot plegat és una persecució política i que la desproporció de les penes que es demanen ho corrobora. També nega haver fraccionat cap contracte i assegura que és víctima d’una investigació prospectiva en què s’investiga una persona i no uns fets.
1. Què passa al parlament un cop anunciada l’obertura del judici oral?
Una vegada el TSJC notifica a la mesa del parlament l’obertura del judici oral, el reglament de la cambra marca que els diputats, si són acusats de cometre un delicte, poden ser suspesos de drets i deures parlamentaris. Hi ha tres vies que poden dur a aquesta suspensió, recollides en l’article 25 del reglament.
La primera és la 25.1, que arrenca quan ho demana un grup parlamentari. En aquesta via, es demana un dictamen de la Comissió de l’Estatut dels Diputats, que ha de ser aprovat per majoria absoluta del ple de la cambra. Perquè la suspensió vagi endavant, tenint en compte que Junts ha deixat clar que s’hi oposarà, almenys ERC o la CUP haurien de votar-hi a favor, juntament amb la resta de grups.
La segona via és la 25.2, en què el diputat afectat –en aquest cas, Laura Borràs– demana de ser suspès. La qüestió ja no passa pel ple i els tràmits són que la Comissió de l’Estatut dels Diputats emeti un dictamen i la mesa resolgui la sol·licitud. La presidenta del parlament ja ha repetit unes quantes vegades que és innocent i que no preveu de fer-ho.
Aquestes dues primeres són les vies habituals, però n’hi ha una altra, la 25.4, més ràpida i que s’activa quan el delicte es vincula a la corrupció. En aquest cas, la mesa pot acordar la suspensió immediata, sense passar ni pel ple ni per la Comissió de l’Estatut dels Diputats –i, per tant, sense necessitat de fer els tràmits del 25.1.
En aquest cas, no cal el suport de la majoria absoluta, sinó només que a la mesa hi hagi més vots a favor de la suspensió que no pas en contra. El PSC, ERC i la CUP, els únics partits que tenen representació a la mesa juntament amb Junts, ja han declarat que optaran per aquesta via.
Tanmateix, el reglament marca que si hi ha dubtes sobre si el cas s’emmarca en un delicte de corrupció, cal el dictamen de la Comissió de l’Estatut dels Diputats, actualment presidida pel diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas. Fonts de Junts diuen que esperen que no li apliquin l’article 25.4, perquè la causa té motivacions polítiques i que, per tant, no es pot simplement decidir en una reunió de la mesa, sinó que ha de ser debatut i votat públicament.
2. Per què és polèmic l’article 25.4?
Laura Borràs ha insistit que l’article 25.4 és un judici abans del judici, que vulnera la presumpció d’innocència i que significa una vulneració dels drets fonamentals. Per aquest motiu, ha demanat repetidament la modificació del reglament.
La petició de la presidenta es fonamenta en un informe dels lletrats, que assegura que el 25.4 vulnera la presumpció d’innocència. Tanmateix, Junts s’ha trobat sol defensant-ne la reforma, perquè ERC i la CUP consideren que semblaria feta a mida, i a més, seria difícilment viable més enllà del consens, atès que la comissió del reglament que ho regula fa poc que s’ha activat.
L’article 25.4 es va incorporar al parlament l’any 2017, abans del Primer d’Octubre, impulsat per la CUP i acordat amb Junts pel Sí. L’objectiu era facilitar la suspensió dels diputats a qui s’obria judici oral per corrupció, sense necessitat de passar pel ple ni requerir majoria absoluta.
El fet que, dels quatre delictes originals de què l’acusava la fiscalia, després d’haver caigut el de malversació i frau, només restin prevaricació i falsedat documental obre una altra polèmica sobre si el cas encaixa o no en la definició i els paràmetres de corrupció.
Si finalment és suspesa amb aquest article, la causa podria arribar al Tribunal Constitucional espanyol, per vulneració de drets.
3. Quina posició han pres Junts, CUP i ERC?
Si Junts s’ha mantingut ferm en la defensa de no suspendre Borràs i que continuï en el càrrec, ERC i la CUP han demanat que s’aparti de la presidència si li obren judici oral. Carme Forcadell, que fou presidenta del parlament, va dir: “La presidenta Borràs no ha de pensar en ella mateixa, sinó en el prestigi de la institució.” I el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va dir que si fos d’ERC “posaria la institució al davant i seria apartada” I va afegir: “Defensaria la seva innocència i, si es resolgués de manera favorable, li restituiríem les responsabilitats.”
La CUP també ha pressionat en aquesta línia, però ha evitat de dir què farà si això no és així. Ara com ara, ha dit que esperarà que els dos partits de govern i que van votar Borràs com a presidenta facin una proposta.
Junts calcula que si ERC avalés un dictamen per a mantenir Borràs a la presidència, n’hi hauria prou amb l’abstenció de la CUP perquè reeixís. Però no és gens clar que ERC hi doni suport, amb la voluntat de marcar distància amb la causa. De tota manera, la CUP també pot decantar les majories votant-hi en contra.
En tot cas, sembla previsible que l’afer es resolgui en una sola votació de la mesa a porta tancada, per evitar que se sotmeti al ple, cosa que hi implicaria fins i tot el president de la Generalitat.
4. Quan s’aplicaria la suspensió?
Si s’ordena l’obertura del judici oral aquesta setmana o la vinent, restaria fora del període de sessions, quan no hi ha activitat parlamentària, a banda la diputació permanent. L’òrgan s’encarrega de vetllar pels poders del parlament i assegurar-ne la continuïtat de l’acció quan la cambra no es trobi reunida, i és formada solament per vint-i-tres diputats.
Es podria reunir la mesa de la diputació permanent, però, en aquest cas, el reglament especifica que és la mesa del parlament que suspèn un diputat i, per tant, no és gens clar que la de la diputació permanent tingui aquesta facultat. A més, tampoc no hi ha previst cap ple i no es podria convocar la Comissió de l’Estatut dels Diputats.
Les vacances parlamentàries són del primer d’agost al 15 i, per tant, la mesa ja es podria reunir el 16 d’agost. Així i tot, si no s’aplica l’article 25.4, el primer ple previst és el 27 de setembre, per a fer el debat de política general, de manera que en aquest cas la suspensió seria més aviat qüestió de mesos que no de setmanes i arribaria a la tardor.
5. Quines conseqüències tindria?
Si finalment Borràs és suspesa, hi ha encara una colla de dubtes polítics i tècnics. La suspensió és una mesura temporal i, per tant, se li manté l’acta de diputada, però no és clar si es manté l’aforament, cosa molt important, perquè, si no es mantingués, el TSJC hauria de renunciar al judici, que tornaria a la via normal i podria originar una crisi encara més grossa.
Borràs ja ha dit que si acaba essent suspesa no deixarà el càrrec, sinó que tan sols cedirà les funcions presidencials a un altre diputat, fins que el seu cas no s’hagi resolt definitivament: “Jo no deixaré el meu càrrec, ni la meva posició com a diputada, ni com a presidenta”, va dir. La vice-presidenta de la cambra Alba Vergés (ERC) podria ser qui assumís les funcions temporalment, però hi ha veus que diuen que caldria triar un nou president després de la suspensió. Això, afegit a les tensions que crearia dins el govern, podria originar un conflicte si Junts es nega a proposar cap candidat i obligar, per tant, a un canvi d’aliances dins la cambra.
I tot això, sense saber si el govern de coalició continuarà com fins ara. Junts, després del segon congrés de la formació, haurà de presentar el balanç de l’acord de govern amb Esquerra, amb el compromís sense calendari de consultar els afiliats sobre la continuïtat a l’executiu, una votació que sens dubte es pot trobar influïda per la situació de Borràs, que també és presidenta de Junts.
