Borràs i Turull intenten de relligar Junts a l’1-O per culminar el procés

Argelers, el congrés del “recomençament”. Laura Borràs i Jordi Turull han obert la nova etapa al capdavant de Junts per Catalunya amb apel·lacions a la cohesió interna i la determinació de culminar el procés d’independència. Però la catarsi interna que ha fet Junts a la Catalunya Nord ha evidenciat que el partit continuarà necessitant Carles Puigdemont com a pilar, encara que hagi deixat de ser president del partit, i també la resta d’exiliats com a referents i sacsejadors de la política autonòmica que sembla haver portat almenys una part de les bases de l’independentisme a la decepció. “Molts s’han desmobilitzat. Se’ns reclama que passem dels retrets a les propostes, que deixem de barallar-nos entre nosaltres”, ha dit Turull. La presidenta del partit ha parlat d’un “recomençament”, parafrasejant el batlle republicà de Girona Joaquim de Camps i Arboix. Si amb la imposició per la força de la dictadura franquista “Catalunya estava abocada a acceptar que la seva única esperança era resistir i acumular forces quan fos possible el recomençament”, segons Borràs, ara ha arribat el moment de “reconstruir el que s’ha fet malbé en aquests cinc anys” d’ençà de l’1-O.

Amb paral·lelismes constants entre l’exili republicà i l’exili actual, i admissions contínues de les diferències entre l’un i l’altre, Junts ha agafat Argelers com a punt de partida per a tornar-se a relligar al mandat de l’octubre del 2017 i culminar la independència, posant al servei d’aquest objectiu la seva presència a les institucions autonòmiques, també al govern de la Generalitat. “Som un partit de govern i hem de fer que el govern sigui més ambiciós nacionalment, que faci avançar aquest país cap a la independència”, ha afirmat Borràs. Turull és, precisament, el nexe personal més clar entre l’octubre i la nova etapa que obre el partit, com a conseller de la Presidència del govern de Puigdemont. “L’1-O no vam acabar la feina i l’hem d’acabar”, ha sentenciat Turull, que ha admès que havia meditat la decisió de tornar-se a situar a la primera línia política com a secretari general, després d’haver pres una opció personal per centrar-se en la seva professió d’advocat i en l’activisme. “Vaig tenir un debat amb mi mateix”, ha reconegut. Per Turull, ha arribat l’hora de posar “la directa”. “Junts vol liderar aquest embat pacífic i democràtic”, ha reblat. Toni Comín, vice-president del Consell per la República, ha conjugat un verb que ha estat aclamat per l’auditori: “Guanyarem.” Però tan sols Jordi Sànchez, el secretari general adjunt, ha fet un esment autocrític a la falta de capacitat del moviment independentista, de partits i entitats, per a refer la unitat estratègica.

Junts marca perfil en contraposició a ERC

Ha estat una constant en la campanya interna que han fet Turull i Borràs, després d’haver tancat l’acord de formar una candidatura unitària per a rellevar la direcció de Puigdemont i Sànchez: insistir que s’uneixen els fills i els pares de l’1-O. Caldrà veure fins on arribaran i, sobretot, si reconsideraran la relació amb ERC dins el govern. La segona part del congrés del partit, el 15 i el 16 de juliol, serà clau per a traçar-ne l’estratègia. Però una altra constant dels discursos d’Argelers ha estat considerar enterrada la taula de diàleg. I ha estat Puigdemont qui ha volgut marcar d’entrada les diferències que ha de mantenir Junts amb ERC, fent una crida a no caure en el “fantasiós” autonomisme, el de la gestió d’una falsa normalitat, i a accentuar la política de la confrontació per continuar el procés cap a la independència. Tot plegat mentre alguns dirigents d’Esquerra seguien els discursos a l’auditori. Hi han estat Alba Vergés, Oriol Lladó i Raquel Sans. Junts ha marcat perfil propi, també i sobretot, a costa del seu soci al govern, malgrat la crida de Sànchez a ser-hi lleials i la reivindicació del paper institucional del partit tant al govern com als ajuntaments. A banda Puigdemont, també s’hi ha referit Turull: “Som un partit independentista, tan clar com. No som com altres, que és molt legítim, que diuen: ‘Som això i a més a més són independentistes’.” Turull ha animat a recuperar l’autoestima per a avançar cap a la república: “No hem d’esperar a ser més per a començar a fer”, ha insistit, en una altra referència indirecta a Esquerra.

El desafiament de mantenir la unitat interna sense Puigdemont

El resultat de la votació de l’executiva també deixa entreveure que la “cohesió” interna a què ha apel·lat Borràs pot no ser fàcil de sargir, malgrat la voluntat que han tingut els dos grans sectors del partit de fer una transició tranquil·la a l’etapa post-Puigdemont. El fet que Turull hagi obtingut més vots que no Borràs, que fins i tot la vice-presidenta Anna Erra hi hagi passat davant, i el vot de càstig que han rebut dirigents afins a la presidenta com ara David Torrents, secretari d’Organització, i la vice-presidenta Aurora Madaula, poden ser una mostra d’una part del desgast intern que arrossega Borràs i també de la capacitat d’aglutinació i de mobilització de Turull.

Això, tenint en compte que només una minoria dels afiliats de Junts (entre un 32% i un 37% del cens, segons l’urna) ha exercit el seu dret a vot, en un congrés de candidatura única i amb l’única incògnita que obtindria cadascú en unes llistes desblocades. Si Turull hauria pogut fer valer millor o no la seva força interna en les negociacions amb Borràs és un interrogant que resta obert. El fet és que la nova presidenta del partit, amb la seva demostrada ascendència electoral i el resultat de les primàries per a ser candidata al parlament, ha aconseguit de guanyar força en una direcció ara dividida al 50% i igualant les potestats executives de la secretaria general, gràcies a una reforma dels estatuts que s’haurà de concretar al juliol.

Una evidència del desgast personal i de la duresa quotidiana de la política, encara més en temps de repressió, ha estat l’absència d’Elsa Artadi, que fa un mes es va retirar de la primera línia i també de la candidatura per a l’Ajuntament de Barcelona. S’hi han referit amb un agraïment per la feina feta tant Turull com Borràs, que ha arrencat un aplaudiment per a una dirigent clau que, si ho hagués volgut, hauria pogut ser la vice-presidenta del govern, i que quan Sànchez era a la presó va treballar per Junts des de la cúpula i a peu de cada municipi. Artadi també va ser en la gestació de la candidatura del 21-D que va ser l’embrió del futur partit. Que Junts va néixer amb dirigents a la presó i l’exili, i amb l’objectiu instrumental de culminar el procés d’independència, és una realitat que el partit recorda com un tret gairebé definitori. Ho ha volgut subratllar, a manera de llegat polític, Puigdemont. El temps dirà si Borràs i Turull, en la nova fase que s’obre dos anys després del congrés fundacional, assoleixen els objectius pendents de l’executiva que els ha precedit, en una situació institucional farcida de contradiccions i amb una divisió de l’independentisme que ha esdevingut crònica.