05.07.2022 - 21:30
|
Actualització: 05.07.2022 - 22:12
Es repetirà amb el vot de Lluís Puig allò que ja va passar al parlament amb l’escó de Pau Juvillà? Junts, ERC i la CUP es declaren decidits a mantenir la delegació de vot del conseller a l’exili, i així ho ha acordat amb el seu suport la majoria de la mesa del parlament. Però perquè el vot sigui del tot efectiu al ple de demà han d’esquivar la negativa dels funcionaris de comptabilitzar-lo ara que el Tribunal Constitucional ha notificat al parlament que li ha anul·lat la delegació del vot. Això implica que els independentistes han d’assumir totes les feines que fa l’administració parlamentària perquè el vot sigui realment comptat. La primera votació, d’un decret, serà cap a les dotze del migdia, i esdevindrà la primera prova de foc.
Junts, ERC i la CUP han acordat en la reunió de la mesa d’assumir les primeres passes perquè sigui així: notificar al Departament de Comunicació de la cambra que la mesa ha acordat de mantenir el vot a tots els efectes polítics i jurídics i comptar-lo en el recompte de la votació que es faci. No han concretat, tanmateix, la resta de passos fins a la publicació de la votació al butlletí oficial, i això deixa la porta oberta que els funcionaris del parlament no segueixin les directrius polítiques, pel risc d’assumir conseqüències penals. Una situació amb moltes semblances amb el cas de Pau Juvillà, en què d’entrada es va desconnectar el sistema de votació electrònic del parlament el dia que el ple havia de ratificar-ne l’escó, entre més traves.
La reunió de la mesa d’avui s’ha allargat més de tres hores al matí i s’ha reprès a la tarda, per les dificultats que els partits independentistes acordessin l’execució pràctica de la decisió política de mantenir la delegació de vot de Puig. El conseller a l’exili ha optat per no renunciar a l’escó malgrat la decisió del TC i els riscs penals que pot assumir la mesa, segons fonts consultades, i el marge d’actuació dels partits independentistes s’ha reduït a mantenir-li el vot o retirar-l’hi. Durant la reunió de la tarda, amb l’objectiu que la majoria de la mesa avalués el detall de com defensarien el vot de Puig, el lletrat major, Miquel Palomares, ha aportat un document de quatre punts que resumia els actes que havia d’assumir políticament la mesa per eximir l’administració parlamentària de possibles conseqüències jurídiques. El document era especialment important, perquè a la reunió s’ha posat sobre la taula, de fet, que hi ha funcionaris que ja han comunicat que no contribuiran a executar la delegació del vot, segons fonts parlamentàries.
Palomares també ha advertit, tanmateix, que el fet d’assumir l’execució dels punts podia tenir conseqüències penals: un delicte d’usurpació de funcions, amb penes d’un any a tres segons el codi penal. I per això ha recomanat que no els executessin, segons diverses fonts consultades. ERC, Junts i la CUP han acordat de posar en pràctica els dos primers punts: assumir la comunicació de la delegació del vot al Departament de Comunicació del parlament i que es comptabilitzi la votació. El document oferia la possibilitat que es votés a mà a alçada o bé que es mantingués el vot electrònic, com és habitual, llevat del vot de Puig, que se sumaria al recompte quan la portaveu de Junts –que és la persona en qui el conseller a l’exili va delegar el vot– ho comuniqués verbalment al ple. Segons fonts parlamentàries, se seguirà aquest segon sistema de vot. Ara, els partits no han acordat com dur a terme els dos passos següents: la redacció de l’acta de les sessions plenàries i l’ordre de publicació dels acords presos.
Fonts d’ERC i la CUP acusen Junts de no haver volgut pactar tot l’itinerari, i fonts de Junts sostenen que han estat ERC i la CUP que han preferit deixar-ho en l’aire, amb la variable de comprovar com actuaran els funcionaris. El cas és que aquest buit podria fer que finalment el vot de Puig no fos efectiu, i que d’alguna manera es repetís allò que va passar amb Juvillà, quan les decisions polítiques no es van acabar de correspondre amb els fets, que van acabar amb la retirada de l’escó del diputat de la CUP. Perquè això no passés, per tant, aquesta vegada els partits independentistes haurien d’executar totes les tasques dels funcionaris, és a dir, haurien de repetir el patró del 2017.
Però hi ha més variables en joc. Una de les principals és que la majoria de la mesa pot incórrer també en un delicte de desobediència pel fet de no seguir les directrius del TC. A causa d’un recurs del PSC, el Constitucional espanyol va anul·lar la delegació de vot de Puig que Borràs i la mesa van formalitzar el març del 2021. Però el fet és que la mesa del parlament ha avalat dues vegades aquesta legislatura la delegació de vot de Puig i que la delegació vigent és de l’octubre. Que aquesta delegació no hagi estat formalment anul·lada és un dels arguments que han sortit en la reunió de la mesa, però els lletrats veuen clar –i el PSC ho afirma també– que la sentència afecta igualment la delegació de vot vigent. Entre més raons, perquè en els fonaments jurídics hi consta la jurisprudència del TC. I no solament ha anul·lat ja el vot de Puig, sinó també les delegacions anteriors de Carles Puigdemont i Toni Comín.
El cas penal de Borràs és especialment delicat perquè la presidenta del parlament espera de ser jutjada per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, i la suma de causes pot implicar el compliment efectiu de més anys de presó, segons quines siguin les sentències. Avui mateix ha deixat clar que no pensava dimitir i que volia sotmetre al parlament la decisió que li suspenguessin o no els seus drets i deures com a diputada en aplicació de l’article 25.4 del reglament. Ha demanat als partits que li preservin la presumpció d’innocència. El vot de Puig i el cas de Borràs s’encavalquen. Però fonts acostades a la presidenta asseguren que un possible agreujament de les penes no farà que deixi de defensar el vot de Puig.
Una altra variable en joc és com actuaran el PSC, Vox, Cs i el PP. Ben probablement, alguns d’aquests grups demanaran a la mesa que reconsideri la decisió i se serviran de totes les vies, dins l’hemicicle i fora, per a dificultar la delegació del vot. Una de les possibilitats seria que demanessin al TC una execució forçosa de la sentència. I, davant de tot plegat, si res no canvia, els partits independentistes tornen a entomar dividits l’execució d’una desobediència complicada pels possibles riscs penals.
El vot de Lluís Puig té, a més, un pes simbòlic especial. Perquè la primera delegació de vot del març del 2021, la que ha estat anul·lada, va significar un canvi respecte de la legislatura anterior, quan els exiliats que havien estat elegits diputats només podien delegar el vot en cas que hi hagués euroordres vigents, amb mesures cautelars de la justícia belga. La mesa va retirar-los el dret de vot quan les euroordres van decaure. El març del 2021, Puig era lliure a Bèlgica i no estava sotmès a cap mesura cautelar. Primer va ser Borràs qui va permetre la delegació i, després, la majoria independentista de la mesa, amb una votació carregada de polèmica perquè Jaume Alonso-Cuevillas, en aquell moment secretari segon, es va abstenir, cosa que va suscitar desconfiances, especialment amb ERC, per la possible assumpció futura de responsabilitats davant del TC. Puig també va ser elegit diputat després de les eleccions del 21-D, però va renunciar a l’escó amb Clara Ponsatí i Meritxell Serret pocs dies abans del 30 de gener del 2018. Junts i ERC van considerar llavors que les dificultats per a votar de l’exili estant podien posar en perill la majoria per a la investidura, després fallida, de Carles Puigdemont.
D’alguna manera o altra, la història es repeteix. Però els partits independentistes tornen a ensopegar amb la mateixa pedra: entomen les ingerències dels tribunals sense una estratègia conjunta que faci sostenible la desobediència a curt termini ni que hi doni sentit polític a llarg termini, en un full de ruta dissenyat per a culminar la independència. Mentrestant, al rerefons sempre sura una mateixa preocupació: qui quedarà com a culpable de no haver arribat fins al final?
