22.06.2021 - 14:19
|
Actualització: 22.06.2021 - 21:24
La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha proposat a la mesa de substituir el secretari general de la cambra, Xavier Muro, per l’actual lletrada de la institució, Esther Andreu, i que Miquel Palomera n’esdevingui el lletrat major. El relleu, un dels compromisos que va prendre Borràs quan va ser nomenada, entrarà en vigor el primer de juliol. La presidenta ha dit que calia obrir una etapa nova al parlament, avui que ha fet cent dies del seu nomenament.
Muro exercia el càrrec de secretari general d’ençà del 4 d’octubre de 2016 i ha estat una figura polèmica aquests darrers anys. En l’onzena legislatura, va ser un fort opositor de la via unilateral. El 6 de setembre de 2017, va negar-se a signar la tramitació de la llei del referèndum. El 4 d’octubre va pressionar la presidenta Carme Forcadell perquè no permetés cap declaració d’independència.
El gener del 2020, va decidir de retirar l’acta de diputat al president Quim Torra, adduint que executava una ordre de la Junta Electoral espanyola, i l’agost del mateix any va negar-se a publicar la resolució del ple del parlament contra el rei espanyol. Aleshores, Torra va demanar-ne formalment la destitució, però el president del parlament, Roger Torrent, ho va refusar, amb el suport dels treballadors i els lletrats de la cambra.
Cent dies de Borràs com a presidenta
En un discurs, Borràs ha refermat el compromís que aquesta legislatura marqui “un punt d’inflexió en l’objectiu d’avançar cap a la independència de Catalunya”. “Si algú va pensar que amb aquesta decisió [de presidir el parlament] m’apartava del treball en pro de la independència, els recordo que m’hi sento més implicada que mai. Lluny de retirar-me, presideixo la institució que, juntament amb la mobilització de la ciutadania, ha de fer possible avançar cap a la plena llibertat nacional”, ha dit.
Així mateix, ha recordat que presidia el parlament “més independentista de la història” i que treballava per mantenir tots els drets de tots els diputats. Ha afirmat que els diputats no tenien més limitacions que les que imposava el reglament i dictava la democràcia. En relació amb això, ha declarat que mirava de conduir els debats amb un esperit tolerant amb la discrepància, però “implacable amb discursos de xenofòbia, racisme, masclisme o altres formes d’opressió als drets de les persones”.
