Borràs declara al Suprem enmig d’una setmana de repressió contra l’independentisme

La portaveu de Junts per Catalunya al congrés espanyol, Laura Borràs, declararà avui a les 11.00 al Tribunal Suprem espanyol, quan fa menys d’un mes que es va aprovar el suplicatori per a retirar-li la immunitat parlamentària i que la va abocar a un judici pel qual pot ser condemnada a quinze anys de presó. Dues hores abans, a més de sis-cents quilòmetres de distància, s’haurà reprès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el judici als membres de la mesa del parlament i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya. El judici va començar ahir amb les declaracions dels acusats mentre, al mateix temps, el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, feia una conferència al Col·legi d’Advocats de Madrid on difamava l’independentisme català i el situava al costat de la corrupció i la covid-19 com a principals desafiaments del poder judicial espanyol dels darrers anys. El mateix dia, també, que dos dels nous encausats en l’operació Judes de l’Audiència espanyola contra els CDR van haver de declarar per escrit perquè havia estat impossible de fer la videoconferència prevista. Tots dos són acusats del delicte de pertinença a banda terrorista, però han quedat en llibertat amb càrrecs sense cap mesura cautelar, com la resta d’encausats. Tot plegat, i afegint-hi el dispositiu dels Mossos d’Esquadra dirigit per la casa reial espanyola a Poblet que va acabar amb la detenció d’un membre de l’ANC a la Conca de Barberà, dibuixa una setmana en què la repressió ha colpejat amb força l’independentisme.

Borràs arribarà al Suprem acompanyada de diversos diputats de JxCat com Eduard Pujol, Francesc de Dalmases, Aurora Madaula i Salwa El Gharbi i representants de l’ANC, Òmnium Cultural i membres de la societat civil. Va ser citada a declarar pel jutge del Suprem, Eduardo de Porres, només una setmana després de l’aprovació del suplicatori al congrés espanyol en una votació que va dividir els partits independentistes. Només JxCat i el PNB van votar en contra de prendre-li la immunitat argumentant que al Tribunal Suprem espanyol no tindria un judici just. ERC, la CUP, Compromís i EH Bildu compartien l’argument, però en compte de votar-hi en contra van decidir de no participar en la votació. En una compareixença, Borràs va defensar la seva innocència, va recordar les irregularitats del procés judicial i va criticar indirectament la decisió dels diputats d’ERC i la CUP.

Borràs és acusada de quatre delictes que poden sumar fins a quinze anys de presó: prevaricació, frau a l’administració, malversació –per un valor que no s’ha determinat– i falsedat documental. És acusada d’haver facilitat, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), l’adjudicació presumptament irregular de divuit contractes menors a un suposat amic –Isaías Herrero, també investigat– per valor de gairebé 260.000 euros. El Suprem sosté que Borràs i Herrero van actuar d’acord per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressuposts presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.

La Sindicatura de Comptes va publicar un informe en què sostenia que l’ILC havia fraccionat contractes durant l’etapa de Borràs, cosa que la institució va negar en les seves al·legacions, i que es va incomplir la llei de contractes. L’informe no acreditava cap indici de delicte, de manera que el seu advocat, Gonzalo Boye, va anunciar que l’utilitzaria en la defensa. Amb tot, l’actual director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, va denunciar que si la Sindicatura de Comptes havia dit que hi havia hagut fraccionament era perquè havia sumat els contractes a proveïdors de tres exercicis diferents per a activitats diferents. ‘Si la Sindicatura té raó, el missatge que dóna als que tinguin responsabilitat de contractació en l’àmbit públic és que un cop has contractat un proveïdor una vegada un any determinat ja no el pots tornar a contractar mai més per cap concepte’, va avisar.

Una investigació prospectiva

El Suprem va obrir la causa contra Borràs el desembre passat a partir de la instrucció del jutjat 9 de Barcelona, a qui la defensa de Borràs ha acusat de fer una investigació prospectiva amb motivacions polítiques i farcida d’irregularitats. Borràs ja va denunciar davant la comissió de l’estatut del diputat que la causa està plena ‘d’irregularitats processals’ i es basa en fets que ‘no són susceptibles de ser perseguits penalment’. Començant, ha dit, per informes de la Guàrdia Civil amb dades errònies ‘si no directament inventats’.

La portaveu de JxCat va dir que era víctima de la ‘policia patriòtica’ com ho havien estat els presos polítics i va dir que es vulneraven els seus drets perquè no havia tingut un procés amb garanties, atès que la causa ‘neix d’una investigació prospectiva’ contra ella. En aquest sentit, va dir que una ‘conversa entre drogodependents’ enregistrada per la policia on un dels dos afirmava que feia ‘trapis’ amb ella havia donat peu a una ‘investigació prospectiva’ plena d’irregularitats on van intervenir les comunicacions.

Borràs ha recordat que els Mossos van investigar-la sense haver trobat cap indici d’irregularitat, però la Guàrdia Civil va impulsar una altra investigació que el fiscal va inflamar. També ha denunciat les informacions filtrades a la premsa que no estan ni tan sols incorporades a la causa. ‘No hi ha cap prova que demostri la meva culpabilitat’, ha dit.

Continua el judici a la mesa i Boya

Al TSJC continuarà el judici a Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Mireia Boya amb la declaració de més testimonis. Ahir van declarar tots ells i els primers testimonis: l’ex-vice-president segon de la mesa i actual diputat de Ciutadans al congrés espanyol José María Espejo Saavedra; l’encara ara secretari segon, David Pérez; i l’ex-lletrat major de la cambra Antoni Baiona. Avui declararan el secretari general del parlament, Xavier Muro, l’ex-president de la cambra Ernest Benach i el que va ser secretari general del Parlament fins a setembre de 2016, Pere Sol.

La resta de testimonis previstos són els ex-diputats de la CUP Carles Riera, Eulàlia Reguant, Albert Botran i Gabriela Serra; els ex-diputats de JxSí Ferran Civit, Lluís Llach i Antoni Castellà i l’ex-diputat de Catalunya Sí que es Pot Albano-Dante Fachin. El tribunal serà format pels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC, que ja va condemnar el president Quim Torra pels llaços grocs; Carlos Ramos, que en serà el ponent, i Jordi Seguí. Simó va recusar els dos primers, però la petició fou denegada.