Borràs, antagonista de Torrent amb el llegat de Forcadell

Diu que el parlament “continuarà essent un dels principals objectius de la guerra bruta i antidemocràtica de l’estat espanyol contra Catalunya” i, malgrat això, s’ha proposat d’aconseguir que la seva sobirania “sigui respectada i defensada contra qualsevol ingerència exterior”. Ha estat així, amb aquesta declaració d’intencions, com Laura Borràs ha inaugurat la tretzena legislatura des de la presidència del parlament. JxCat ha optat perquè el seu millor actiu electoral marqui perfil propi des de la cambra, com a segona figura institucional, fora del futur govern que presidirà Pere Aragonès. Enterrada queda la tradició que reservava a la presidència del parlament un caràcter més aviat honorífic i de final de carrera política. Si Carme Forcadell i la repressió que va suportar després van evidenciar per primera vegada que la mesa era essencial en la primera línia, Roger Torrent va ratificar-ho amb una nova etapa en què, a més, demostrava que s’hi podien prendre decisions determinants per al transcurs de la legislatura, agradessin als seus socis de govern o no, i alhora, contribuir a modelar un lideratge polític de futur, querelles assegurades al marge.

Ara Borràs transita per aquesta mateixa via política, però en el seu discurs no ha esmentat ni una sola vegada Torrent. No ha estat cap descuit, i possiblement Borràs no vol oblidar la legislatura presidida pel seu antecessor, amb qui tantes vegades es va enfrontar pels passadissos de la cambra qui aleshores era vice-president primer, Josep Costa, home de confiança de Borràs. Potser és perquè Borràs sap que el seu èxit o fracàs en el càrrec es mesurarà també amb la controvertida regla de la comparació: si segueix les mateixes passes que Torrent, contra qui tantes vegades va carregar JxCat, difícilment podrà sobreviure políticament a les contradiccions. En aquest joc de miralls invertits, el republicà li ha fet el traspàs simbòlic de la presidència amb el lliurament de la carta que Francesc Farreras, el darrer president a l’exili, va enviar el 1980 des de Mèxic, uns dies abans de les primeres eleccions al parlament restablert, per a passar el relleu a qui el presidís.

De manera que Borràs aspira a erigir-se en l’antagonista de Torrent. És previst que el republicà assumeixi ara una cartera del futur govern d’Aragonès, en una evidència més que amb la presidència del parlament ja no s’acaba res. I la dirigent de JxCat s’ha proposat de recuperar el llegat polític de Forcadell, que avui ha retornat a la cambra aprofitant l’efímera semillibertat del tercer grau. “El meu objectiu és continuar la feina allà on ella la va deixar, perquè cap tribunal ni cap presó ens farà renunciar a les nostres idees”, ha dit Borràs després d’haver estat elegida. No hi ha hagut sorpreses en el recompte de butlletes. Borràs ha obtingut la majoria simple en segona votació gràcies als vots d’ERC i de JxCat, i en contra d’Eva Granados, que ha sumat finalment els vots del PSC, els comuns, el PP i Cs, que també han apuntalat la socialista a la vice-presidència segona. La CUP, que recela de la possible “mala praxi” d’on parteix la investigació de Borràs al Tribunal Suprem, ha votat en blanc.

Finalment, cinc membres dels set de la mesa són independentistes. “La legislatura que avui encetem ha de marcar un punt d’inflexió en l’avenç cap a la independència de Catalunya, perquè així ho han volgut i decidit més de la meitat dels ciutadans”, ha al·legat Borràs. Caldrà veure fins a quin punt aquesta majoria independentista en l’òrgan rector de la cambra es manté unida o es trenca si afloren discrepàncies sobre com afrontar les intervencions dels tribunals de justícia o del Tribunal Constitucional, com va passar en l’anterior legislatura, però aquesta vegada amb la CUP a dins.

Borràs comptarà amb el suport de l’advocat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas com a secretari segon i, a la pràctica, com a mà dreta després de l’etapa compartida al congrés espanyol. Hi són també la republicana Anna Caula com a vice-presidenta primera, l’anticapitalista Pau Juvillà (avui absent, per haver estat contacte d’una persona positiva de covid) com a secretari tercer, i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg com a secretari quart. ERC, finalment, ha presentat la candidatura de Wagensberg arran del fracàs de l’intent de negociació amb els comuns. Va ser un canvi precipitat d’ahir a la nit. Segons fonts coneixedores de les converses, els republicans van demanar als comuns gests per a facilitar-los l’entrada d’un membre a la mesa: un moviment en la investidura d’Aragonès, en el pressupost o en la defensa de l’amnistia. Però no hi va haver acord. El PSC, que ha situat Ferran Pedret a la secretaria primera, també havia obert contactes amb els d’Albiach per a intentar d’evitar que els independentistes obtinguessin cinc llocs a la mesa, però calia afegir-hi Cs i el PP, i no hi va haver prou consens. El resultat és que els comuns han descarrilat de la via àmplia d’Aragonès. “Avui arranca una nova legislatura amb cares noves però veient massa dinàmiques del passat. JxCat continua marcant el pas d’ERC”, escrivia a Twitter la dirigent d’En Comú Podem, Jéssica Albiach.

Per primera vegada a la història del parlament, en un auditori habilitat com a saló de plens amb totes les mesures anti-covid, dues dones s’asseien a la mesa com a vice-presidentes. Les dones continuen essent minoria a la mesa, però deixen enrere una altra en què tan sols n’hi havia una, i elles ostenten els càrrecs de més pes institucional. Aquest serà també l’hemicicle més paritari de la història, amb un 47,4% de dones diputades. I tot plegat coincideix amb l’entrada dels diputats de Vox, que han arribat a la cambra quan Santiago Abascal ha beneït la gesta davant els mitjans de comunicació des de l’única porta accessible del parc de la Ciutadella.

“El que no té cabuda en una democràcia ni en un parlament són la xenofòbia i el racisme, el masclisme i qualsevol mena d’opressió nacional o personal”, ha sentenciat Borràs. De moment, tots els partits tret del PP i Cs han teixit un cordó sanitari a l’extrema dreta. Però els seus vots compten i comptaran com la resta, si bé avui no s’han afegit a cap suma amb els altres partits. Conscient que té un dur competidor, Cs ha intentat de quedar com la força més bel·ligerant davant l’independentisme en el ple de constitució. Carlos Carrizosa ha protestat pel discurs d’Ernest Maragall, que encapçalava la mesa d’edat i que al començament ha donat la benvinguda a la diputada Meritxell Serret, acabada de tornar de l’exili. Els de Cs també han sortit de l’auditori “en protesta pel discurs de Borràs”. Els de Vox, potser perquè no han de demostrar res, s’hi han quedat. Després, els mateixos que van fer d’acusació popular en el judici contra el procés, han llançat un missatge que podia interpretar-se com una amenaça: vigilaran que la mesa no defugi la llei. D’entrada, la mesa haurà de decidir si compta el vot delegat de Lluís Puig, que avui ha quedat descartat per la majoria que constituïen els diputats del PSC i de Vox de la mesa d’edat.

Els inicis de legislatura i els canvis de govern que anticipen tenen l’aire fresc de la novetat, s’endevina la nostàlgia pels qui ja no hi són i van marcar un temps (adversaris polítics inclosos) i de vegades, com avui, hi ha retrobaments que es recordaran, com l’abraçada entre Serret i Forcadell. Feia més de tres anys que no es veien, separades per l’exili i la presó. També hi ha hagut un altre retrobament, simbòlic en aquest cas. L’abraçada que Borràs ha volgut fer al president Quim Torra just després d’haver estrenat el seu nou lloc a la mesa. I un poema. El que Borràs duia escrit a la màscara, amb uns versos de Joan Margarit que costaven de llegir: “La llibertat és una llibreria. / Anar indocumentat. / Les cançons prohibides. / Una forma d’amor, la llibertat.”

Potser sí que la tretzena legislatura, novament, tractarà de llibertat. De la llibertat, o no, del parlament i dels seus diputats, que fa temps que divergeixen en el significat de la paraula en uns anys en què la política ha normalitzat els judicis, la presó i l’exili. Fins on arribarà Borràs i la majoria independentista de la mesa? Per començar, la presidenta del parlament té dues setmanes per a proposar el candidat a la investidura que tingui més suports i que, amb l’estructura del pacte embastada entre ERC i JxCat, hauria de ser Pere Aragonès.