26.06.2017 - 17:12
|
Actualització: 26.06.2017 - 17:37
El govern al·lega davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la querella de la fiscalia per la compra d’urnes fa un ‘ús preventiu del dret penal’ i vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europa. En el recurs de súplica, al qual ha tingut accés l’ACN, l’advocat de la consellera de governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, argumenta que aquest ús preventiu del dret penal per impedir allò que suposadament algú farà en el futur és ‘incompatible’ amb les premisses bàsiques del dret penal. A més, l’escrit defensa que, per ser coherent, la fiscalia hauria de querellar-se immediatament contra altres governs autonòmics, com és el cas d’Andalusia, que també han comprat urnes. En aquest context, considera que l’admissió a tràmit de la querella és ‘absolutament prematura i precipitada’.
L’advocat Pau Molins ha presentat un mateix escrit en defensa de la consellera Borràs i de l’exsecretari general del Departament de governació Francesc Esteve pel procés d’homologació d’empreses per la compra d’urnes. La querella de la fiscalia, que el TSJC va admetre a tràmit el passat 20 de maig, els atribueix un suposat delicte de desobediència, prevaricació i malversació.
El recurs de súplica sol·licita a la sala que reconsideri la seva decisió i rebutgi promoure la persecució penal contra Borràs i Esteve. A més, considera que l’admissió de la querella, ‘encara que fossin certs els propòsits que la fiscalia els atribueix’, resulta ‘absolutament prematura i precipitada’. I cita la recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya pel ‘cas Atutxa‘. ‘Seria trist que en virtut d’aquesta decisió precipitada el TSJC passés a formar part de les pàgines menys brillants dels repertoris de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans’, avisa l’advocat.
No descarta una consulta dins de la constitució espanyola
En un nivell més polític, l’escrit afirma que es tracta d’un àmbit ‘molt condicionat per decisions i negociacions polítiques’ i afegeix que ‘no es pot descartar en absolut que la futura consulta, ara suposadament il·legal, s’arribi a celebrar algun dia dins del marc constitucional espanyol’.
Les al·legacions es basen en què la querella fa un ús preventiu del dret penal que vulnera el ‘principi de responsabilitat penal pel fet’ així com els articles 7 del Conveni Europeu de Drets Humans i l’article 49.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europa, on s’estableix que una persona només pot ser castigada per accions o omissions ja comeses, no per accions o omissions de suposada comissió futura. ‘El procediment penal ha d’investigar i eventualment castigar fets passats i no és legítim atribuir-li finalitats policials de prevenció dels delictes basades en judicis d’intencions’, afegeix l’advocat.
En aquest context, el recurs de súplica assenyala que en els drets dels estats amb conviccions liberals, la persecució penal no s’activa de manera general fins que el delicte, com a mínim, ha entrat en la fase executiva o de temptativa. Per tant, conclou que el Ministeri Fiscal no pretén esclarir i castigar actes ja comesos, sinó conductes que, pretesament, encara haurien de realitzar-se.
Per tot això, argumenta que l’ús preventiu del dret penal és ‘incompatible’ amb les premisses més bàsiques del dret penal, com és el principi de responsabilitat penal pel fet, que ‘impedeix castigar les persones per les seves idees, els seus pensaments, les seves suposades intencions i, també, per aquelles actuacions hipotètiques que pretesament realitzaran més endavant’.
Diversos usos de les urnes
Respecte a l’acusació de prevaricació, l’escrit de l’advocat sosté que la Generalitat, a diferència d’altres comunitats autònomes, no disposa d’urnes com a recurs material. I assegura que les urnes es poden utilitzar en contextos molt diversos: eleccions sindicals en diversos departaments de l’administració catalana, eleccions en consells escolars i AMPA’s, eleccions a la junta de personal del SOC, claustres universitaris, cambres agràries, processos participatius, etc. Aquestes nombroses necessitats justifiquen, segons l’escrit, l’adquisició d’aquest tipus de material i defensa que la tramitació de compra ha estat ‘jurídicament impecable’.
En referència a l’acusació de malversació, l’advocat Pau Molins argumenta que les urnes no són un material que només hagi d’utilitzar-se una sola vegada, sinó que poden ser utilitzades repetidament. ‘En la mesura que quedin incorporades al patrimoni de la Generalitat i afectes a una utilització d’interès general, no podrà parlar-se de cap malbaratament de fons públics, ja que el delicte de malversació exigeix que es causi un perjudici al patrimoni administrat’.
El precedent d’Andalusia
El recurs assegura que, per ser coherent, la fiscalia hauria de querellar-se contra tots els governs autonòmics, com en el cas d’Andalusia, que han obert concursos per comprar urnes. Així mateix, l’advocat defensa que l’acord marc d’homologació d’empreses no suposa ‘cap mena de compromís o reserva pressupostària’, i recorda que no s’ha realitzat encara ‘cap contractació ni despesa derivada’.
La fiscalia va per davant del TC
El recurs de súplica considera ‘sorprenent’ que s’interposi una querella quan el govern espanyol ni tan sols ha plantejat un incident d’execució davant del Tribunal Constitucional (TC). Segons l’escrit, el govern sí que ha demanat a l’alt tribunal si l’acord marc vulnera la suspensió de la disposició addicional 40 i de diverses partides pressupostàries de la llei de pressupost. Una petició que el TC encara no ha respost. ‘No deixa de resultar paradoxal que la fiscalia interposi una querella per desobeir el Tribunal Constitucional quan aquest ni tan sols s’ha manifestat en l’incident d’execució sobre si es considera desobeït’, conclou l’advocat.
