03.03.2023 - 21:40
El judici a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha ocupat aquesta setmana, Maria i Martxelo, pàgines i més pàgines a la premsa catalana. Tots hem escrit sobre un judici que ha acabat amb l’al·legat final de defensa de la presidenta del Parlament.
Ara el tribunal dictarà sentència i cal esperar-la, però la sensació que circula és que serà una sentència dura. El fiscal demana sis anys de presó i una inhabilitació que de fet seria de per vida, cosa que comportaria el final de la vida política, institucional, de la líder de Junts, amb tot el que pot comportar.
Les jornades del judici han estat llargues, presentant dos relats que són veritat tots dos, encara que en aparença puguen semblar contradictoris. D’una banda, les proves incriminatòries cap a Borràs s’han sostingut amb testimonis de pes. De l’altra, la irregularitat de la investigació prospectiva contra ella, els errors en la custòdia policial de les proves, el pacte de la fiscalia amb què fins fa quatre dies eren els seus companys de causa i la repetició insistent als mitjans d’informacions falses han demostrat també que estem davant d’un cas de lawfare: se l’havia d’apartar de la vida pública per raons polítiques i això s’ha fet, aprofitant una seua actuació que no és defensable. La situació, per tant, és complexa.
La percepció que crec que ha calat a la vida pública és que hi va haver algunes irregularitats de gestió en el període en què ella va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes, però que són irregularitats que cometen totes les institucions i pràcticament tots els polítics. Si ella no fos qui és aquest judici no hagués existit o la causa se solucionaria amb una simple sanció administrativa. Però resulta que és qui és.
Ara cal esperar la sentència, que trigarà unes setmanes i veure què passa amb ella i amb Junts. La perspectiva d’entrar a la presó, si aquest fos el cas, és molt llunyana encara però les conseqüències polítiques de la seua inhabilitació no.
Veurem, per tant, si continua sent presidenta de Junts. Del parlament ho deixarà de ser i de fet aquesta setmana Junts ja feia circular noms de possibles substitutes. I més enllà, encara, la seua caiguda aguditzarà la batalla entre sectors del partit de Puigdemont. Les bones expectatives de Xavier Trias a Barcelona està propiciant un mal dissimulat retorn a Convergència i Unió per part de la direcció del partit. Però aguantaran això les bases?
